Les treballadores dels serveis socials de Calvià acusen l'Ajuntament d'incomplir sentències i posar-les en risc d'acomiadament

Això afecta a la meitat del personal del Servei de Benestar Social de l'Ajuntament de Calvià, 10 places entre treballadores socials, psicòlogues, educadores socials i una tècnica de prevenció d'addiccions. Han explicat que el consistori «segueix incomplint les directrius europees després d'haver estat condemnat pels tribunals per cometre il·legalitats, a més de posar en risc d'acomiadament aquestes professionals».

Les 10 places estan afectades pel procés d'estabilització regulat per la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de Mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública. Aquest procés d'estabilització és, en paraules de les treballadores, «la conseqüència de l'abús per part de les administracions de la contractació de personal temporal i la falta de convocatòries periòdiques i sistemàtiques de places per a la seva provisió definitiva».

A l'Ajuntament de Calvià, les persones que ocupen aquestes places de Benestar Social des del primer dia que es van crear, entre 2005 i 2009, «estan en risc de ser acomiadades i no conservar la seva plaça». El motiu del risc d'acomiadament és que fins a l'any 2019 aquestes 10 persones estaven contractades en frau de llei, és a dir, es produïa una cessió il·legal de treballadors en haver estat subcontractades a través d'empreses privades «per no haver de reconèixer-los els drets que els corresponien com a personal de l'Ajuntament».

Aquesta situació va ser reconeguda pels tribunals en sentència núm. 209/2019 de 15 de maig de 2019 pel Jutjat Social núm. 1 de Palma. Sis mesos després d'això, l'Ajuntament de Calvià es va veure obligat a incloure-les en la seva plantilla com a personal laboral indefinit no fix.

Les treballadores lamenten que el consistori hagi recorregut totes les sentències dictades, i que ha anat fixant «de manera arbitrària dates falses d'antiguitat» d'aquestes empleades: primer 2019, després 2016, i finalment 2014.

Com a causa de reconèixer-los menys antiguitat de la que els correspon, obtindran menys punts, i per tant serà complicat que puguin mantenir el seu lloc de treball. Frustració, esgotament i desgast emocional són algunes de les conseqüències que aquestes persones denuncien estar patint: «el maltractament institucional dura ja 10 anys».