Aquest dissabte dematí s'ha presentat públicament a Palma la campanya 'Per una candidatura unitària de país al Congrés de diputats'. La iniciativa parteix d'un grup de personalitats de la societat civil, que reclamen als partits de país que acordin una candidatura de consens a les eleccions al Congrés espanyol de diputats.
Els portaveus han destacat la necessitat de «tenir una veu pròpia a Madrid per defensar els interessos de les Balears, més urgent i imprescindible que mai davant la manca de finançament estatal, l'etern ajornament del règim fiscal especial, els atacs a la llengua i la cultura pròpies, la superpoblació sense control, la recentralització i les amenaces de l'extrema dreta a l'autogovern».
La campanya consistirà en la recollida d'adhesions al manifest reproduït més avall, a través de la web candidaturaunitaria.cat. Les personalitats impulsores de la campanya són: Gabriel Barceló Bover, Antoni Bennàssar Moyà, Gabriel Bibiloni, Jordi Caldentey 'Gorrió', Llorenç Capellà Fornés, Margalida Capellà Fornés, Nicolau Dols Salas, Sebastià Frau Gaià, Joan Guasp Vidal, Isidor Marí Mayans, Guillem Morro Veny, Felip Munar Munar, Maria-Antònia Oliver Cabrer, Climent Picornell Bauzà, Toni-Lluís Reyes i Ivan Solivellas.
Tot seguit reproduïm el manifest de la campanya:
Per una candidatura unitària de país al congrés dels diputats
Les persones sota-signants constatam que:
-Després de 43 anys d'eleccions generals, els partits autòctons de les Illes Balears encara no han aconseguit representació al Congrés de diputats. El partit de país que es va presentar en solitari a les eleccions de novembre de 2019 va obtenir 18.295 vots, lluny dels 39.000 que van ser necessaris per obtenir el diputat.
-Com a resultat de no disposar de diputats propis a Madrid, la força de negociació de les Balears és nul·la a l'hora de distribuir els pressuposts estatals, decidir mesures sanitàries, aplicar un règim fiscal especial, gestionar ports i aeroports, etcètera. Així mateix, la manca d'una veu pròpia al Congrés espanyol té com a conseqüència que àmplies capes de la població, que només reben informació dels mitjans de Madrid, desconeguin l'existència d'opcions polítiques autòctones.
-Comunitats autònomes com Catalunya, País Basc, Canàries, Navarra, Galícia i fins i tot la província de Terol han demostrat que es pot trencar el monopoli dels partits d'àmbit estatal. En el cas de les Balears, sense dubte el territori més maltractat financerament per l'Estat espanyol, les possibilitats d'èxit d'una candidatura de país són més que evidents.
Per tot plegat, i atès que les candidatures per separat no han aconseguit mai representació a Madrid, apel·lam als partits polítics de país: MÉS per Mallorca, El Pi, Més per Menorca, Ara Eivissa, Gent per Formentera, etc., així com a les formacions locals independents, perquè iniciïn converses de cara a acordar una llista conjunta per assolir l'objectiu.
Estam segurs que una candidatura transversal que tengui per finalitat aconseguir el benestar de la ciutadania, basada en l'honestedat i la confiança mútua, i amb un discurs valent, clar i il·lusionant, tard o d'hora obtindrà uns bons resultats. El recurs del Parlament contra els pressuposts estatals de 2022, que immediatament va fer reaccionar Madrid anunciant inversions, demostra que els partits de país tenen èxit quan actuen conjuntament.
Feim aquesta crida de cara a les properes eleccions generals, i la mantindrem amb fermesa i constància fins assolir l'objectiu de disposar d'una veu pròpia a Madrid.