«Ens hem de poder expressar amb la nostra llengua allà on estiguem representats, ja sigui al Parlament Europeu, al Congrés o al Senat. En aquest cas, és essencial que Europa entengui que el català és la nostra llengua, part de la nostra cultura que representam en aquesta cambra europea», explica el candidat. «No és lògic que a Espanya sigui oficial i a Europa no», remarca.
«Aquest és un dels compromisos si arrib al Parlament Europeu. El català ha de ser una llengua oficial a Europa», ha sentenciat el candidat europeu. «Vull poder arribar a qualsevol institució i poder sentir-me com a casa. Perquè Europa és ca nostra i per això ha de respectar la nostra llengua, les nostres tradicions i la nostra cultura», ha insistit el candidat.
Prunés, en companyia de Neus Serra i Catalina Barceló, s’ha reunit amb els representants de la Plataforma per la Llengua per a conèixer les seves reivindicacions. També ha recollit, segons ha assenyalat, el sentiment d’altres associacions vinculades a la difusió de la llengua.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
idò ja fa tard aquest jovenel·lo.
Benvolgut candidat, entenc que vols dir que vols ser el primer eurodiputat que usi el català "legalment" a Europa. Així com hem pogut, ja ho hem fet Heribert Barrera o Miquel Mayol (abans meu) o jo mateix. Havent-hi hagut abans persones com en Barrera o en Mayol, mai no hauria gosat d'intentar dir que vaig ser el primer a parlar català al Parlament europeu.
L'oficialitat de la llengua catalana / valenciana a la Unió Europea no solament permetrà als diputats electes poder expressar-se i intervenir en sessions plenàries del Parlament Europeu, sinó que permetrà un gran nombre d'avantatges per als catalanoparlants en general i tindrà un gran impacte social... malgrat que no sigam diputats. De bell antuvi i de forma directa s’ampliaran els drets lingüístics que els catalanoparlants tenim actualment quotidianament. En àmbits com l’etiquetatge de productes, d'instruccions d'aparells i vehicles, de prospectes dels medicaments, de certificats de navegació, de certificats de comercialització de fruites i verdures, d'informació als usuaris que vulguin homologar vehicles de motor i remolcs... etc, etc que ara nos pareixen complicats i / o son directament vetats en la nostra llengua, amb l'oficialitat a la UE, no hi hauran els entrebancs, dubtes i reticències legals que hi ha ara. Programes amb dimensió lingüística, educativa i cultural que ara mateix exclouen l’ús de la llengua catalana / valenciana, com Erasmus, cursos de llengües o l'Europass tindran visibilitat, opcions i accessibilitat directa, sense intermediaris ni entrebancs, també en la nostra llengua. De fet la llengua obtindrà una visibilitat digital i administrativa equivalent a la de les altres llengües oficials, en webs d'institucions europees i repercussió en la política de les empreses tecnològiques a l’hora de valorar la inclusió del català / valencià (ca) en els seus productes. Fins i tot es produirà una demanda de llocs de feina d'àmbit lingüístic, de la filologia, administratiu, jurídic, de la traducció simultània, d'informàtica, bibliotecaris i arxivers..., que supòs, que les universitats nostrades ja han començat a tenir-ho en compte, idò, a promocionar i a formar més estudiants. També cal afegir que per poder treballar a les institucions europees cal ésser competent almanco en dues llengües oficials de la UE. Amb la inclusió del català / valencià com a llengua oficial permetrà que els ciutadans catalanoparlants que també dominin el castellà o espanyol compleixin aquest requisit per a poder accedir a les ofertes laborals de les institucions europees. És a dir l'oficialitat del català / valencià no solament permetrà als nostres representants polítics sentir-se com a casa al cor d'Europa, sinó que permetrà als catalanoparlants de sentir-nos molt més "com a casa" en el nostre propi país.