La Plataforma per la Llengua reclama la dimissió del ministre espanyol de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, per unes publicacions a les xarxes socials en què defensa obertament que el català i el valencià són llengües diferents. L'ONG del català considera que la provocació gratuïta del ministre «ha traspassat tots els límits del que es pot considerar tolerable, especialment tenint en compte que es tracta del titular del ministeri que hauria de vetllar per la protecció, promoció i difusió de la llengua catalana a tot l'Estat espanyol».
La Plataforma per la Llengua insta els partits catalanistes a exigir la dimissió immediata del ministre espanyol de Cultura per fragmentar el català
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Es comunment admès que dos textos idèntics o amb petitíssimes diferències pertanyen a la mateixa llengua, però si es tracta de documents oficials poden pertànyer a dues distintes. Ja es va veure amb la Constitució. I al mateix temps, dues modalitats de llenguatge prou diferenciades, si així li convé a l'Estat, poden ser, sense admetre-hi discussió, la mateixa llengua. Quines coses!
Això ja fa massa temps que dura. Només començar la época pre-democratica ja es va començar a dividir la identitat lingüística als països mediterranis que parlem la mateixa llengua, signe d'identitat principal i que pretenen abolir perquè no hi hagi una conexió vehicular per poder identificar un territori comú. No és nou. Hi hauríem d'haver trobat ja una fórmula i un resposta a tot això. VI segueixen la carrera i ara hi tornen amb la immersió lingüística. En fi. Per desgràcia jaces el pa de cada dia.
Si el molt honorable senyor ministre 'Rodríguez' hagués posat que a EspaÑa es parla castellà i andalús (...una llengua que, al meu judici, té moltes més diferències amb el castellà que el valencià i el català), probablement a hores d'ara ja no seria ministre i, probablement, aniria camí d'esdevindre pres polític!
L'argument del ministre és ben flac: la llei pot decidir moltes coses però no pot canviar la realitat. I a més pot ser emprada per causar mal; per exemple, hi havia un temps que a Espanya s'empresonava legalment els homosexuals. Per tant, la llei en sí no és garantia de bondat si a darrera no hi ha bones persones.
Una de cal, això que el castellà no serà llengua vehicular a Catalunya (o ho era?) i una d'erena, això que ara diu el ministre. I d'questa manera fins que hauran aprovat los Presupuestos Generales del Estado. D'esprés serà quan riurem de veres!
Al final tot és una pura qüestió de noms, però s'ha de veure també el costat positiu del fet que els portals ministerials espanyols tenguin una versió "en català" i una altra "en valencià": d'una banda, la presència catalana és doble que la de les altres llengües; i de l'altra banda, qualsevol que compara les dues versions veu que són iguals, amb només qualque petit detall que les distingeix, que pot passar inadvertit als qui no siguin filòlegs; i això és la millor manera de convèncer els incrèduls que català i valencià és la mateixa essència amb nom diferent. No basta posar etiquetes diferents a una mateixa realitat per a fer-ne dues realitats diferents. A part d'això, però, el Ministre faria bé de callar...