Un metge d'urgències de Son Espases reivindica que l'ús de la llengua pròpia ha de ser essencial en l'atenció als pacients

Patriota:Si el metge es bon professional parlarà o al menys entendrà la llengua dels seus pacients.

I tant,: El castellà o espanyol com vulguis dir-li tret de Castella als demés territoris també és la llengua de l´invasor.

Ja veiem que molts sols teniu collons, i cap neurona al cervell. El territori geogràfic espanyol vos espera. Aquí a les illes, vos desitjo una bona, però curta estada. Partiu, que ja en tenim prou!

Tots com tu , gracies i enhorabona.

Preparant les crispetes per quan arribarà el dia que cent milions de, posem per cas, xinesos, s'establiran a Espanya i ofegaran els parlants de castellà imposant-hi la seva llengua per majoria democràtica. Que no ens venguin a cercar, quan això passi.

Enhorabona Joan! Gràcies per les teves paraules.

Claro, Juan es de Mes.....el pobre lo tiene clarito...

Clar i rotund, el metge Vidal. Demostra ser un molt bon metge, atés que la comunicació amb el pacient és essencial per dur a terme una correcta història clínica i també per afavorir el benestar emocional i psicològic del pacient, dos aspectes clau, per cert, en el procés d'humanització de la salut pública, tan necessària i sempre tan desvirtuada pels demagogs i polítics de torn. Però hi ha una raó científico-tècnica addicional que ningú esmenta i que crec prou important per perfer l'argument. Els professionals de la salut saben que, en el marc de la bioètica, un dels drets fonamentals dels pacients es basa en el principi d'autonomia, és a dir, en allò que, llevat de casos molt concrets i molt extrems, la decisió última sobre els processos, tècniques i intervencions mèdiques a aplicar correspon al pacient. Però perquè el pacient pugui prendre sense entrebancs addicionals unes decisions sovint tan cabdals, considerant pros i contres (i també assumptes d'índole personal i moral), resulta clau que pugui comunicar-se i pensar en la seva llengua materna. Això que dic no és una intuïció, ni un mer desideràrum: des de les ciències del comportament i de la decisió comença a haver-hi evidéncies prou sòlides que demostren que no valoram igual les coses ni prenem les mateixes decisions quan pensam en la nostra llengua que quan ho fem en una aliena, encara que en tinguem un bon domini. Més concretament, els resultats de ja moltes investigacions publicades a revistes de prestigi científic, apunten a que, en un marc de "llengua no nativa" els humans tenim més tendència a prendre decisions més utilitaristes (el fi justifica els mitjans), a acceptar més riscos, i a ser més toleranta amb la violació de les normes socials i morals, entre d'altres efectes que encara s'estab estudiant. Tot i que, com dic, és un tema obert, també pel que fa les implicacions en els diversos àmbits de la vida (en el context espanyol m'ensumo que serà d'especial interès dins l'àmbit mèdic i també judicial), crec que ja sabem més que prou per afirmar que tenir personal mèdic amb el qual el pacient nadiu no pugui parlar en català suposa una discriminació que assoleix noves dimensions i implicacions que no sospitàvem, entrebancs que afecten de manera important la nostra capacitat de triar/decidir el camí a seguir en temes de salut, és a dir, la d'exercir òptimament el principi d'autonomia.

I que me deis, de l'ase que vol serveis d'hospital de campanya, com es que dónen les ONG a les tribus africanes i de manera precària pels catalanoparlants, que entre noltros i els nostres antecessors, som els que hem pagat la sanitat, mentres que se dóna un tracte personalitzat i exquisit als de fora?

Tararaà taarareeé tarariiiií tararoooooó tururuuuuuuú els D.O.C. han emès la seua opinió, saben de tot i més que ningú, no podríem viure sense ells. Si som mallorquí perquè teng a parlar en castellà, tota la vida he xerrat mallorquí. I diven els savis castellans que xerr català, bé, el que no vull xerrar és foraster. Arrruuuix fatxas inútils, no sabeu ni un ni l'altra i voleu donar lliçons, me despedesc amb el dit del mig de le mà.