TW
0

La història recent de la política institucional de les Illes Balears està plena de personatges que han anat minant la credibilitat, honorabilitat i prestigi de les institucions autonòmiques, suposant que unes institucions nascudes sota el domini d’un Estat extern, en poguessin tenir.

El cert és que la nòmina de personatges que han desfilat per les cadires institucionals i les han deixades més tacades del que les havien trobat, és llarga i pertorbadora. De fet és molt més curta i bona de confegir la dels que hi han passat sense desprestigiar la institució pertinent.

Quan sembla que ja ho has vist tot i que és impossible caure més baix, arriba un homo erectus tarat i acomplexat i assoleix la fita: rebaixa encara més el nivell. Vomita el seu odi contra les imatges que simbolitzen la memòria democràtica que es voldria recuperar.

L’infaust personatge ha aconseguit embrutar encara més la cadira a la qual s’aferra com si no tengués on caure mort.

I ara, a més de tenir una institució amb un president tronat, acomplexat i cec d’odi, tenim una institució presidida per un acusat amb una fiança de 40.000 euros.

Un president sota fiança.