El prestigiós filòleg Francesc de Borja Moll publicava (1970) a la revista barcelonina de l'Institut d'Estudis Catalans algunes de les seves investigacions en matèria etimològica que serien un llegat a la nostra llengua per part de la cultura àrab. Així, per exemple, els mots «edri» (planta de l'espècie Thapsia garganica), «lloba, lleba o barralleba» (peça de ferro que forma part d'un pany d'una porta o d'un caixó, castellà «falleba»); «tagzim o talzim» (oró estret i alt, de llatra d'espart, amb tapadora i amb quatre anses)... i «engandores», de l'àrab «al-kandara», perxa, garrot o barra que pertany al tema que volem comentar, la feina a les eres.
Diu l'adagi: «Qui no vol pols que no vagi a s'era». I és ben cert. Era, del llatí aream, és l'espai descobert, pla, i de vegades empedregat on es capola el cereal madur i es separa el gra de la palla. Com explica el mateix Moll, «l'operació de porgar els cereals, després de la batuda, es fa damunt l'era, amb un erer, garbell gros que, col·locat horitzontalment o un poc inclinat entre els dos extrems d'un garrot forcat, es fa anar i venir acompassadament per fer passar els brins, la polsegada i altres impureses. El garrot forcat que sosté l'erer durant l'operació d'ererar, té, en alguns pobles de Mallorca, el nom d'eradores... però els pagesos vells de Manacor, en el Pla de Mallorca, per a designar les eradores, empren una curiosa i sorprenent variant: 'engandores'».
Així doncs, aquestes tasques agrícoles amb un cert segell àrab, mogueren, per altra banda, la fèrtil imaginació popular i d'aquí nasqueren llegendes com la que porta per títoS'Era d'Escorca, i que ens explica que prop de les cases de la possessió d'Escorca hi ha una petita fondalada circular, produïda, segons la tradició, en enfonsar-se l'era on, en bon diumenge, s'hi treballava.
I qui diu diumenge, diu «dia festiu», o en el cas dels musulmans, un divendres, dia de la setmana que el profeta consagrà a Al·là.
Les eres es trobaven, generalment, a la Part Forana. Cada gran possessió tenia la seva i és un patrimoni de cultura popular que s'ha de protegir. Hi havia, però, una excepció urbana en aquella Mallorca medieval i renaixentista: l'era de l'Hospital.
Com ens diu Zaforteza y Musoles, entre l'Hospital, la Misericòrdia i el Jardí Botànic, hi ha una dilatada plaça, que per la seva condició, en un lloc alt sobre el jardí esmentat, s'ha conegut des d'antic amb aquest nom.
Per la seva banda, el folklorista i arqueòleg Bartomeu Ensenyat conta com, a la pagesia, l'era, neta de pols i palla, es feia servir per a celebrar festives vetlades amb balls i amb música, ja fos en temps de matances o després de les collites d'estiu, i també per Sant Antoni o per Sant Joan.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.