algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 16°
20°

L’economista Eduard Gracia explica en un llibre el motiu pel qual l’Estat «entorpeix» el Corredor Mediterrani

211095

Com és sabut, sobre el Corredor Mediterrani s'han escrit moltes notícies i s'han publicat molts informes tècnics i diversos llibres valuosos: des dels estudis de FERRMED i el moviment #QuieroCorredor passant pels llibres Qui salvarà el Corredor Mediterrani? (2019), de Jordi Torrent, i Catalunya, potència logística natural: l’Estat contra el mercat (2020), de Ramon Tremosa, fins a La Via Augusta del segle XXI: el corredor mediterrani contra l’Espanya radial (2021), de Josep Vicent Boira. Des de fa molts anys és un tema de plena actualitat.

Ara, la Fundació Vincle contribueix a aquest debat amb una nova aportació: es tracta de Bastons a les rodes: el Corredor Mediterrani i la lògica del poder a Espanya de l’economista Eduard Gracia, publicat a finals del 2022 i que ara fan públic.

El llibre de Gracia és revelador, ja que lliga a la perfecció les intencionalitats polítiques per part dels diversos governs de l’Estat espanyol pel que fa a la poca inversió i la lentitud que pateix la construcció del Corredor Mediterrani des de fa dècades amb un conjunt d’informació tècnica irrefutable que explica aquesta situació tan anòmala com aparentment irracional. És el que Ramon Tremosa va batejar com «l’Estat contra el mercat» i, per tant, contra el benestar dels seus ciutadans. El llibre es presentarà a la llibreria Ona de Barcelona el proper 8 de maig del 2023.

Objectiu del llibre

L’objectiu que persegueix Bastons a les rodes: el Corredor Mediterrani i la lògica del poder a Espanya és fer entendre i explicar per què l’Estat espanyol no té interès en la construcció completa, i amb un resultat satisfactori i rendible de cara als passatgers i a les mercaderies que es transportarien al llarg de l’eix mediterrani, del Corredor Mediterrani originari, el qual ara, amb la construcció de nous corredors molt menys prioritaris, s’ha convertit en el ramal litoral del Corredor Mediterrani, és a dir, tan sols una part de tota la infraestructura.
Segons Eduard Gracia, l’autor del llibre, «la història del Corredor Mediterrani al seu pas per Espanya és molt difícil d’entendre des de la lògica de la recerca del benestar per als ciutadans. Un corredor ferroviari al llarg del litoral mediterrani de la Península que els estudis assenyalen sens dubte com el que pot aportar més prosperitat a Espanya (i al voltant d'un terç del cost del qual la Unió Europea està disposada a finançar a fons perdut), es veu sistemàticament menystingut pressupostàriament, repetidament endarrerit i sotmès a dissenys de xarxa tan gasius que neguen gran part dels beneficis que hauria d'aportar –alhora que s’inverteix molt més generosament en línies interiors amb volums de demanda molt inferiors».

Quan l’Estat vol preservar el poder a costa de la seva prosperitat

Per què aquest entorpiment de l’Estat en la construcció del Corredor Mediterrani? La clau de tot plegat és la lògica del poder. Com afirma Gracia, «des de la lògica del poder –és a dir, la lògica de la preservació del balanç de poder dins de l’Estat fins i tot a costa de la seva prosperitat– aquestes polítiques adquireixen malauradament molt de sentit.
En aquest assaig repassem la política viària espanyola des del segle XVIII fins a l’actualitat, analitzem la realitat present del Corredor Mediterrani i trobem que, tristament, la lògica del poder explica aquesta evolució i aquesta realitat molt millor que la lògica de la prosperitat –cosa que té implicacions inquietants de cara al futur, sobretot a Catalunya i al País Valencià».

El volum, que fa aportacions noves rellevants, té una voluntat divulgativa, i per això s’acompanya de disset gràfics, la majoria d’elaboració pròpia, i quatre d’infografies, tot amanit amb la ironia d’algunes il·lustracions del dibuixant Miquel Ferreres.

El llibre s’ha publicat en paper i també en digital, que us podeu descarregar aquí.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Claro que sí, guapi, fa dervers d'un any
Ratas?.
Eso es muy feo, Corbatitas
No me lo esperaba de ti, la verdad.
Además creía que, al menos en la Europa menos oriental, el tema racial estaba más que superado. Pero veo que algunos estáis ahí, ahí.
Y me parece feo e injusto.
Piensa que no todos podemos presumir de proporciones hercúleas, tener la nariz recta y perfilada, los ojos azules y una melena negra como un black zafiro y bien poblada como tú.
Grrrrrrrrr, te como.
Pero no me gusta que seas malo.
Valoració:-1menosmas
Per Lluís Felipe Lorenzo García, fa dervers d'un any
Fa anys que se sap que la ruta de la seda ibèrica passarà per Euskal Herria i Castella. BBVA. Aznar-Arzalluz als anys '90. Burgesia basca i Franco durant la guerra civil del segle XX. En realitat, el Mediterrani encantat. Necessita reduir la pressió humana. Fins i tot un corredor a Castella pot fer que les rates deixin Catalunya i se'n vagin a cercar doblers a l'oest peninsular, fent possible que la llengua catalana recuperi pes percentual entre els habitants de la Mediterrània occidental. També hem d'aprendre que no hi ha aliança possible entre catalans i bascs. Els castellans són una versió llatina dels bascs. Palencia, Burgos, Madrid tenen ànima basca. Catalunya, després de l'1-O, ha d'entendre que si vol sobreviure ha de deixar de cercar aliances amb altres nacions. Catalunya, per ventura Roma, com Andorra, i el Sistema universal. Els únics aliats. Jo he sentit parlar els bascs sobre els catalans i els tenen absolut menyspreu. Els bascs donen a entendre que han resistit la romanització i que els catalans no ho han aconseguit. Per aquest motiu, un basc s'identifica més amb un celtiber (asturià, castellà, lleonès, gallec...) que amb un mediterrani. Tenim el cas d'Ernest Lluch. Català que volia construir ponts amb ETA. El País Basc no farà res per Catalunya ni vol favors de Catalunya.



Valoració:2menosmas
Per Vagonet, fa dervers d'un any
Única solució possible x a tot: Independència ! Espanya ens limita en tots els sentits!
Valoració:3menosmas
Per Madrid és. sagrat, fa dervers d'un any
Ben cert. Espanya és un estat autonòmic, però amb una ànima centralista, que no pot consentir que mercaderies i passatgers transitin per la costa mediterrània i entrin i surtin de França, sense que Madrid fiqui el nas i complicant la ruta a canvi de res, però que se'en dugui la millor tallada i tota la importància.
L'altre dia, vaig veure un mapa amb el projecte del Corredor Atlàntic i aquest passa ben pel centre d'Espanya. I com que a l'Atlàntic només el veuran en fotografia, anirà buid de nord a sud i de sud a nord. Però com que el centre d'operacions l'Atlàntiques serà Madrid, enlloc de fer una obra conjunta amb Portugal per por de que Lisboa I Oporto li llevin el protagonisme, aquest estarà llest i operatiu abans de que se comenci el Corredor Mediterrani, malgrat que amb aquest traçat, el mal anomenat tren atlàntic no servirà absolutament per a res.
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente