Les entitats han acordat un manifest conjunt per a presentar la protesta en el qual exigeixen un canvi de rumb en les polítiques turístiques que afecten la convivència i destrueixen la fisonomia de les ciutats. Així, segons les entitats, «fa dècades que l’explotació turística dels nostres territoris provoca reaccions i mobilitzacions en contra, però les del passat estiu van representar un salt rellevant tant en qualitat com en quantitat».
En aquest sentit, segons han explicat, «encara en plena primavera les ‘ultraperifèriques Illes Canàries’, al Nord-oest d’Àfrica, sortien al carrer per dir «Canarias ¡Se Agota!» i «Canarias tiene un límite», amb una participació massiva i transversal mai vistes. Aquesta espurna no trigaria a estendre’s a Mallorca, Barcelona, Cantàbria, Donostia, Alacant, Menorca, Cadis, Granada… Aquestes mobilitzacions populars coincidien a deixar clar que els nostres territoris no estan en venda i que urgeix posar límits al creixement del turisme, en reclamar un canvi de rumb i en assenyalar la via del decreixement turístic com a sortida».
Segons han explicat les entitats, «la majoria van ser manifestacions multitudinàries o sense precedents, amb imatges que donarien la volta al món i consolidaven un relat del turisme impensable fa poc temps. El relat realista d’una indústria extractiva que empobreix la gent, fent-li impossible l’accés a un habitatge assequible i concentrant l’economia i el treball en aquest sector tan injust i explotador. Una indústria que en plena crisi ecològica contamina aigua, aire i sol, representa el 9% de les emissions responsables de l’escalfament del planeta i esgota la seva capacitat biofísica quant a energia i recursos naturals, que acapara territori, comerç i serveis, infraestructures i transport públic, subvencions i privilegis del sector públic. Uns impactes que ens afecten a totes i a tots però no de manera homogènia, ja que amplifiquen les injustícies estructurals: l’explotació de la turistització és més acusada en qui pateix discriminacions resultants de la racialització, el gènere, l’orientació sexual o el capacitisme, i afecta de manera interseccional».
La necessitat del decreixement turístic
Segons les entitats, «la pandèmia de covid va ser una crisi especialment cruel amb la població de territoris turistitzats, i alhora la confirmació de les nostres tesis sobre decreixement turístic. La reacció de l’administració pública i el sector privat, però, ha resultat encara més dura: augment del suport al sector turístic, que durant la pandèmia va arribar a prendre forma de rescat financer, i creació de noves estratègies de distracció per part dels lobbies turístics i els poders públics. Uns autèntics piròmans que destinen la seva parafernàlia discursiva a simular que les coses canvien mentre mantenen l’status quo. Així, l’economia blava, la sostenibilitat, l’augment de la fiscalitat com apolítica aïllada, el turisme de qualitat i l’elitització, els esdeveniments i macroesdeveniments culturals i esportius, són coartades per legitimar el creixement turístic. En realitat, grolleres reformulacions de la mateixa equació d’injustícia i explotació de sempre: guanyen el poder i el capital, perdem la gent, els territoris i el planeta».
«Cada acció destinada a imposar límits a la turistització és expressió d'una creixent consciència col·lectiva que sobrepassa les fronteres. Actualment, el monocultiu turístic forma part dels debats socials i és rebutjada per la majoria de la població dels territoris turistitzats. Cada manifestació marca un moment i, potser, un punt d’inflexió. En aquest context, la xarxa Sud d’Europa contra la Turistització (SET), nascuda el 2018 com a espai de suport mutu interregional, organitza aquesta Trobada amb la participació d’una quinzena llarga de territoris, a més de persones i moviments socials de Barcelona i de Catalunya que hi aportaran la seva veu», expliquen les entitats en el seu manifest.
«Seran tres dies d’escolta i debat, d’aprenentatge col·lectiu, d’intercanvi i creació: és necessari reflexionar sobre com amplificar l’abast dels nostres missatges i accions amb noves formes de mobilització, d’organització, de comunicació i d’incidència política. Cal forçar els canvis i les polítiques que necessiten els territoris, les persones que els habitem i el planeta sencer: posar límits a l’explotació turística, transformar els models productius posant al centre la vida i els ecosistemes, acabar amb aquesta forma de turisme com a consum cec i il·limitat dels seus espais, els seus recursos i la població», expliquen.
Debats, tallers i mobilitzacions
«Ho farem mitjançant converses, tallers i debats sobre diferents aspectes de la situació als territoris i de l’acció dels col·lectius participants: diagnosi, noves formes de mobilització, habitatge, estratègies de lluita laboral, mobilitat, crisi ecològica, estratègies de distracció, mesures de decreixement turístic i reconversió productiva. Tancarem les jornades amb una acció simbòlica als voltants de la Sagrada Família que servirà per llançar les properes mobilitzacions contra la turistització, en aquesta ocasió coordinades entre els diferents territoris».
Segons les entitats, «la Trobada és un èxit ja pel fet d’existir, i per fer-ho des de l’autoorganització. A més, anunciem que el proper 15 de juny els territoris de la xarxa SET ens manifestarem contra aquest monocultiu turístic, i ho farem de manera coordinada sota un lema comú. La veu del Sud d’Europa contra la Turistització ressonarà a tot el continent i més enllà, per acabar amb el foc turístic que arrasa el planeta, i per iniciar d’una vegada per totes la imprescindible transformació socioeconòmica dels territoris que explota».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.