Catalunya, escèptica sobre els acords de la Conferència, però dóna suport a les Balears

Com a exemple ha citat el fet que es creï una comissió d'experts sobre un nou model de finançament autonòmic --després de recordar que està «caducat des de fa tres anys»-- i la demanda d'estudiar la viabilitat i sostenibilitat de la Llei de Dependència.

«Si algú creu que són grans avanços, ho respectam, però es tracta d'acords molt inconcrets que xuten la pilota cap a davant en qüestions d'especial rellevància, però en els quals el Govern espanyol arriba molt i molt tard», segons ella.
Per Munté, alguns dels acords formen part de les 46 propostes que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va lliurar al del Govern central, Mariano Rajoy, i ha lamentat que estiguin «en un calaix de la Moncloa des de fa molts mesos».

En preguntar-se-li si nomenaran a un representant en la comissió d'experts sobre finançament autonòmic, la també consellera de Presidència ha deixat clar que la Generalitat no liderarà una proposta sobre aquest tema però que no volen desentendre's dels avanços que puguin produir-se.

«Seguirem aquests avanços si es produeixen, però si hem de ser objectius sobre el que ha passat fins ara, moltes garanties d'èxit no té aquesta comissió d'experts, com la resta d'acords que previsiblement es vendran com a grans acords», ha assegurat.

Guillem López Casasnovas

Segons Munté, aprofitant les coincidències de plantejaments en finançament amb Balears, ha apuntat la possibilitat de seguir els treballs que es duguin a terme en la comissió a través de l'economista Guillem López Casasnovas, que presideix una taula tècnica sobre finançament entre Catalunya i Balears.

També ha carregat contra que ara es vulgui analitzar la viabilitat de la Llei de Dependència, i ha exigit al Govern espanyol que compleixi la llei, la qual cosa equival al fet que paguin «les proporcions justes que els correspon a les comunitats, ja que això no es produeix ni per casualitat».