Maria Antònia Munar ha aparegut aquest dilluns a un acte organitzat per El Pi a Costitx, el poble on resideix i del qual en va ser batlessa.
Maria Antònia Munar apareix en un acte d'El Pi a Costitx
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Què hem de dir ?habemus MAM ????
Ja passejava tota ufana per la fira de la flor amb un periodista que l'anava enregistrant, res d'extraordinari, és a un míting del seu poble i del seu partit.
Sense vergonya cavallers!! I tu qué fas,que dius UMelia??
Gràcies a Munar i a Jeroni Albertí existeix Mallorca. Als anys vuitanta el centrisme insularista encara era municipal. Mallorca existia quan sortíem de Mallorca. Fins i tot, un veí del Rafal de Palma no es considerava palmesà. Munar i Albertí varen aconseguir aglutinar els lobbies municipals i alimentar la consciència de Mallorca. El problema va ser caure en la figurera i manca de discreció, igual que Matas, Bauzá... I molta gent. Un servidor a un altre nivell també. Això és com el sucre del bar. Tenim dret a consumir-lo, a dur-lo a ca nostra... I a declinar llur consum. En la vida aprenem que tenim drets a l'expressió, al moviment, a la indiscreció...a fer balconing... I tenim dret a contenir l'exercici de drets. Consumir el sucre o dur-lo a ca nostra com si poguéssim morir sense ell tampoc és fantàstic. Podem sortir del bar sense exercir drets. Havent callat. Sense muntar espectacle. Hi ha un mallorquinisme poc espanyol. No té ni partit polític. Gairebé talaiotic. L'altre, el de l'espectacle, les festes, el gòtic, el teòricament poderós... recorda molt a altres cultures continentals i peninsulars. Tant de bó que evolucionem cap a un estil de política discret, senzill i sense grans pretensions. Per exemple, un partit que no cerqui aliances a nivell estatal o europeu. És com Can Joan de S'Aigo, que inaugura un local cada segle. Fa una passa cada segle. Als anys vuitanta varen fer un partit mallorquinista. Podem esperar dos segles més per fer socis a les altres illes o al Continent. Ja sabem que som humans i éssers vius i no necessitam fer pactes a la Patagonia, o a Tarifa, per sentir-mos orgullosos de ser qui som. El repte d'unir Mallorca ja ens du molta feina. Com a acudit, des del 2016 Palma ja no és "de Mallorca". No és només el nom, és que al segle XXI sembla la capital d'una altra illa. Llucmajor està més connectada a Es Mercadal que a Palma. Estam en el major canvi social dels darrers 800 anys. Llavors la pèrdua de Palma va ser el principi del final islàmic. Hem d'anar alerta.