Prunés: «Vull ser el primer eurodiputat a xerrar oficialment la nostra llengua a Europa»
El candidat d’El Pi-Proposta per les Illes Balears al Parlament Europeu, Jordi Prunés, ha manifestat la seva intenció de ser «el primer eurodiputat a xerrar la seva llengua, el català, dins les institucions europees». «El català ha de ser una llengua oficial a Europa», ha assenyalat.
També a Illes Balears
- Conseqüències de la prova cicloturista Mallorca 312: gent confinada a ca seva durant hores i retencions de més de vuit quilòmetres
- S'ha mort Pere Sampol Mas, el polític que va dur el sobiranisme d'esquerres a les més altes cotes de poder
- SOS Residents: «Diguem prou a la carrera 312 i a la Mallorca convertida en parc temàtic»
- Admirat Pere
- Horari del comiat a Pere Sampol al cementeri de Montuïri
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
idò ja fa tard aquest jovenel·lo.
Benvolgut candidat, entenc que vols dir que vols ser el primer eurodiputat que usi el català "legalment" a Europa. Així com hem pogut, ja ho hem fet Heribert Barrera o Miquel Mayol (abans meu) o jo mateix. Havent-hi hagut abans persones com en Barrera o en Mayol, mai no hauria gosat d'intentar dir que vaig ser el primer a parlar català al Parlament europeu.
L'oficialitat de la llengua catalana / valenciana a la Unió Europea no solament permetrà als diputats electes poder expressar-se i intervenir en sessions plenàries del Parlament Europeu, sinó que permetrà un gran nombre d'avantatges per als catalanoparlants en general i tindrà un gran impacte social... malgrat que no sigam diputats. De bell antuvi i de forma directa s’ampliaran els drets lingüístics que els catalanoparlants tenim actualment quotidianament. En àmbits com l’etiquetatge de productes, d'instruccions d'aparells i vehicles, de prospectes dels medicaments, de certificats de navegació, de certificats de comercialització de fruites i verdures, d'informació als usuaris que vulguin homologar vehicles de motor i remolcs... etc, etc que ara nos pareixen complicats i / o son directament vetats en la nostra llengua, amb l'oficialitat a la UE, no hi hauran els entrebancs, dubtes i reticències legals que hi ha ara. Programes amb dimensió lingüística, educativa i cultural que ara mateix exclouen l’ús de la llengua catalana / valenciana, com Erasmus, cursos de llengües o l'Europass tindran visibilitat, opcions i accessibilitat directa, sense intermediaris ni entrebancs, també en la nostra llengua. De fet la llengua obtindrà una visibilitat digital i administrativa equivalent a la de les altres llengües oficials, en webs d'institucions europees i repercussió en la política de les empreses tecnològiques a l’hora de valorar la inclusió del català / valencià (ca) en els seus productes. Fins i tot es produirà una demanda de llocs de feina d'àmbit lingüístic, de la filologia, administratiu, jurídic, de la traducció simultània, d'informàtica, bibliotecaris i arxivers..., que supòs, que les universitats nostrades ja han començat a tenir-ho en compte, idò, a promocionar i a formar més estudiants. També cal afegir que per poder treballar a les institucions europees cal ésser competent almanco en dues llengües oficials de la UE. Amb la inclusió del català / valencià com a llengua oficial permetrà que els ciutadans catalanoparlants que també dominin el castellà o espanyol compleixin aquest requisit per a poder accedir a les ofertes laborals de les institucions europees. És a dir l'oficialitat del català / valencià no solament permetrà als nostres representants polítics sentir-se com a casa al cor d'Europa, sinó que permetrà als catalanoparlants de sentir-nos molt més "com a casa" en el nostre propi país.