TW
7

El camí perquè la presidenta de la sucursal del Partit Popular a les Balears i candidata a la presidència del Govern, Marga Prohens, sigui investida nova líder de l'executiu autonòmic, ha començat aquest dilluns al Parlament.

«Avui s'inicia la sessió d'investidura per a fer presidenta del Govern la Sra. Marga Prohens
que, per ordre de l'extrema dreta, rebentarà l'actual model educatiu nascut del consens». Així de contundent s'ha mostrat la Plataforma per la Llengua a les Illes Balears.

L'entitat denuncia que el PP Balears «ha faltat a la paraula» pel seu acord amb VOX. «Asseguraren que no farien una batalla de la llengua però l'acord amb l'extrema dreta suposa recuperar el programa de José Ramón Bauzá», remarquen.

És per això que han fet una crida a totes les entitats de la societat civil a «mantenir-nos actius i organitzats». De fet, la Plataforma ha fet aquest cap de setmana una trobada a Palma per a organitzar la resposta col·lectiva als atacs al català.

Notícies relacionades

L'ONG del català ja es va pronunciar sobre el preacord entre el PP i VOX pel qual l'extrema dreta presideix el Parlament: «Manifestam que és un document molt ambigu i que planteja temes que no són reals».

En primer lloc, a l'apartat Llibertat diu que eliminaran les normes que suposin imposició lingüística. No obstant això, la Plataforma remarca que «ara mateix, l'única imposició l'exerceix el castellà sobre la resta de llengües de l'Estat espanyol. En molts d'àmbits els catalanoparlants són discriminats per raó de llengua i l'autoritat no hi fa res. Un exemple clar és que la llei actual de Consum imposa el castellà a l'etiquetatge. Com també demostren les darreres 34 normes estatals impositives aprovades».

L'apartat de Sanitat pública diu que s'acabarà amb l'obligatorietat del requisit lingüístic a la Sanitat a fi d'atreure i fidelitzar professionals. Sobre això, l'entitat diu que «tanmateix, ignoren els problemes reals, com l'elevat preu de l'habitatge o el cost de la insularitat. Això ho corrobora el fet que els agents dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, funcionaris sense requeriment de capacitació de nivell de català, deixen de triar les Balears com a destinació per mor del preu de l'habitatge i l'encariment que suposa la insularitat. I encara més: transmeten la idea que exigir la capacitació de català a la Sanitat és un impediment per a captar el talent de la península però, alhora, qualsevol estranger que vulgui exercir a Espanya ha d'acreditar el nivell de castellà, per molt eminència que sigui».

L'ONG del català, com a entitat tranversal, apunta que sempre ha estès la mà a tots els partits i entitats per a avançar en la normalització de la llengua pròpia de les Illes Balears, però també ha actuat «amb la màxima contundència davant qualsevol retrocés, vengui d'on vengui».

En aquest sentit, apel·len al compromís que el PP Balears va contreure amb la Plataforma per la Llengua de «no fer de la llengua una batalla i mantenir-se sempre dins els paràmetres de l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística».