Prohens es reuneix amb l'OCB i defensa la promoció del català del Govern per a fer-la una llengua «més amable»

Jo pens que les llengües no poden ésser "amables", més aviat els amables o antipàtics en serien els parlants. Hi ha tota una sèrie de persones aspres i sempre amb cara de pomes agres a les quals la nostra llengua els hi fa nosa i solament pensen sempre en afavorir la llengua castellana (segons la constitució espanyola) o espanyola (segons la Unió Europea) malgrat que sigui a base de fer trampes i d'incomplir les lleis i normes vigents, plenament consensuades i acceptades... sobre el català / valencià, llengua pròpia i oficial. Cada petita recuperació i petit avenç de normalització del català / valencià fa enfurismar els xovinistes espanyols idò els fa poc "amables", "aspres" o directament (automàticament com una molla) "antipàtics" devers la nostra llengua. Això sí, totes les lleis que obliguen a usar l'espanyol o castellà i l'afavoreixen, sempre les "respecten" i les tenen com a intocables, tot i que n'hi ha com a mínim cinc-centes per a triar i vendre ! Fins i tot alguns s'atreveixen a dividir la nostra llengua, com ho feu un setciències "independentista lingüístic" un tal Casado "el dels Màsters", en "llengua" "mallorquina", "llengua" "menorquina", "llengua" "ibizenca" i "llengua" formenterina", tot confonent a posta les variants de les illes Balears amb "llengües" "independents" (?!). Qualcuna d'aquestes persones saberudes i inventores de llengües i aspres hooligans de pa sucat amb oli del "divideix i venceràs", s'han preguntat mai el perquè el castellà o espanyol que ells parlen (o els hi plau tant d'usar), a les Balears no té variants locals ni illenques ? Vull dir amb vocabulari local, frases fetes, rondalles populars, girs específics... ? Si tot açò no vos fa arrufar el nas i de sospitar qualque cosa...

"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: 'Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, [...]. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca.' El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix, o similar, sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, Jaume Sastre, Rafel Horrach i Llabrés, etc.

"Pocs anys després de caure Mallorca el juliol de 1715 s’escampà un opuscle, 'Via fora els adormits!', que defensava una República Catalana formada per tots els territoris de la nació: València, el Principat, les Illes i, fins i tot, els confiscats arran del Tractat dels Pirineus." Bartomeu Mestre i Sureda, 'Balutxo' (2022) https://www.dbalears.cat/balears/balears/2022/05/09/366285/bartomeu-mestre-tres-segles-lluita-ens-conviden-persistir-agrada-allo-ara-mai-sino-ara-sempre.html

«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa.

El que no la trovi amable que se´n vagi a una altre banda,no cal que es quedi aquí a insultar i menystenir-nos a nosaltres i als nostres avantpassats.

FORASTER, -ERA m. i f. i adj. || 3. Castellà de nació o de llenguatge (Mall.); cast. castellano. Puch estar molt bé | com a rebostera | d'aquells forasters | que tenen ses cases | al pla del Castell, Penya Poes. 33. Parlar foraster (o en foraster): parlar en castellà. Creuen que dóna més llustre parlar y entendre es forasté, Roq. 24. Seguiren parlant en foraster amb mon pare, Rosselló Many. 46. (Diccionari Alcover-Moll)

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) 1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana: "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) 1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html 1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus." ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) 1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Idò per jo, aquest tan aspre és més foraster que qualsevol català.

Proens, proens... és una pena... quan et vegis destronada d´aquí a dos dies et rapinyaràs de no haver fet les coses ben fetes.

Per jo, un catalá es un forraster, igual que un murciá! I per sa majoria de mallorquins, també! 4 venuts q viuen des cuento dels paisos mai existents catalans ... El catalá cau malament ... CATALÁ CATALÁ ... SI NO TE LA HA FETA, TE LA FARÁ .... es un dit mallorquí antic.