El president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, va contestar de manera contundent a la pregunta feta pel partit Ciudadanos Baleares al Ple del passat dijous.
Ensenyat respon a Ciudadanos: «Jo me demanaria que fóssim extremenys»
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
39 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Boníssim n'Ensenyat!! I jo afegesc que me deman alemanys, que al manco per allà quan espolien una comunitat li prenen el 4% del seu PIB, i no el 13 o el 14%! Mal ens compri Alemanya!
No puc veure el video. No tenc Facebook, ni vull tenir-lo. Fora monopolis!!
Alacantí.Però Valencia ja està despertant . I a les Balears els esquarteradors son quatre vells franquistes que poc, ja van deixant aquest món, com és llei de vida, quatre tronats que fan el ridícul i tothom riu quan parla d'ells, malgrat siguin una maleducat i tot lo dia molestin i crein problemes, i d'uns oportunistes, que saben bè que no ténen la raó, però que la seva finalitat és grimpar per amunt i fer-se ric gràcies a la política i el que palluquin al pobre poble.
Mentre entabanaven el poble valencia amb les mentides sobre l'origen de la llengua del valencians, el català, actuaven de sotamà la Rita Barberà, Camps, Olivas, Carlos Fabra i tutti quanti..., que amb l'empara de l'estat al qual serveixen, gent de mal viure, ens han portat la ruïna política, econòmica, cultural, moral i identitària. Us volen fer ara, a vosaltres el mateix.
Pau: Hi ha més gent que pensa com el senyor Ensenyat El que passa és que.els que són com la srnyora Serra, volen imposar el seu pensament per la força ( no ho poden fer per la raó) i no respecten les cases dels altres, pel que es fan notar molt. I de manera molt desagradable.
@ Toni Vives No estaria de més, si te fiques dins aquesta polèmica, que defensassis es mallorquí escrivint en mallorquí. Per altra banda, sa pregunta que te fas en es final de sa teva intervenció, en Francesc de Borja Moll la va respondre. I finalment, a la introducció del diccionari català-castellà de l'editorial Moll (1980), en Francesc de Borja Moll escriu: "" ...prenem aquí el nom de "català" en el sentit integral de "Països Catalans" ..."" I si algun usuari és d'aquells que volen manejar un diccionari "valencià" o "mallorquí" però no "català", ens sabrà molt de greu haver de dir-li que això que demana és una cosa tan absurda com si un senyor d'Albacete volgués un diccionari "murcià" però "no castellà""
@ Toni Vives No estaria de més, si te fiques dins aquesta polèmica, que defensassis es mallorquí escrivint en mallorquí. Per altra banda, sa pregunta que te fas en es final de sa teva intervenció, en Francesc de Borja Moll la va respondre. I finalment, a la introducció del diccionari català-castellà de l'editorial Moll (1980), en Francesc de Borja Moll escriu: > >
Vocabulario Mallorquín–Español, redactado por Antonio Vives Ginart, en 1935 en la imprenta de mossen Alcover. En el prólogo de dicho Vocabulario, Francisco de Borja Moll, recomienda a todos los mallorquines, que compren y estudien dicho vocabulario, para que se pongan al corriente del correcto uso de las palabras en mallorquín y en castellano. Dice en el mismo prólogo que ha podido ver y leer, en la biblioteca de mossenAntonio Mª Alcover, más de 14 diccionarios y gramáticas muy antiguos de la llengo Mallorquina, y nombra a varios: “La Gramática de la Llengo Mallorquina” de Juan Dameto, publicada en 1496, el “Diccionari de la Llengo Mallorquina” de Tugores de Zanglada conde de Ayamans y barón de Lloseta, editado en 1755, el ”Diccionari de la Llengo Mallorquina”, de Ramón Fortuny Puigdeorfila, confeccionado a mano en 1739,que costa de 4 tomos. También nombra “El Diccionari de las Llengos Mallorquina-Castellana”, redactado por el fraile Pere Antoní Figueres, editado en la imprenta deEsteban Trias de Palma, en 1840. El Diccionariet de vârios térmes Mällorquins anticuâds ó que jâ no se usan, compôsts, para enténdre al célebre poéta llemosí mossen Ausias Mârc, escrit per Pere Antonio Figueres, editat e sa imprenta de Esteva Trias, añy 1840. Copiado textualmente del original. El Diccionario Mallorquín-Español-Latín, redactado por Juan José Amengual, en 1835 y editado en la imprenta de Juan Colomar de Palma. La“Gramática de la Llengo Mallorquina”, de Juan José Amengual editada en 1858. el“Diccionari Manual o Vocabulari Complet Mallorquín- Castellano”, que costa de 8tomos, editado en 1858 por “Unos Amigos”, en la imprenta de la Viuda de Villalonga de Palma de Mallorca y Diccionario Mallorquín-Castellano editado por mossen José Tarongí en 1878. Continúa hasta 14 diccionarios o gramáticas. Yo podría añadir más de60 diccionarios y gramáticas desde la primera de la llengo Mallorquina que conozco de J. Dameto, editada en Ciutat de Mallorca en 1496, 331 años antes de la primera gramática de la llengua catalana. Historia del Reina de Mallorca, escrita en llengo Mallorquina de J. Binimelis l´áñy 1595. En la inmensa mayoría dicen que la lengua mallorquina proviene de la lemosina, ni uno dice que proviene de la catalana.¿ Porque será?. En los prólogos de la inmensa mayoría de dichas gramáticas y diccionarios, sus autores hacen constar que, tanto la lengua mallorquina como la menorquina, provienen del griego, del latín, del árabe y del lemosín, esta última traída por el insigne rey de la corona de Aragón, Jaime I de Aragón en la conquista de 1229. Ni un solo autor de estas gramáticas y diccionarios impresos desde 1496 a 1880, dicen que provengan del inexistente catalán. Lo mismo dicen las más de 80 gramáticas y diccionarios de la lengua valenciana editados desde 1350 a 1880. Una nota de Antonio Vives Ginart dice textualmente: Desde 1930 viene editándose en Palma de Mallorca, en la imprenta de mossen Alcover, el Diccionari Cátala-Valencia- Balear, redactado por el sabio filólogo mallorquín mossen Antonio Mª Alcover y Sureda, ayudado por el tanbien canónigo Bartolomé Pascual Marroig y por el impresor Francisco de Borja Moll, diccionario que terminado costa de 14 tomos. Antonio Vives Ginart, también escribe y dice: No disentimos del filólogo Francisco de Borja Moll, cuando afirma que las lenguas catalán-valenciano y balear o mallorquín, pueden ser considerados variantes dialectales entre si del lemosín, pero que cada una de estas tres variedades dialectales, constituyen cada una de ellas o todas junta una verdadera lengua, igual que las lenguas, castellana, inglesa, francesa o alemana. ¿Por qué en 1935, F. de Borja Moll no se atrevió a decir que las tres lenguas diferentes, catalán-valenciano y balear, sólo eran una: la lengua catalana? ¿Por qué si eran una sola lengua el nombra atres? ¿Seria por no ser verdad, por sólo ser una mentira que nuestra lengua sea la catalana
Genial senyor Miquel Ensenyat. Heu deixat en ridícul a tota la patuleia de ressentits que treballen a favor de l’imperi en la destrucció de la unitat lingüística. Per la mateixa regla de tres, aquests hipòcrites haurien de defensar com assignatures optatives les variants castellanes del Soriano, del Cacereño, Riojano...etc, etc, etc. Demanar la nacionalitat Extremeña ha estat genial. Deixa en evidencia que els països Catalans són l'última colònia del Mediterrani.
Tan de bo,hi haguessin més persones com el sr. Miquel Ensenyat..Desafortunadament sembla que n´hi ha més com la sra. Serra.