Armengol: «Hem de ser capaços de mirar la Constitució espanyola amb esperit reformista»

Armengol ha destacat durant la seva intervenció que en la Constitució hi «despunta l'educació», així com els serveis socials i «la solidaritat que els possibilita, sustentada en l'aportació equitativa i progressiva de totes i de tots». De la mateixa manera, ha subratllat que s'hi inclouen els drets dels treballadors o s'hi «arrela la llavor del sistema sanitari públic», serveis que han resultat i resulten fonamentals per frenar la pandèmia de la Covid-19. També ha recordat que s'hi recull la llibertat d'expressió i el dret a la informació veraç, «que mai com avui han estat tant importants per vèncer els qui intenten fer de la mentida, la falsedat i l'engany el combustible per accelerar l'avanç del virus».

Tot i així, ha subratllat la importància de seguir reforçant pilars i drets bàsics per a la ciutadania. Per aquest motiu ha advocat per mirar la Constitució «amb ambició» per fer-la valer i treballar per una major protecció dels drets de la gent gran, complir sempre amb el dret a l'habitatge digne i fer «passes decisives» per poder arribar a tothom a partir dels fonaments de la igualtat i la justícia social. «Hem d'aprendre per sempre que és fonamental desenvolupar aquests drets, caminar cap a la seva eficàcia plena i fer feina per assegurar que s'apliquin sense excepcions a tots els ciutadans i ciutadanes», ha remarcat.

En relació amb l'avanç de la pandèmia, Armengol ha insistit en el fet que «no podem defallir» i que, tot i que a Eivissa i Formentera la presència del virus va a la baixa, a Menorca s'ha estancat i a Mallorca «la situació comença a ser molt preocupant», ja que la incidència es torna a incrementar cap a índexs de risc alt. «No és moment de pensar en festes ni en menjars de Nadal, és moment de tornar a frenar el virus, d'extremar totes les mesures de precaució. Perquè allò que està en joc són vides humanes», ha recalcat, demanant la màxima responsabilitat a la ciutadania: «La situació a les Illes no és bona. El virus continua entre nosaltres i continua matant, no ens podem permetre cap relaxació durant els dies de festes que tenim per endavant».

«El moment de poder-nos tornar a abraçar el tenim a tocar, però per poder-lo tocar hem de continuar protegint-nos», ha expressat la presidenta, qui també ha tengut paraules de record i condol a totes les víctimes de la malaltia i d'agraïment a «tants herois anònims» que han lluitat contra la pandèmia.

Per altre costat, la presidenta ha subratllat que «hem de ser capaços de mirar la nostra carta magna amb esperit reformista», ja que «l'adaptació al segle XXI i a les seves exigències determinarà el nostre èxit com a societat». Entre d'altres qüestions, com la garantia de nous drets i el seu reforçament, ha assegurat que «la Constitució ha de reflectir més fidelment la realitat d'un Estat que durant dècades ha avançat encertadament cap a la descentralització», evolucionant cap a «un federalisme de facto» que «ha de trobar un nou reflex en la nostra carta magna».

En concret ha destacat la necessitat que l'Estat «aprofundeixi» en les respostes específiques que demanen entorns com el de les Balears, que necessiten més protecció ambiental davant la seva fragilitat, que presenten una economia aïllada o que fan «un esforç fiscal i pressupostari extra per garantir els serveis públics fonamentals». «Em referesc a un estat divers que progressa des de la perifèria i des de les respostes conjuntes a problemes comuns», ha apuntat.

De la mateixa manera, ha ressaltat la importància de teixir estratègies i una resposta conjunta entre els territoris banyats per la Mediterrània «per aprofitar els recursos i oportunitats que ens dona la nostra especificitat per projectar-nos a Europa» i «protegir els ecosistemes mediterranis», sumant esforços per garantir el finançament dels serveis públics i la inversió en les empreses i territoris propis. De fet, ha recordat el mecanisme de recuperació i resiliència que ha activat la Unió Europea, a través del qual ha demanat «aliar-nos, enfortir-nos en els reptes comuns i avançar amb projectes que vertebrin territoris, que integrin la part pública i privada i que ataquin totes les nostres febleses i ens projectin cap a un futur de progrés».