Com és sabut, sobre el Corredor Mediterrani s'han escrit moltes notícies i s'han publicat molts informes tècnics i diversos llibres valuosos: des dels estudis de FERRMED i el moviment #QuieroCorredor passant pels llibres Qui salvarà el Corredor Mediterrani? (2019), de Jordi Torrent, i Catalunya, potència logística natural: l’Estat contra el mercat (2020), de Ramon Tremosa, fins a La Via Augusta del segle XXI: el corredor mediterrani contra l’Espanya radial (2021), de Josep Vicent Boira. Des de fa molts anys és un tema de plena actualitat.

Ara, la Fundació Vincle contribueix a aquest debat amb una nova aportació: es tracta de Bastons a les rodes: el Corredor Mediterrani i la lògica del poder a Espanya de l’economista Eduard Gracia, publicat a finals del 2022 i que ara fan públic.

El llibre de Gracia és revelador, ja que lliga a la perfecció les intencionalitats polítiques per part dels diversos governs de l’Estat espanyol pel que fa a la poca inversió i la lentitud que pateix la construcció del Corredor Mediterrani des de fa dècades amb un conjunt d’informació tècnica irrefutable que explica aquesta situació tan anòmala com aparentment irracional. És el que Ramon Tremosa va batejar com «l’Estat contra el mercat» i, per tant, contra el benestar dels seus ciutadans. El llibre es presentarà a la llibreria Ona de Barcelona el proper 8 de maig del 2023.

Objectiu del llibre

L’objectiu que persegueix Bastons a les rodes: el Corredor Mediterrani i la lògica del poder a Espanya és fer entendre i explicar per què l’Estat espanyol no té interès en la construcció completa, i amb un resultat satisfactori i rendible de cara als passatgers i a les mercaderies que es transportarien al llarg de l’eix mediterrani, del Corredor Mediterrani originari, el qual ara, amb la construcció de nous corredors molt menys prioritaris, s’ha convertit en el ramal litoral del Corredor Mediterrani, és a dir, tan sols una part de tota la infraestructura.
Segons Eduard Gracia, l’autor del llibre, «la història del Corredor Mediterrani al seu pas per Espanya és molt difícil d’entendre des de la lògica de la recerca del benestar per als ciutadans. Un corredor ferroviari al llarg del litoral mediterrani de la Península que els estudis assenyalen sens dubte com el que pot aportar més prosperitat a Espanya (i al voltant d'un terç del cost del qual la Unió Europea està disposada a finançar a fons perdut), es veu sistemàticament menystingut pressupostàriament, repetidament endarrerit i sotmès a dissenys de xarxa tan gasius que neguen gran part dels beneficis que hauria d'aportar –alhora que s’inverteix molt més generosament en línies interiors amb volums de demanda molt inferiors».

Quan l’Estat vol preservar el poder a costa de la seva prosperitat

Per què aquest entorpiment de l’Estat en la construcció del Corredor Mediterrani? La clau de tot plegat és la lògica del poder. Com afirma Gracia, «des de la lògica del poder –és a dir, la lògica de la preservació del balanç de poder dins de l’Estat fins i tot a costa de la seva prosperitat– aquestes polítiques adquireixen malauradament molt de sentit.
En aquest assaig repassem la política viària espanyola des del segle XVIII fins a l’actualitat, analitzem la realitat present del Corredor Mediterrani i trobem que, tristament, la lògica del poder explica aquesta evolució i aquesta realitat molt millor que la lògica de la prosperitat –cosa que té implicacions inquietants de cara al futur, sobretot a Catalunya i al País Valencià».

El volum, que fa aportacions noves rellevants, té una voluntat divulgativa, i per això s’acompanya de disset gràfics, la majoria d’elaboració pròpia, i quatre d’infografies, tot amanit amb la ironia d’algunes il·lustracions del dibuixant Miquel Ferreres.

El llibre s’ha publicat en paper i també en digital, que us podeu descarregar aquí.