La presidenta del Govern i presidenta del PP de les Balears ha defensat aquest dimecres a Bilbao, en un acte de campanya de les eleccions basques, que «tenir una forta identitat, tenir dues llengües, estar molt arrelats a unes tradicions pròpies és la millor manera de ser i de sentir-se espanyols, de construir aquesta Espanya plural en la qual hi caben tots, en la qual alguns veuen murs i altres aixequen ponts».
Prohens els diu als bascos que «tenir dues llengües és la millor manera de ser i sentir-se espanyols»
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Costa pensar que es puguin tenir dues llengües com a pròpies perquè cadascun de naltros només pensa en una; jo, per exemple, em va costar molt arribar a dominar es castellà i quan ho vaig fer em va alegrar tant que finalment vaig acabar pensant en castellà durant sa meua segona infància i tota sa meua adolescència, encara que després vaig experimentar una presa de consciència (em sentia molt incòmode en aquesta situació) i, fent introspecció, vaig arribar a sa conclusió que si pensava en castellà era perquè el parlava amb es membres més propers des meu entorn, concretament amb es meus germans, i va ser quan vaig tallar d’arrel i els vaig començar a parlar en català i si bé vaig trobar una certa resistència, s’ambient político-social d’aleshores, amb en Franco acabat de morir, va fer que sa cosa arribàs a bons port i, a poc a poc, guanyàs consciència de nació diferent d’Espanya. És a dir, vaig aprendre primer es català, em vaig passar an es castellà i després vaig tornar an es català, però no es pot dir que hi hagués un temps en què pensàs en ambdues llengües. També vaig arribar a sa conclusió que es bilingüisme-imposició des castellà en què estam immerses és en realitat un torcebraç en què un diu “lleva’t tu que em pos jo” i un altre contesta que “jo era aquí abans que tu”. Una relació hostil, en definitiva, però per part des primer des dos. I al nord des Pirineus no és mellor sa cosa. Hi ha algú que siga bilingüe i pensi es matí en una llengua i ses tardes i vespres en una altra, per posar un cas?
I a qui cony l'importa ser o sentir-se espanyol?
Hi ha indrets com la vall pirinenca d'Aran, (Era Val d'Aran) on els seus habitants a més a més de l'occità, llengua pròpia, dominen el català / valencià, el francès i l'espanyol o castellà, cosa que no els fa sentir-se més o menys "espanyols" (?!). La frase de la Presidenta Prohens és directament una pardalada sense solta ni volta. A més a més els bascos del nord (de la Baixa Navarra, de Lapurdi i de Zuberoa) també dominen dues llengües, la segona és el francès, i no crec pas que per aquest motiu se sentin "espanyols".
No tenen dues llengües. En tenen una i en poden saber altres. La sra Prohens es una presidente itinerant o globertrotter. No se quants de dobblers deu dur gastats en viatges inútils per promocinar-se
i aquest viatge qui l ha pagat ?????
Judas també va besar a Jesús antes de entregar-lo per trenta monedes de plata.