En relació al procés cap a la independència Mas declara: «jo sempre he partit del principi del respecte de les decisions de tothom. Tothom és amo del seu destí, i no es pot interferir en el destí dels pobles. Catalunya en aquest moment té una empenta especial, una energia especial, per intentar guanyar la seva sobirania plena i obtenir la seva llibertat» i afegeix: «Aquesta empremta en aquest moment és molt forta i les energies que hi ha són molt intenses. Ara bé, també sabeu que en el cas de Catalunya encara no hem aconseguit l’objectiu final. A partir del moment que Catalunya l’obtingui, cada poble és autor i amo del seu destí. Cadascú ha de fer el que li convingui o el que cregui. Això és el que estem defensant per nosaltres, i per tant si ho defensem pels catalans també hem de fer-ho amb la resta».
Enamorat de Menorca
Artur Mas explica que «Jo Menorca l’he vist evolucionar en els darrers 50 anys; no estem parlant de cinc. Conec el Fornells dels anys 60 i conec els Fornells d’avui. El mateix passa amb la Menorca dels anys 60 i la d’avui. He de dir que per a mi segueixen sent, malgrat la seva evolució, un refugi de pau, de tranquil·litat, de bon esperit, de descans, de moltes coses, però també de respecte per a totes les coses que representa Menorca» i afegeix que «jo sóc una de les persones que s’han arribat a enamorar de Menorca sense ser menorquí. Si pregunteu com he vist evolucionar l’illa, jo crec que en línies generals ha estat una evolució positiva. Potser no tan intensa i arreixiuada com altres canvis a altres illes de les Balears. Ha estat una evolució més tranquil·la, més pausada, potser més serena, però finalment també una evolució».
El president Mas reconeix que, des que no està tan actiu en política, visita més sovint Menorca: «hi ha molta gent que es pensa que Menorca només és el mes d’agost, que només són les temperatures altes i els tons més marronosos, però els que venim durant altres èpoques de l’any sabem que Menorca és una illa de molts contrastos i una illa verda durant molts mesos. És una illa que té paisatges preciosos també fora de la temporada d’estiu. A més a més, s’està més tranquil».
https://ib3.org/entrevista-artur-mas-defensam-independencia-catalans-pero-tambe-balears.html
13 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@Tard o Prest "La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tot Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya") Aquí teniu la proposta de Josep Guia: http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf
Arruix imperialisme pancatalanista de sa nostra terra. Som balears! Mai catalans!
No havia escrit Catalunya al meu comentari. Quin descuid més imperdonable!
1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) 1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana: "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) 1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html 1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus." ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) 1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013): "[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
Arribara un dia en que les Illes Balears, València i la Catalunya Nord formaran una república federal. Espanya esta rompuda, però no l'han rompuda els independentistes, sinó la corrupció i els mals governs.
La nació catalana (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer) existeix i l'aspiració política de tota nació a la independència és ben natural i justa.
«¿Som catalans els mallorquins? Qui el negarà, aqueix fet, en no ser un ignorant presumit? Sols una ignorància supina explica que hi hagi pogut haver un periòdic que tractàs de posar en ridícul això dels catalans de Mallorca. El malanat autor hauria fet molt bé d’estudiar una mica lo que s’atreví a ridiculitzar. (…) La nostra nacionalitat és la catalana." Antoni Maria Alcover (1909)
Sencillament tant Catalunya, com Mallorca o les Balears hauriem de poder ser el que volem, ni més ni pus. No crec que sa cosa sigui molt mala d´entendres, pura democràcia
Fer es comtes a cateva, Deixar en pau als qui vivim a les illes.