Miguel Primo de Rivera, marquès d'Estella, president del Directori Militar i dictador des del 1923, dimiteix de tots els seus càrrecs. La premsa mallorquina dóna compte de l'afer amb aquestes paraules, i amb una notícia precedent, del dia 27: «El general Primo de Rivera creu necessària la ratificació de confiança de l'Exèrcit i la Marina. El marquès d'Estella convida deu capitans generals i els directors generals de l'Exèrcit i la Marina a fer una exploració per tal de saber si li manca la confiança, i si li manca aquesta, presentarà la dimissió al rei».
Quaranta-vuit hores després, el dictador complia la seva paraula, trist i amargat, sense haver rebut el vot de confiança dels militars. Romanones, molt satisfet, confia amb la renovació política. El general Berenguer, encarregat de formar un nou gabinet, diu que governarà constitucionalment i que convocarà les Corts. Els nous ministres seran homes civils, entre d'ells el duc d'Alba, que serà ministre d'Instrucció Pública. Nascut a Jerez de la Frontera i després d'haver ocupat alts càrrecs militars i haver participat en les campanyes de Cuba, Filipines i Marroc, Miguel Primo de Rivera era nomenat, el 1919, capità general de València. Tingué des del 1922 el mateix càrrec a Catalunya i després de lluitar contra els moviments socials i regionalistes de Barcelona, el 1923, organitzava el seu cop d'Estat contra el govern de Madrid. Amb el beneplàcit del rei va suspendre la Constitució, dissolgué les Corts i creà el seu famós Directori, que com era d'esperar, ell mateix presidiria. Havia promès al país que allò era una situació excepcional que duraria només tres mesos, el temps que suposava necessari per a restablir l'ordre i extirpar la corrupció administrativa. Per tal de mostrar que aquella missió era duita endavant, nomenà delegats militars per a la tasca de supervisar el funcionament administratiu de les províncies, alhora que suprimia els sindicats i establia la censura de premsa. El 1924 fundà un partit nacional, Unió Patriòtica, que segons ell havia de representar «les aspiracions de tots els espanyols».
Mantrestant, a nivell econòmic, programava una ambiciosa política d'obres públiques i d'intervenció estatal. Augmentà d'aquesta manera el deute públic. Les dictadures solen desfressar el fantasma de l'atur en forma d'obres públiques, que són un miratge social en aquests casos, és a dir, paper avui i fam per a demà. Hitler també va fer el mateix i tot Alemanya, llevat de la dels autèntics demòcrates, el proclamà el protector dels treballadors. També necessiten una gran victòria militar, capaç d'alimentar el seu mite de «general victoriós» i «heroi popular». Així, de la mateixa manera que la dictadura argentina volgué fer aquest gest cara al públic amb la conquesta de les illes Malvines, Primo de Rivera va fer el mateix amb el desembarcament d'Alhucemas i la liquidació de la guerra en el Marroc. Però alguna gent no és fàcil d'enganyar i Primo sabia que des del començament estaven en contra seva els polítics liberals, els estudiants i la majoria dels intel·lectuals. El 1929 va haver de fer front al complot militar de Sánchez Guerra i a la greu crisi produïda per la caiguda de la pesseta. Després de la seva dimissió es retirà a París, on morí aquell mateix any. Durant un temps va córrer la remor que havia estat enverinat. Però tampoc no era cap secret que la seva salut era en aquells moments molt feble.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.