Prats es movia aleshores en un vespino, entre el polígon i el camp d'entrenament Miquel Nadal, on entrenava cada dia. Els caps de setmana jugava amb el Mallorca juvenil.
Poc a poc es va anar obrint camí i, tot i que en aquella època, la pedrera del Mallorca comptava amb molts bons porters, l'aposta de Tomeu Serra es va imposar i Prats va ser porter del filial i porter del Mallorca.
Va jugar 17 anys com a professional en les files del Mallorca, del Celta de Vigo, del Betis i de l'Hèrcules d'Alacant, i va ser internacional una vegada.
En retornar a Mallorca, de la mà de Serra Ferrer, va fer feina als despatxos del club mallorquinista.
Actualment viu a Pòrtol, on és propietari del Cafè Pòrtol, una mena de «club social» segons explicava ell mateix.
«Vaig viure deu anys a la península (primer un any a Vigo i altres nou a Sevilla). I a l'hora de tornar a Mallorca, vaig cercar casa en diferents llocs, a Palma, al Pla de Na Tesa i a Pòrtol. Un amic meu del Mallorca, Tomeu Serra, em va aconsellar que vengués aquí. I així, amb la meva dona i els dos fills que teníem llavors, em vaig venir a viure. La tercera filla va néixer ja aquí», explicava a MTXI.
Prats definia les seves identitats futbolístiques així: «Jo som mallorquí i mallorquinista. Però el Betis, pels molts anys que vaig estar-hi, també el duc a dins. A més, des de petit som del Barça. La sort que tenc és que, en principi, els tres juguen amb aspiracions diferents. Llavors, segons la necessitat de cadascun, vull que guanyi l'un o l'altre».
El Correllengua
L'abril de 1995, quan era futbolista del Mallorca i estava en la cresta de l'ona de la seva fama, va ser el primer rellevista de la primera edició del Correllengua. En un acte ple de simbolisme, Prats recollí la Flama que havia encès Miquel Fullana, primer secretari de l'OCB i una de les poques persones vives representants del mallorquinisme republicà d'abans de la Guerra.
Al voltant de la Diada de Sant Jordi d'aquell any, milers de persones varen fer arribar la Flama de la Llengua des de la plaça Major de Palma, fins a Lluc.
La imatge de Prats amb la Flama de la Llengua va ser portada de tots els mitjans de comunicació de Mallorca.
El cap de setmana següent, la trentena d'ultres que es situaven darrera una de les porteries de l'estadi Lluís Sitjar varen esbroncar, insultar i, fins i tot, amenaçar Prats. La reacció de la resta de l'estadi va ser, evidentment, d'ovacionar-lo.
Ara la majoria d'aquells ultres són a VOX (amb l'excepció de qualque despistat que va acabar a Ciudadanos).
Si Toni Prats continua sent ell mateix, durarà ben poc a les files dels neofeixistes de VOX.
Prats ha explicat en alguna ocasió que «jo, que he estat vivint a la península bastants anys, pens que els mallorquins, a més de voler estar tranquils amb les nostres coses, les hauríem de defensar i valorar una mica més del que ho feim» i també ha declarat que «veig molt bé la igualtat entre homes i dones en tots els terrenys».
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Intentando absorbent todo lo que podia, però no diré mai, mai, el como ni el qué.
I tu què feies de aplega-pilotes, Carlitos?
Per molt que li volgueu treure punta srs.del Ñordistan, la realitat només és una. Esperem que no es canviï el nom i se posi Antonio Prados, ja tendria orgues la cosa. Peròóóó La sra.Proens també era catalaniste........... iiiiiiiii*iiiiii nosaltres continuarem per la seva vergonya. !Viscan els Països Catalans i la seva llengua !
Puestos a hablar de deportes, ¿por qué no de la gran victoria de Carlitos Alcaraz en Wimblendon? Orgullo de ser español.
Els doblers de la FAES cerquen comprar voluntats o serveis entre llurs oponents. Qui és deixarà enganar ? De moment sembla que en Prats. Hi haurà qualcú més ?
Que bonito per el Balears en Castellano
Ahir hi hagué l,exemple de Garriga, un Mox que vol ser de referència, una referència violent en front d,uns vianants disconformes amb la ideologia nazifatxa. Quin exemple tant real i poc edificant !
El emboscado A.G., ningún crédito. Ningún valor. Como si largara Abundio.