La regidora ha explicat que les al·legacions afirmen que no es poden declarar projecte industrial estratègic, «ja que no s’hi detecten impactes positius per al teixit industrial de les Illes Balears, que és un dels requisits que fixa la Llei per atorgar-los aquesta consideració». Així mateix, apunta que les memòries dels dos projectes «mostren una alta viabilitat econòmica i financera, amb un impacte relativament petit pel que fa a creació de llocs de feina i despesa salarial (17 llocs de treball com a màxim per cada 3,4 milions d’euros invertits)». «En tota la documentació que tenim a disposició no hi detectam cap retorn social», assenyala Truyol.
«Aquests projectes i una tramitació prioritària per part del Govern semblen més un pelotazo urbanístico-energètic que la transició energètica justa que necessitam i desitjam per a Palma. Si el Govern Balear el considera un projecte industrial estratègic està incomplint la normativa, i això suposa un tracte privilegiat i preferent a aquest projecte davant d’altres. No volem en cap cas urbanisme a la carta», ha manifestat Truyol.
Truyol ha volgut recordar que «és necessària una avaluació conjunta dels dos projectes, ja que la viabilitat econòmica d’un depèn clarament de l’altre, comparteixen una mateixa línia d’evacuació i les seves grans dimensions en conjunt els aporten economia d’escala. Una anàlisi separada dels dos projectes redundaria en un perjudici cap a l’interès general i en un frau en la pròpia concepció de les figures de control a què se sotmeten».
Per altra banda, el Pla General de Palma fixa que els terrenys implicats tenen diferents figures de protecció o que són sòl rústic protegit, fet que invalidaria els projectes. «És imprescindible respectar la planificació de sòl rústic protegit, un element essencial per a la protecció del territori i el paisatge de cara al present, però també al futur. L’emergència climàtica que ja patim ens mostra que hem de protegir la natura. La transició energètica justa és essencial, però no a costa de malmetre el sòl protegit. Les energies renovables i la protecció del territori són i han de ser compatibles, però aquests dos projectes no respecten aquest factor imprescindible», ha recordat Truyol. «Aprofundint en aquesta mateixa qüestió, aquests projectes es troben dins l’àmbit del Parc Agrari de Palma segons el propi Pla General de Ciutat. En aquest context, qualsevol instal·lació necessita mesures d’integració agrària i paisatgística, i aquests projectes no en mostren cap, una altra raó objectiva per no donar-los permís».
Per tot això, MÉS per Palma considera que els projectes de parcs fotovoltaics de Puntiró HIVE I i II són «inviables, tant pel que fa a la tramitació del projecte industrial estratègic (procés exprés de caràcter excepcional) com per les seves característiques, que no compleixen amb els mínims criteris urbanístics, ambientals i socials que requereixen projectes d’aquesta magnitud».
«Estam davant un megaparc fotovoltaic a Puntiró (90.000 kW) que no respecta la integració paisatgística ni agrària que marca la normativa. A més de fixar un nul retorn social: ni en llocs de feina, ni en salaris dignes, ni en participació social en la producció-consum. Les energies renovables són fonamentals, però els projectes han de mantenir un mínim de qualitat i de respecte per l’entorn, i aquests no ho fan. Demanam al Govern que no els aprovi», ha conclòs Truyol.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.