Durant la seva intervenció, Francina Armengol ha defensat la tasca d’importants figures filològiques de les Illes Balears en el coneixement i l’estudi de la llengua catalana, com Antoni Maria Alcover o Francesc de Borja Moll, autors del Diccionari català-valencià-balear, «una eina fonamental per a veure l’abast de la riquesa de la nostra llengua», així com Joan Veny i Clar, estudiós dels dialectes, o Joan Miralles, una persona clau en el recull de testimonis orals de la parla de Mallorca.
La presidenta del Govern ha fet una crida perquè els territoris de parla catalana «mirin lluny», per tal «d’abraçar la riquesa de la nostra llengua mirant-nos de tu a tu» i ha afirmat que les varietats dialectals del català «no poden ser un terreny per a incentivar el conflicte polític». «Hem d'evitar que la realitat de les varietats dialectals es converteixi en excusa per alimentar discursos segregacionistes i fer de les modalitats del català el nostre tresor més preuat», ha remarcat.
En aquest sentit, Francina Armengol ha parlat també del projecte AINA, una iniciativa conjunta entre el Govern de les Illes i el Govern català que té com a objectiu que els diferents sistemes de reconeixement de veu i parla que funcionen a través d’intel·ligència artificial entenguin el català en totes les seves varietats dialectals i el puguin parlar.
Finalment, la presidenta del Govern ha fet una crida a l’ampliació de la comunitat lingüística del català: «Hem de treballar per fer que les persones nouvingudes es facin propi el català» perquè «l’ampliació de la comunitat lingüística és importantíssima per a la cohesió social», ha dit, tot assegurant que «sabem que per fer-ho es requereix un esforç col·lectiu com a societat i que, per fomentar l’ús i l’estima de la llengua pròpia, és imprescindible que les institucions hi aportin».
L’Institut d’Estudis Catalans és l’acadèmia de la llengua catalana. Va néixer el 1907 i està constituït per cinc seccions: Secció Històrico-Arqueològica; Secció de Ciències Biològiques; Secció de Ciències i Tecnologia; Secció Filològica, i Secció de Filosofia i Ciències Socials.
La institució és un centre de catalanística i, amb les seves seccions i societats filials, promou i desenvolupa la recerca en els diferents àmbits de la ciència i de la tecnologia, però principalment en la de tots els elements de la cultura catalana. Actua com a centre divulgador de la recerca i també acull, a la seva seu, iniciatives d’altres institucions que estan en estreta relació amb la investigació i la cultura.
A l’acte d’inauguració del curs 2022-23 de l’IEC hi han assistit la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, membres de l’equip de Govern de la institució i diverses autoritats del Govern de les Illes Balears, la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Andorra, així com representants d’entitats culturals.
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Autoritats pertinents, perquè si la Constitució diu una cosa, vosaltres deixau impunes els funcionaris que ens incomoden i amenacen si no les parlem castellà? Que trepitgin els nostres drets, ha de tenir una resposta ràpida i clara per els infractors. A més de parlotejar molt, algun dia actuareu dràsticament a favor nostre?
De què ens serveixen les varietats dialectals si el Govern amplia la moratòria del català per accedir a la funció pública? De què serveix si el Govern consent l'incompliment del decret de mínims a les escoles, precisament perquè als polítics els fa una porada el conflicte lingüístic? A damunt que són covards hi afegeixen la hipocresia.
Jo tinc 74 anys, i ja n'estic TIPA d'arguments i excuses. Necessit poder viure tranquil·la amb la meva llegua. Me sent completament INDEFENSA. Sols ho podeu arreglar les autoritats pertinents... Aina Calvo i companyia, per exemple.
Les varietats dialectals del Català, no poden ser utilitzades per la extrema i la ultra dreta, per embullar a la gent i dur-la en la direcció equivocada, perque oblidin la seva i nostra pròpia llengua. Perque privar als ciutadàns del patrimoni cultural i històric comú d'una comunitat autònoma no és patriotisme, però en canvi i per ara només moralment, és un atac al patrimoni immaterial que continuarà cometent-se si no se treu ben aviat una llei que tipifiqui com delictes, la falsificació de la Història i fraccionament i compartimentació estancs dels idiomes d'espanya que no son el Castellà, amb la finalitat d'enganar als que no han pogut estudiar i als que son menys intel.ligents, per fer que desaparesquin. Si no és a base de lleis no se'ls aturarà els peus, a aquests farsants que volen que oblidem qui som i d'on venim, per fer de noltros unes pobres titelles al seu servei sense voluntat, ni orgull ni dignitat .
Me sembla fantàstic, la sr. Armengol podria començar pel seu propi govern, que la meitat de consellers no parlen català, començant pel portaveu del govern que sempre que pot ho fa en castellà.