dBalears / E.P21/02/18 0:00
TW
0

El conseller d'Educació i Universitat, Martí March, ha lamentat aquest dimecres a Eivissa la «utilització política» que s'està fent, segons ell, de l'educació «primer amb temes d'adoctrinament i ara amb els lingüístics». «Aquí apostam per una pau educativa lingüística. No volem alumnes monolingües, volem alumnes plurilingües que xerrin català, castellà i una llengua estrangera. S'ha de deixar que els centres facin la seva feina pedagògica i no ha de passar el de l'anterior legislatura, que va ser un exemple del que no s'ha de fer en política lingüística», ha afirmat.

Visita a centres a Eivissa

March ha visitat aquest dimecres els col·legis de Puig d'en Valls i Sa Blancadona a Eivissa. «Al març tornarem a Eivissa per explicar a la comunitat educativa del Conservatori les obres previstes al centre i l'engegada dels estudis de dansa. A més, esperem que al juny estigui llest el projecte executiu del nou col·legi de Cala de Bou i, si tot va bé, a la fi d'any o el gener vinent que comencin les obres», ha afegit el conseller, recordant que hi haurà també aviat novetats en el projecte d'ampliació del CP Sant Carlos. A preguntes dels periodistes, March ha recordat que en Educació existeix una reserva pressupostària per l’escoleta de Ca Nebot, encara que la seva engegada «és competència del Consell i, quan s'engegui, tendrà una ajuda específica per part del Govern». «El 2015 les escoletes no rebien cap ajuda. Actualment es destinen més de 3.000 euros per unitat reconeguda amb un pressupost total de dos milions d'euros», ha dit.

Així mateix, s'ha compromès a convocar les administracions implicades a l'educació de zero a tres anys ja que «no és competència única del Govern» i «el Govern no destina cap partida a aquesta franja educativa, mentre que en temps de Zapatero es van destinar 14 milions per a nens de zero a tres anys a les Balears».

Sobre la LOMCE

Finalment, el conseller s'ha referit a la sentència del Tribunal Constitucional i ha afirmat que la LOMCE «no és una llei adequada des del punt de vista de consens educatiu, polític o professional». «La sentència demostra que no s'ha d'anar per aquest camí, que no s'ha d'usar la llengua com a instrument polític. Les llengües han de ser instruments de comunicació, no de confrontació. Cada centre ha de tenir el seu projecte lingüístic d'acord amb la seva tradició, recursos o alumnat», ha conclòs.