La Constitució Termidoriana (1794)

Miquel Ferrà i Martorell27/08/99 0:00

La Conspiració del 9 de Termidor (27 de juliol del 1794) i la detenció i execució de Robespierre i els seus col·laboradors donava el poder a la Convenció Termidoriana, és a dir, la burgesia conservadora que recuperava el monopoli del govern polític i això mitjançant l'aprovació d'un nou text constitucional. Però abans de tot això, els moderats havien tingut els seus màrtirs. Potser el més significatiu fou Camille Desmoulins (1760"1794), advocat, periodista i revolucionari. Després de dirigir el moviment republicà, espantat per la crueltat dels dies del Terror, el volgué aturar i fou condemnat a la guillotina per moderantisme. L'escriptor J. Claretie recollí i contà les peripècies biogràfiques d'aquest personatge, amb descripcions molt vàlides i acurades d'aquelles jornades de la Revolució i així, en el capítol dedicat a la Festa de la Federació, el 14 de juliol del 1790, podem llegir: «La guàrdia nacional dels departaments entrava a París. Sobre el Camp de Mart eren construïdes les tribunes per als patriotes, amb l'esforç on quinze mil obrers s'apressaven per a concloure aquell recinte bé i d'hora. A poc a poc, tota la població accedeix al recinte i Camille s'admira al davant d'aquest formiguer de cent cinquanta mil treballadors... Totes les famílies, totes les corporacions, tots els districtes, hi són, amb tambors en cap, música sonant, dones, criatures, tres per tres, les pales a l'esquena, cantant la cançó nova: Ça ira! Vells, velles, tothom, eleva a l'altar de la pàtria el jurament cívic, el jurament de la llibertat i la igualtat... Els invàlids, els pagesos, conduïts pels seus batles revestits de la seva faixa, hi acudeixen; un home amb els ronyons romputs és hissat sobre les espatles d'un vell invàlid del temps de Lluís XIV, que treballava malgrat la seva cama de fusta. Els col·legials, els pensionistes, la 'muntanya de Santa Genoveva', els alumnes de l'Acadèmia de pintura, de l'escola veterinària, la 'flor' de l'Auvergne, els portadors d'aigua, els venedors del mercat, els impressors, els carboners, tots hi són plens de goig i animació.

Suïssos, guàrdies francesos, senyores del comerç i fins i tot de la Cort hi eren presents. Arribà el rei i l'aplaudiren (Lluís XVI seria executat dos anys després), però aplaudiren molt més Lafayette. Es respirava confiança i fraternitat pertot arreu. Hores beneïdes! No hi ha robatoris: un jovencell posa els seus dos rellotges en terra i treballa. Un ciutadà es passeja pel mig de la gent i reparteix el vi d'una bóta que porta en un carretó. Una marquesa dóna la mà a un carboner. Tot plegat té l'aire d'un ball immens. Un gran nombre de ciutadans havia passat la nit en el Camp de Mart. Sis mil guàrdies nacionals hi havien arribat a mitjanit. Els altres es trobaven drets des de feia cinc hores. I Camille Desmoulins descriu un vent glacial, una pluja intermitent que queia sobre mig milió d'homes. Mentrestant, sota els niguls de pluja, els auvergnats ballaven la seva 'bourrée i els provençals, les seves farandoles. Es formaven rotlades immenses. Després del jurament cívic, baten els tambors i esclaten les salves. Es mouen les espases, tronen els crits, es llancen els capells en l'aire, onegen les vuitanta-tres banderes, les oriflames de seixanta districtes, i tot plegat és meravellosament descrit per Desmoulins. Un mateix clam sortia de sis-centes mil piteres: França és lliure! Ho juram! Els pares aixecaven la mà dels seus fills. Un vellet, ajagut des de fa dos anys, demana d'esser arrossegat al davant de l'altar de la pàtria. Un gran dinar de vint-i-dos mil coberts es prepara en els jardins de la Muette. «Com hi podia mancar la festa gastronòmica, en aquell terratrèmol multitudinari?

Miquel Ferrà i Martorell