Sense que la majestuoasitat i el hieratisme acostumats
desapareguin, la mostra Egipte mil·lenari, que s'inaugurarà avui en
el Gran Hotel, presenta la terra i l'època dels faraons des d'una
òptica menys tòpica que dóna cabuda a la miniatura, al detall, a
l'estri de treball.
Les més de 200 peces procedents del museu Roemer und Pelizaeus
permeten fer un recorregut a través de 4.000 mil anys de vida
quotidiana d'aquesta civilització que manté viva la fascinació que
sempre ha despertat.
Àmbits temàtics
Disposats en dotze àmbits temàtics, escultures, relleus, armes,
utensilis, joies i juguetes permenten que el visitant de la seu de
la Fundació la Caixa es faci càrrec de la manera com els egipcis
viuen la mort, de com es relacionaven, quins eren els seus
entreteniments o com es vestien i endiumenjaven. Tots aquests
elements parlen de la noblesa, la literatura i l'escriptura, de la
figura del faraó, dels déus i dels seus temples, d'Egipte en
guerra, de la família, la llar i els mobles, els vestits, cosmètics
i guarniments personals, de la música, la dansa i els jocs, de
l'artesania i de l'art funerari i del més enllà.
Els faraons, com no podia ser d'una altra manera per a una
societat altament jerarquitzada, esdevenen un element central a
Egipte mil·lenari. Eren monarques absoluts que controlaven tots els
aspectes des del seu poble i tenien les atribucions de cap suprem
de les forces armades, sum sacerdot i àrbitre indiscutible en tots
els assumptes legals. S'ha calculat que la població total de
l'antic Egipte no superà mai els cinc milions, dels quals només una
mínima part constituí la noblesa o classe social dirigent que regí
el país al costat del faraó. L'auge d'aquesta noblesa va ser
paral·lel a les especialitats artesanals i burocràtiques. Els
testimonis recuperats de les tombes (paraments funeraris)
il·lustren clarament el poder d'aquest grup i aporten valuoses
dades per comprendre l'estratificació social.
Egipte mil·lenari mostra impressionants imatges del faraó, entre
elles un bust de mida natural en bronze molt poc habitual. Atès que
el faraó era també el cap de les forces armades, l'exposició conté
una selecció d'arcs, dagues i destrals, a més de representacions de
soldats i divinitats associades a la guerra. Els membres d'aquesta
poderosa casta de guerrers es representen en una sèrie d'estàtues
al costat d'una selecció del seu mobiliari, de fusta, els seus
cistells de vímet i els estris de ceràmica que empraven en la seva
vida domèstica.
La roba que vestien està representada en el seu art i la seva
joieria amb objectes reals d'or i de pedres semiprecioses.
També s'hi pot veure una selecció dels seus recipients per a
cosmètica, ja que l'antic Egipte va ser terra de costosos ungüents
i extraordinaris perfums. Els jocs i instruments musicals originals
aporten dades sobre el tipus d'entreteniment amb què gaudia la
noblesa durant el seu temps lliure. Es fa atenció als artesans,
representats en estatuetes, que elaboraren les obres d'art i els
seus estris. També s'hi poden contemplar les divinitats més
importants representades en baix relleus i en nombroses estatuetes
de bronze i de fusta. El recorregut per l'exposicicó acaba amb les
tombes i la visió del més enllà. S'hi poden veure tres sarcòfags a
gran escala i una màscara de mòmia.
Jeroglífics
Però si un aspecte volen destacar els organitzadors de la mostra
és el dedicat a l'escriptura i el treball dels escribes. L'ús de
formes simbòliques en l'art egipci i de jeroglífics, dins un
sistema d'escriptura que no té paral·lel exacte, s'associaven
íntimament. El jerogliglífics podien estar escrits sobre pedra,
papir, fusta o óstrakon. Els egipcis creien que havien estat
inventats per Thot, déu de la sapiència i patró dels escribes.
Aquest origen diví imbuí als jeroglífics propietats màgiques que
podien transcendir la seva simple funció utilitària. Els
jeroglífics eren, essencialment, simplificacions dels objectes de
l'entorn quotidià als quals es recorria davant la dificultat
d'expressar determinats conceptes i que tenien com a base de
funcionament els jocs de paraules i les analogies. Per exemple, el
concepte de creació còsmica s'hi relflectia amb la sortida del sol
o el naixement d'un nin.
Egipte mil·lenari es completa amb un mitjà a- udiovisual i
inclou dues maquetes a gran escala, una d'un temple i una altra
d'una tomba, que ajuden a situar les obres d'art en el seu context
arqueològic.
La mostra va ser presentada ahir als mitjans de comunicació pel
seu comissari Robert Steven Bianchi i pel batle de Hildesheim,
localitat on s'ubica el museu d'on provenen les peces.
Aquesta mostra arriba a Palma després d'itinerar per les ciutats
de Sevilla, Saragossa, València i La Corunya i acabarà el seu
recorregut a Santa Cruz de Tenerife.
Ha estat possible perquè el Museu d'on procedeixen les peces es
rehabilita.
Conferències
Com és habitual en les exposicions de la Fundació la Caixa, un
cicle de conferències complementa i desenvolupa «Egipte
mil·lenari». El 14 d'octubre, Eudard Porta parlarà de «La segona
mort dels faraons i la conservació de les tombes reials»; el 28
d'octubre, el professor J. Yarza Luaces dissertarà sobre: «Els
escribes dels contorns i les arts del color a Egipte»; i el 4 de
novembre, Josep Padró explicarà l'«Origen i desxiframent dels
jeroglígics egipcis».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.