Sánchez, que s’ha declarat «hereva de la feina que varen fer al Govern d’Antich», entre ells Carles Manera, ha remarcat que ja des del Consell insular, Francina Armengol treballava fermament per un millor finançament: «I la història diu que ha estat amb els governs socialistes que s’han donat els millors finançaments. Els millors i els únics», ha puntualitzat.
«I això ha estat independentment dels enfrontaments que hagem pogut tenir amb el Govern de Madrid, perquè des del PSIB sempre s’han tengut clars quins eren els interessos de les Illes», ha assegurat.
Per la seva banda, Carles Manera ha fet un repàs històric des de juliol 2007, quan s’inicia el segon pacte de progrés de Francesc Antich, «quan hi ha un endeutament enorme de la Comunitat Autònoma i una quantitat de compromisos plurianuals del govern de Matas. Hi havia un sistema de finançament molt insuficient, les Illes estaven a la cua del finançament per càpita de totes les Comunitats autònomes». Per a il·lustrar-ho, ha explicat que si la mitjana espanyola era idea 100, les Illes estàvem en un índex 79, 21 punts per davall de la mitjana.
«Però l’esforç del govern d’Antic va permetre començar a treballar el sistema de finançament autonòmic, i d’altra banda, una millora de les inversions de l’Estat. Dues línies de treball per arribar al fet que el finançament de les Illes arribàs a la mitjana per càpita d’Espanya», ha remarcat Manera.
Així, ha explicat que «després d’una gran feina tècnica i també política, i també del suport de la societat civil, com va ser el del Cercle d’Economia, es va poder acudir a Madrid amb arguments de pes i s’aconseguí convèncer el Ministeri del Sr. Solbes, per tenir un model de 2008, que va permetre passar de l’índex 79 a un índex 101». Manera ha dit que això va ser un avanç realment notori, que es traduí entre 500 i 800 milions d’euros més cada any.
Va ser important, en aquest trànsit que s’actualitzàs la població de les Balears (que passà del model dels anys 1990, amb 700.000 residents; al milió d’habitants del 2007-2008. La segona qüestió important va ser aconseguir que la part autonòmica d’IRPF, apujàs la quota a totes les comunitats; passant del 30% al 50% de millora de recursos per a les comunitats.
Pel que fa a les Inversions estatutàries, Manera assenyala que «s’adequaren les inversions de l’Estat a l’Estatut d’Autonomia, que va permetre impulsar projectes com inversions a Platja de Palma o inversions en recerca, entre d’altres, i que va significar un augment de 300 milions d’euros de l’Estat, front als 150 que arribaven abans».
En aquest punt, remarca que varen millorar notablement les condicions de les Illes Balears, però que al 2011 això es va paralitzar amb l’entrada del Govern Bauzá, que va aturar la reclamació d’inversions a l’Estat, i no va treballar la millora del finançament.
Finalment, Sánchez ha argumentat que ara el debat ha de ser la condonació del deute: «Ara, amb un Govern de l’Estat progressista, hi ha una proposta sobre la taula, que rebutja el Govern de Magra Prohens». Davant aquesta situació, Manera ha assegurat que seria «un error monumental, des d’un punt de vista tècnic, i també polític, no acceptar la condonació de 1.700 milions d’euros, perquè suposaria un estalvi de 150 milions d’euros en interessos».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.