Joan Mesquida Ferrando ha viscut pràcticament tota la seva vida de la política, i curiosament, tot i que ara en renega, gairebé sempre gràcies al suport de formacions nacionalistes i independentistes.
El fins ara director general de Turisme i Projectes Estratègics de l'Ajuntament de Calvià, que governa el PSOE amb el suport d'un regidor de MÉS per Mallorca, va acusar, aquest diumenge, als dirigents polítics catalans de «menysprear el que tenen al davant amb el trampós 'Madrid ens roba'» i va defensar «la unitat d'Espanya i el patriotisme integrador» enfront d'aquest «nacionalisme que sempre cau en el ressentiment i en la rivalitat».
Precisament d'aquest nacionalisme al que ara acusa de «ressentit» és del que prové, políticament parlant, Joan Mesquida.
Mesquida va ser elegit membre de l'Executiva del PSM-Esquerra Nacionalista al 4t congrés que aquesta formació va celebrar el 1984. Una formació que aleshores es proclamava partidària de l'autodeterminació dels Països Catalans. Així ho ressenya l'historiador Antoni Marimon al seu llibre 'PSM, entre la Utopia i la Realitat'.
Cal recordar també que Joan Mesquida va ser, entre 1999 i 2003, conseller d'Hisenda i Pressuposts del Govern presidit per Francesc Antich i amb un vicepresident del PSM, Pere Sampol.
No Només això, Mesquida també va ocupar diverses direccions generals del Govern espanyol durant els anys en que Esquerra Republicana de Catalunya li donava suport.
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Això no era el 1984, en Mesquida aleshores devia viure a Madrid on va veure la llum. Crec que la seva militància degué ser cap a 1978. El 1984 va ser el 6e congrés no el 4rt. I el PSM mai ha suprimit el dret a l'autodeterminació de la seva proposta ideològica, una altra cosa és que sortís a tots i cada un dels seus documents i folis. Potser es va suprimir a un document, segurament per congruència d'estil, però romania en altres que es votaven el mateix dia (o al següent, pels estugosos).
En Mesquida? .....el fas pensar un poc i té un infart cerebral ¡¡¡¡
Un altre gira-capullas, com hi ha tanta genteta xucladora de càrrecs dins la"política" començant per monsieur Valls, ara Mesquida, que "teòricament" eran d'esquerras, com Míster Millo etc, etc, tots aquests i molts d'altres caguellàstimes, van a un taller de reciclatge, canvien cuatre peças i lo que era roig surt blau i venen la dignitat si és que la tenían. I després de passar per les clavegueras arriba a Ciutadans, C's, la gran depuradora de Espanyolandia, que els importa un rave la ideología, ahir d'esquerra, avui l'antagonisma, l'any que vé ultra dreta "Ciutadans de Nueva Fatxa" només falta Ansar, el de les "armas destructivas" grácies a ells avui el mòn és millor, i una M. Salut i República.
Aquest pic ha ficat bé la pota, perque no comptava amb que el PSOE torna a governar a Espanya i que a Ciudadanos, per a poder sobreviure, no els queda altra cosa per oferir a la clientela, que la demonització de catalans i de mallorquíns, així com autes de fe de llibres escrits en Català, perque la resta son retallades pel poble i privatització de tot lo públic, incloses les pensions i aquest programa no és políticament rendible.
Quina performance més espanyolera I estantissa. Fins i tot la Seu volia desapareixer. No distingeixes entre Vox, Falange, PP, AP, franquistes... És un totus revolotum amb "destino a lo universal". Deja vu.Vade retro!!
No és s'únic. Hi ha es cas d'en Joan Font Rosselló, que és passat de s'independentisme a s'extrema dreta espanyolista. També un senyor com en Pere Llinàs passà del PSM a UM i crec que acabà en el PP. Allò que més es veu és evolucionar cap a la dreta, és lo fàcil
Ui, ui, ui el congrés del PSM de 1984!!! És fals que en aquells moments el partit defensàs el dret d'Autodeterminació, perquè es va retirar de la ponència tant la reivindicació d'aquest dret com el qüestionament al pacte mimètic amb el PSOE! Un pacte "in extremis" de Sebastià Serra amb Damià Ferrà-Ponç (els dos diputats del partit) desferen la proposta oficial de la Gestora que, arran de la dimissió del Comitè Executiu desprès de les eleccions de maig de 1983, va assumir eixugar l'endeutament del partit i organitzar el 7è Congrés al darrer pis de l'Auditòrium de Palma. La premsa canta santa clara... amb la informació que facilitaren "els guanyadors".
El renegat idò és ell. Renegat de la seva pròpia identitat: els pitjors!