El 23 de juliol la Federació d'Associacions de Veïnats de Palma (Fedarac) va participar entre entitats veïnals, agrupades a la Confederació Estatal d'Associacions Veïnals (CEAV) i la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, a més del secretari d'Estat d'Habitatge i Agenda Urbana, David Lucas, i la subsecretària, Llanos Castellanos. La reunió s'ha dut a terme a petició de CEAV, ja que asseguren que la ministra s'està reunint amb «tots els sectors implicats en habitatge i agenda urbana, però no havia convocat les entitats veïnals. Un oblit que contrasta amb el discurs que som una expressió de la democràcia i que reconeix la feina que duim a terme a les ciutats, pobles i barris».
«Per part nostra, arribam amb la targeta de presentació de la manifestació del 21 de juliol, en la qual el problema de l'habitatge va ser una part essencial de la motivació per a la participació», expliquen des de la Fedarac. «El lloguer turístic va ser un tema important, del qual en parlarem en quasi totes les intervencions, especialment davant de la modificació de la llei de propietat horitzontal prevista, des de Palma vam plantejar la importància de prohibir-lo directament en edificis plurifamiliars. No ens sembla coherent definir l'habitatge com un dret fonamental i bàsic per al desenvolupament d'un projecte de vida propi i alhora introduir als espais residencials una activitat comercial i de serveis turístics que té l'habitatge com a mitjà de producció». Per les entitats veïnals de Palma «no és només una qüestió de molèsties, sinó de gentrificació».
Per això, des de la Fedarac varen posar de manifest el problema «d'una legislació tremendament garantista/proteccionista amb l'infractor que explota habitatges de lloguer turístic de manera il·legal, però que deixa desprotegit la resta del veïnat que en pateix les conseqüències».
Des del moviment veïnal plantegen la necessitat «d'adoptar mesures urgents i suficients, perquè ja hi ha moltes persones que no tenen accés a un habitatge digne i en condicions i no és acceptable la reculada que estem vivint. No és acceptable que en èpoques molt fosques es passàs del barraquisme a l'habitatge i ara estiguem passant de la casa a la caravana, el cotxe, l'habitació compartida i fins i tot el nou barraquisme». Veuen les manifestacions com la de dia 21 de juliol com un «punt d'inflexió a l'afartament col·lectiu que ja no pot continuar assumint la situació» i, en el cas de Mallorca, denuncien que es vengui «l'illa a trossos» i asseguren que amb la «pèrdua de la llar es perd la sobirania i el futur».
