El Parlament ha rebutjat aquest dimecres la petició del PP perquè el Govern modifiqui la normativa perquè el B2 de català passi a considerar-se com a mèrit en la selecció de personal sanitari.
La petició ha estat rebutjada amb els vots en contra del Grup Mixt-MÉS per Menorca, El Pi, MÉS per Mallorca, Unides Podem i PSIB.
Sobre aquest punt, la diputada de MÉS per Mallorca, Joana Aina Campomar, ha defensat que el català sigui un requisit i no un mèrit per accedir a un lloc de feina a la Sanitat Pública. Campomar ha lamentat que el PP continuï amb el menyspreu a la llengua insistint que el català sigui un mèrit i no un requisit de la carrera professional. La diputada ha afegit que la seva formació sempre reclamarà la garantia dels drets lingüístics en la sanitat pública de les Balears.
La Cambra ha rebutjat igualment instar l'Executiu autonòmic a augmentar la quantia del complement d'indemnització per residència de personal del Servei de Salut amb l'objectiu d'actualitzar-lo al cost real de vida i equiparar-lo, progressivament, al complement de Canàries.
Sí que s'ha aprovat per unanimitat la petició del PP d'instar el Govern a negociar amb el Govern espanyol que s'inclogui el cost de la indemnització per residència amb el personal sanitari en el Règim Especial de les Illes Balears i, al mateix temps, que la variable insularitat tengui un valor destacat en el futur sistema de finançament autonòmic.
Per la seva banda, la diputada d'Unides Podem Antònia Martín ha assenyalat que la fidelització dels professionals sanitaris s'aconsegueix «amb condicions laborals i professionals competitives i innovadores». En aquest sentit, Martín ha asseverat que les Balears «mereixen una sanitat de primer nivell», per això cal aconseguir atreure i fidelitzar els millors professionals. A més, ha defensat que la fidelització dels professionals sanitaris està directament relacionada amb la qualitat assistencial que proporcionen els centres de salut, hospitals i centres sociosanitaris.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ara ja només cal que "ho entenguin" i es posi a la pràctica en la atenció als ciutadans, en tots els ámbits de serveis,
A tots els serveis públics ( correus, policia, hisenda, ajuntaments, ... ) i sobre tot en els que impliquen atenció directa a la ciutadania, ha de ser requisit el coneixement de les dues llengües oficials. Tothom te dret a parlar la llengua oficial que vulgui a qualsevol servei públic, però no el dret a fer-hi feina si no està capacitada per atendre correctament a la ciutadania amb qualsevol de les dues llengües.