Així ha respost l'Estat al recurs d'inconstitucionalitat plantejat pel Parlament contra els PGE de 2021 per no incloure els fons per a compensar la insularitat.
Segons la representació legal del Govern espanyol, ni del Reial Decret aprovat el 2019 ni de la primera norma reguladora del REB de 1998 es pot «extreure un contingut material que obligui la Llei de Pressupostos a dotar un factor d'insularitat».
En l'escrit d'al·legacions, l'Advocacia de l'Estat considera que la demanda del Parlament no té «abast constitucional» perquè «no existeix en la Constitució garantia d'un règim especial balear».
A continuació admet que «sí que cal acceptar el reconeixement específic del fet insular», i en aquest sentit, destaca diferents inversions i convenis pactats amb les Balears per a justificar que sí estaria «vetllant per un equilibri econòmic, adequat i just entre les diverses parts del territori espanyol».
Per a l'Advocacia, l'Estatut d'Autonomia sí que és «norma integrant del bloc de constitucionalitat» però no conté «compromís pressupostari algun», sinó només la previsió que es desenvolupi un instrument financer per a compensar la insularitat. Segons l'Estat, ja hauria complert amb aquesta previsió mitjançant el Reial Decret del REB de 2019.
D'altra banda, l'Estat sosté que el fet que les partides reclamades no estiguin als PGE de 2021 no impedeix que s'incloguin en anys posteriors. Un altre argument que presenta davant el TC és que la Comissió Mixta Estat-Balears ha d'assolir un acord sobre la metodologia per a determinar la dotació inicial.
Nega la discriminació estructural cap a les Balears
Una altra part de l'escrit d'al·legacions se centra en qüestionar les xifres esgrimides pel Parlament per a parlar de discriminació estructural cap a les Balears, un dels fonaments pels quals la Cambra assenyala una possible vulneració dels articles 2 i 138 de la Constitució sobre el principi de solidaritat i l'equilibri interterritorial atenent el fet insular.
L'Advocacia de l'Estat sosté que les afirmacions del Parlament «no tenen el suport de fonamentació jurídica». Critica que analitzi l'assignació de les inversions en funció de la ubicació física dels projectes, afirmant que hi ha altres inversions estatals que no són «susceptibles de ser territorialitzades» però que igualment repercuteixen a les Balears -com per exemple, les compres centralizadas-.
Per a l'Estat, «no resulta possible fer una comparació homogènia entre territoris». En el seu escrit dirigit a ple del TC també planteja si el càlcul de la inversió mitjana hauria de calcular-se en relació al Producte Interior Brut i no per càpita.
9 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Diuen que els números canten, però els números espanyols es veu que no, que estan molt callats i a més menteixen. Els dirigents espanyols sempre han oprimit els països catalans i sempre ho faran en benefici de les altres autonomies. Els polítics mallorquins que manen són la seva sucursal i mentres cobrin ells, anar fent.
Todos los que largan "tendríamos que luchar por la independencia", "Si hiciéramos la republica de las I. Baleares", o "la independencia en la única solución" y bla, bla, y más bla. A todos estos habría que preguntarles qué hacen por la tan cacareada república. De momento, nada. Solo ir al "Baleares" a contar batallitas. Que se las lleva el viento. O sea, res de res.
El llenguatge corporal de la fotografia, tot i la mascareta, crec que ja ho diu tot.
Espanya se´n du tots els guanys que tant costen d´obtenir. Només ens escatimen l´aigua i ens deixen per a nosaltres la brutor. Joves maleducats que vénen a contagiar i els pagam les despeses etc- I amb un poble submís, els va mel. Quan aprendrem a aixecar els peus?
Hauriem de lluitar per la independència, com fan els catalans. Però mentres hi hagi tanta gent bollada i adoctrinada des de que va néixer en la 3xtrema dreta, que se pensa que si desapareix l'Autonomia, els consells insulars i la meitat d'ajuntaments hi haurà més doblers per noltros. O que hi hagi tants de balears gonelles, que només pensen en fer desaparèixer al seu propi poble i tants de forasters encabotats en imposar lo seu i prohibir lo nostro, governs com l'actual és el màxim que tindrem.
Quin paper més trist que fan aquests polítics mallorquins.
I si feim la República de les Illes Balears. Així ens estalviem l'expoli fiscal de Madri-Castella i construim un estat democràtic i humà de veritat?
Molt bé. La independencia és la única solució.
Volem una hisenda pròpia ja i decidir què s'en fan dels nostres doblers. Espanya és pobresa per noltros.