És anunciat el primer partit de futbol de manera oficial que s'ha de celebrar a l'Estat espanyol. Es tracta de l'encontre entre el Club Recreatiu de Huelva, fundat el desembre del 1889 i el Club de Sevilla, que també ha nascut fa poc. La semença d'aquest esport, aleshores pràcticament desconegut arreu del país, és obra dels anglesos. Ja el 1873 una companyia britànica havia comprat les mines de Rio Tinto, iniciativa primer de High Matheson i després de Walter Browning, que promogué el ferrocarril a la zona i el moll marítim de Huelva. El personal de Rio Tinto, nombrosos tècnics i administratius britànics, acompanyats de les seves famílies, dugué els seus costums i afeccions. I així, els més joves havien començat a practicar aquell nou esport, el «foot-ball», que a poc a poc apassionava i multiplicava adeptes. Anglesos en bona part són els que figuren a l'acta fundacional del Recreatiu de Huelva i així hi trobam els noms Charles Adams, Guillermo Sundhein, Hug Lindeman, el doctor Mackay, els senyors Lawson, Speires, Gough... Noms i llinatges que apareixen al costat de Soto o Muñoz...
«El partit de futbol va tenir lloc en els terrenys que hi ha al davant de la fàbrica de gas, a les quatre i mitja i la brega fou ben lluïda, treballant ambdós clubs amb veritable interès i podent fer els de Huelva dos gols per un que feren els de Sevilla, resultant, per això, victoriós el Club Recreativo. Després del partit, a les vuit del vespre, començà el sopar a la sala gran de l'Hotel Colón en honor dels futbolistes. El senyor Adams, que ocupava la presidència, va fer un brindis per les famílies reials d'Espanya i Gran Bretanya. Com de costum, alguns socis executaren difícils peces al piano i altres cantaren, tot per tal d'entretenir els seus amics esportistes, en honor dels quals era feta aquella festa...».
I qui eren aquells herois de la pilota? Vet ací els rengles: A la porta Wakelin; defensors Reeves i Crump; rereguarda Simpson, Lebourg i Other; a l'atac García, Daniel, Alcock, Birchall i Simpson II. Des del 1892 el Huelva faria servir per practicar aquest esport el camp conegut com El Velódromo, que curiosament faria servir fins a l'any 1957, ahir mateix, com aquell que diu... També eren majoria anglesos els jugadors de Sevilla i les cròniques destacaven els noms Macoll, Stroulger i Malton...
El dia de l'arribada dels expedicionaris, el Club de Sevilla obsequià els futbolistes de Huelva amb un esplèndid àpat al Café Suizo, presidit aquest pel senyor Johnson, vicecònsol britànic a Sevilla... Així doncs, entre dinars, sopars i festes, els dies que no hi havia feina, es feia bon esport, aquell joc, que a poc a poc arribaria a ser el rei dels esports a tot Europa i bona part del món.
