En el marc de la celebració del primer ple extraordinari per a aprovar la composició del nou govern municipal de Palma, MÉS per Palma ha criticat que el Partit Popular «ha fet mostra de la seva prepotència i unilateralitat faltant a la lleialtat institucional i presentant propostes no consensuades amb cap partit de l’oposició».
MÉS per Palma: «Amb la desaparició d'àrees com Política Lingüística, Memòria Democràtica i Feminisme i LGTBI l'Ajuntament es radicalitza cap a l’extrema dreta»
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- Cisma a Vox: un centenar de càrrecs es rebel·len contra Abascal
- Una cadena humana reclama una plaça i un casal públic a Son Sardina
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Es radicalitza cap al feixisme i catolicisme ranci i ultra, no te sabria dir si de dreta o d'esquerra, tot i que segur que té caire més de dretes.
Como escuecen los cambios...
@Se fa el beneit Resposta: no contestant-li i no puntuant-lo ni en verd ni en vermell. I, si ja qualcú l'ha valorat en verd puntuar-lo en vermell i, en canvi, si ja l'han valorat en vermell posar-li un verd; és a dir, deixar-lo a 0 (zero) o com més a prop de 0 (zero) millor.
Com li hem de dir a en Multinik, que no ens interessa peravres el que diu?
Gràcies a la inutilitat de Més, tot i que diuen que fan polítiques "valentes". Per mor de la vostra mala gestió, ara governa la dreta.
Els que van en contra de tot us record la normativa vigent següent: - La Constitució espanyola, a l'article 3, diu que «el castellà és la llengua oficial de l'Estat», la qual «tots els espanyols tenen el deure de conèixer i el dret d'usar», que «les altres llengües espanyoles seran també oficials a les comunitats autònomes respectives d'acord amb els seus estatuts» i que «dóna riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que ha de ser objecte d'especial respecte i protecció especial». - Les violacions dels drets humans durant la Guerra i la duríssima repressió de la postguerra i la dictadura franquista van ser condemnades a l'informe de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, adoptat a París el 17 de març de 2006. Com indica aquest informe a Espanya es van produir de manera sistemàtica desaparicions forçades, execucions extrajudicials, detencions arbitràries, polítiques de camps de concentració, treballs forçats, tortures, violacions i fins i tot segrest massiu de nadons sota una política d'inspiració eugenèsica. La ciutadania té actualment el dret inalienable al coneixement de la veritat històrica sobre el procés de violència i terror imposat pel règim franquista, així com sobre els valors i els actes de resistència democràtica que van dur a terme els qui van caure víctimes de la seva repressió. - L'Organització de Nacions Unides a la IV Conferència Mundial de 1995 va reconèixer ja que la violència contra les dones és un obstacle per assolir els objectius d'igualtat, desenvolupament i pau i viola i menyscaba el gaudi dels drets humans i les llibertats fonamentals. En la realitat espanyola, les agressions sobre les dones tenen una incidència especial, existint avui més consciència que en èpoques anteriors sobre aquesta, gràcies, en bona mesura, a l'esforç realitzat per les organitzacions de dones en la seva lluita contra totes les formes de violència de gènere. Ja no és un «delicte invisible», sinó que produeix un rebuig col·lectiu i una alarma social evident. Balears té la taxa més alta de violència de gènere amb 33 víctimes per cada 10.000 dones. Són dades de l'Observatori contra la Violència Domèstica i Gènere. La mitjana nacional és del 18,1% - En relació a les persones LGTBI, el Consell de Drets Humans i l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans s'ha pronunciat en repetides ocasions sobre la qüestió de la discriminació i la violència que pateix aquest col·lectiu, i ha establert una sèrie de recomanacions per a la igualtat de tracte i no discriminació de les persones LGTBI que han inspirat molts Estats en les seves polítiques i legislacions respectives. Algú encara pensa que hem assolit una societat justa i democràtica i que ja ningú mereix ser protegit? O es que voleu tornar a l’època franquista i aïllar-nos del món i ser governats per aquests que no volen conviure en una societat igualitari i amb drets per a tots. Aberracions com les que va dir el senyor Feijoo «Que hem de solucionar només els problemes dels vius», es clar, no te cap familiar afusellat i enterrat a fosses comunes. Necessitam d’ estructures administratives per assolir la societat que volem tots.
I tanmateix els ultres han votat en contra a tot en el plè. I el nou batle, ha renyat al cap de la oposició, Senyor Hila, enlloc de renyar als seus amics ultres.
O bien es que antes estaba radicalizado hacia la extrema izquierda.