dBalears / E.P.

TW
0

Més per Mallorca ha registrat la petició de compareixença del conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, davant el Parlament, després de les mobilitzacions que el món de la pagesia va protagonitzar ara fa un any. El partit mallorquinista demana a Simonet que reti comptes de la feina feta en suport a la pagesia del país i recorda que l’abril de 2024 la cambra autonòmica va aprovar una proposició no de llei de Més per Mallorca en la que es recollien mesures en l’àmbit europeu, estatal, autonòmic, insular i local en relació amb la simplificació dels processos administratius, la compensació dels sobrecostos de la insularitat, l’impuls d’un mercat de preus justos i transparents o de polítiques d’assegurances agràries adaptades als nous reptes imposats pel canvi climàtic i les plagues.

«Com passava el 2024, la pagesia del país es troba en una situació crítica per la confluència de múltiples crisis, la darrera la climàtica. Una crisi que a les Illes Balears s’agreuja per múltiples pressions com són la insularitat i la pressió turística i urbanitzadora respecte del camp», ha recordat i denunciat el diputat de Més, Ferran Rosa. «Un any després de les mobilitzacions, el conseller d’Agricultura ha de retre comptes de la feina feta en suport a la pagesia del país. Sense pagesia no hi ha aliments, ni territori ni futur. Totes les administracions, de la mà del sector i tenint en compte les seves necessitats, han de fer front a la situació crítica que viu el camp mallorquí», ha defensat Rosa.

En l’àmbit estrictament europeu, la proposició aprovada instava la Unió Europea a posar en marxa un marc normatiu específic per illes, que permeti compensar els sobrecostos de la insularitat; a la Comissió Europea a revisar d’ofici tots els tractats de lliure comerç en vigor, a efectes de minimitzar l’arribada de productes alimentaris importants i a garantir que els productes importats compleixen els mateixos estàndards mediambientals i laborals de la Unió Europea.

Pel que fa a les demandes al Govern de l’Estat espanyol, la proposició recollia mesures relatives a impulsar les modificacions normatives escaients per fer possible un mercat amb preus justos, transparents i equitatius per a la pagesia; així com impulsar de manera decidida mesures que redueixin dràsticament les distàncies entre la producció i el consum d’aliments que evitin, així, la pressió que pateixen els productors de les Illes Balears per part de grans productors peninsulars. A més, la proposta també reclamava al Govern de l’Estat modificar el Pla Estratègic de la PAC per assegurar la viabilitat de la renda i la resiliència de la pagesia professional i dels sectorials socials del món rural.

Així també, la proposició plantejava instar el Govern de l’Estat a posar en marxa una política d’assegurances agràries adaptada als nous reptes que imposa el canvi climàtic, particularment les sequeres pronunciades i els fenòmens extrems, però també en l’arribada de plagues. A més, s’instava el Govern de l’Estat a abaratir els costos de producció de la pagesia, en particular amb la posada en marxa de mecanismes d’abaratiment dels costos energètics, i a posar en marxa esquemes de suport a la pagesia per fer front a l’augment dels preus dels cereals i pinsos que quedin fora del còmput de minimis.

Pel que fa a les propostes en l’àmbit autonòmic, la proposició demanava que el Govern de les Illes Balears adoptés mesures per potenciar la presència del producte local en la distribució d’aliments i a accelerar la tramitació, resolució i pagaments dels expedients d’ajudes destinades al sector primari; que incrementi els fons de l’Impost de Turisme Sostenible destinats a compensar les tasques mediambientals que realitza el sector primari.

Tanmateix, els vots del Partit Popular i de Vox van impedir l’aprovació del punt relatiu i a impulsar les modificacions normatives escaients per acabar amb els usos residencials i turístics en el sòl rústic. De la mateixa manera que va passar amb el punt relatiu a instar les administracions de les Illes Balears a revisar els seus criteris de contractació pública, per tal de garantir que tots els aliments consumits o subministrats per les administracions són de les Illes Balears, i a revisar els criteris de concessió pública, per tal de garantir que tots els concessionaris de serveis o d’espais públics que prestin serveis alimentaris incorporen producte local.

Finalment, sí que es va aprovar el punt relatiu a instar els Consells Insulars a garantir el compliment de les obligacions per oferir producte local en establiments hotelers.