La coalició entre Podem i Esquerra Unida, Unides Podem, ha obtengut dos escons al Parlament, quatre menys que als comicis del 2019. D'altra banda, a l'Ajuntament de Palma, s'han quedat amb només un regidor, dos menys que a les anteriors eleccions. La mateixa tendència han seguit municipis com Calvià, Inca, Llucmajor, Marratxí i Capdepera on deixen de tenir representació.

«Són molts mals resultats, hi ha una tendència de pujada a la dreta, com en altres territoris. Són resultats roïns i es veu la tendència de govern a la dreta», han explicat des d'Unides Podem. A més, han apuntat que els partits d'àmbit estatal «som partits-marca i la gent de les Balears ha votat en clau estatal. A nivell general hem tengut una gran baixada».

La candidata d'Unides Podem al Govern, Antònia Jover, ha lamentat els «mals resultats» obtenguts i no haver pogut «revalidar la confiança amb la ciutadania».

Jover ha anunciat que a partir de dilluns tocarà «fer una revisió per veure quins han estat els motius d'aquesta baixada de vots. A més, la candidata ha explicat que els resultats han estat «molt pitjor» del que s'esperaven.

Un declivi a nivell estatal

A l'Estat espanyol, Podem ha tornat a patir la sagnia electoral que la formació política pateix en les darreres cites amb les urnes, un retrocés que s'ha accentuat particularment aquest diumenge 28 de maig amb les eleccions autonòmiques, amb pèrdua de tot el poder territorial, quedant fora de Madrid i el País Valencià, i a les municipals, on Ada Colau no reté el bastó de comandament a Barcelona. Els d'Ione Belarra acudien als comicis amb rècord de candidatures d'unitat amb Esquerra Unida que, tot i això, no han servit per a augmentar el nombre de suports entre l'electorat.

De nou, la formació morada torna a mostrar la seva feblesa territorial, un dels problemes del partit des dels comicis del 2019, i arribarà debilitat al procés de reagrupació de l'esquerra que impulsa Sumar, la plataforma que lidera la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz.

Podem i Esquerra Unida acudien junts a deu de dotze autonomies, a excepció d'Astúries i Aragó, on no hi va haver acord d'unitat. Tot i això, el soci minoritari del Govern espanyol ha retrocedit el seu poder territorial a totes les comunitats autònomes, sense aconseguir conformar majories alternatives amb el PSOE per a governar i, fins i tot, perdent quatre executius autonòmics que cogovernaven (Aragó, País Valencià, Canàries i Illes Balears).