Per què han deixat d'anar a Son Moix els aficionats? Què ha de fer el consell d'administració del Reial Mallorca per aconseguir que hi hagi més gent al camp? Són, és clar, preguntes de resposta difícil. El primer que s'hi ha de constatar és l'evidència que l'afluència d'espectadors ha experimentat un retrocés clar aquesta temporada. De fet, són molts els abonats que, tot i haver pagat el carnet, no acudeixen regularment a l'estadi. Fa dos dissabtes, en el partit de Lliga davant el Sevilla, només hi anaren 11.173 espectadors. Ni el fet que el matx es jugàs en dissabte a les 22.00 hores i que fos retransmès per IB3 Televisió i La Sexta pot justificar una assistència tan baixa.
El duel presentava multitud d'atractius, perquè el Mallorca l'afrontava amb la possibilitat de tornar-se a col·locar quart. Així mateix, el bloc de Manzano presentava unes estadístiques a casa excepcionals, atès que fins aleshores havia guanyat tots els partits disputats a Palma -deu. La fredor dels nombres reflectia també que el conjunt vermell havia aconseguit 25 gols i només n'havia encaixats tres. Però l'afició donà l'esquena a l'equip i just es congregaren al camp un poc més d'11.000 persones. El primer que cal subratllar és que no hi ha una sola causa que provoqui l'absència de seguidors, sinó la suma de nombrosos i variats factors.
1) Crisi institucional
La greu crisi institucional que encara pateix l'entitat ha provocat el desencant de l'afició. L'esperpèntic intent de compra de Paul Davidson; l'aparició de compradors tan estranys com Miradil Djalalov, Freddy Sheperd, Dietrich Mateschitz...; l'adéu de Grande a la presidència; el retorn i la posterior adquisició de la Societat Anònima Esportiva de Mateu Alemany; les negociacions de venda amb el grup de Serra Ferrer; l'arribada de Javier Martí Asensio, una altra tornada d'Alemany... han cansat la gent, que mostra el desencís amb la situació deixant d'anar al camp.
2) Acostumats a Primera
L'afició del Mallorca ja s'ha acostumat a veure'l militar a Primera i Divisió no dóna importància al que suposa jugar el principal campionat del futbol espanyol. És habitual que els equips que han estat un llarg període de temps a Segona tinguin una resposta massiva dels seguidors quan tornen a Primera. A Mallorca, ara per ara, ja no es valora el fet de continuar en la màxima categoria.
3) El caràcter mallorquí
Els mallorquins no han viscut mai el futbol amb gaire passió. Únicament el drama d'evitar un descens o la possibilitat de conquerir un títol o d'aconseguir un gran objectiu estiren de ver l'afició. Així, les finals de Copa del Rei disputades i la de la Recopa mobilitzaren els mallorquins. De la mateixa manera, quan els jugadors han necessitat suport per evitar el descens, els seguidors no han fallat i han acudit a l'estadi. En tot cas, també és ver que de cada dia són més els aficionats que s'estimen més quedar a casa -Manzano diria que menjant paella- i deixen d'anar a Son Moix. Tanmateix, el cert i segur és que, encara amb Héctor Cúper a la banqueta, el Mallorca fou líder durant un grapat de jornades i el mític Lluís Sitjar no s'omplí.
4) Televisió
La possibilitat de veure l'equip, ja sigui en obert o en pagament per visió, provoca també que alguns mallorquinistes optin per quedar a casa o acudir a un bar per seguir-ne els partits. La televisió és clar que també té alguna incidència en el fet que siguin menys els aficionats que van al camp.
5) El joc de l'equip
A pesar de les deu victòries consecutives a Son Moix, el joc del Mallorca ha estat avorrit en alguns partits. Guanyar sempre és motiu de satisfacció, però és evident que són molts els incondicionals que surten, tot i aconseguir els punts, avorrits de Son Moix.
6) Manzano
L'entrenador del Reial Mallorca, Gregorio Manzano, s'ha guanyat l'antipatia de molts aficionats aquests darrers anys. La seva actitud no agrada a molts de mallorquinistes que, tot i valorar la feina feta, estan cansats d'un tècnic que consideren, malgrat els triomfs, massa conservador.
7) Son Moix
L'estadi de Son Moix presenta incomoditats evidents. La primera i més clara és que, respecte del vell Lluís Sitjar, el terreny de joc es troba molt allunyat de la graderia. A més, aparcar no és una feina fàcil i en acabar el partit és segur l'embós. A més, es tracta d'un camp fred, que no està preparat per a les baixes temperatures.
8) Crisi econòmica
La crisi econòmica també hi influeix. És evident que, pocs o molts, alguns aficionats han deixat de ser abonats o d'anar a partits puntuals per qüestions pecuniàries. El futbol és, ara per ara, un producte d'oci car.
9) Poca entitat dels rivals
Durant la primera volta, la gran majoria de rivals que han desfilat per l'Ono Estadi tenien poc cartell i poques estrelles a la plantilla.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El Mallorca no s'identifica amb el sentiment mallorquí. Convertir els clubs de futbol en S.A, els ha corvertit en un niu de mafiosos i interessats, i això no desperta cap sentiment
no estan malament es punts anomenats, es ben vere que enguany s'hivern es molt cruu i fa molta peresa anar a passar una freteda amb vent inclos, dificil aparcament, camp massa allunyant, entrades cares per es temps actuals, menjar i beguda dins molt cars, en Manzano que va a se seva bolla-i no oblidim que les perd tots fora camp- amb sos jugadors, canvis de presidencia, desencant per falta de estrelles a es camp -i aixo si les veu de prop-. En fi, que ja fa peressa de per si mourerse es diumenges i encara ho possan mes dificil!
l'únic punt que no estic d'acrod és amb el joc de l'equip. Exceptuant el dia de l'Almeria, els altres partits, en general el Mallorca ha jugat bé. Inclús el dia del Sevilla la 1era part la va jugar molt bé. I
Una manera de crear aficionats ès permetre que els menors de 16 anys tenguin entrada gratuïta a les zones darrera les porteries. Abans dels anys 1960 els menors podrien entrar de gratis. Els empresaris han creat una discontinuïtat amb les generacions de aficionats fent pagar a gent que no té encara ingressos per pagar una entrada.