La presidenta del Govern i el ministre espanyol de Foment, Íñigo de la Serna, han acordat, en la reunió celebrada aquest dimarts al Consolat de Mar, fixar un calendari de reunions per avançar en la tarifa plana aèria i l’ampliació de l’habitatge social. En la reunió, Foment s’ha compromès a convocar la Comissió Mixta per desbloquejar el pagament del conveni de carreteres i a mantenir el 50 % del descompte de residents en les tarifes de grups.
Armengol ha demanat a De la Serna que s’acceleri la feina per tenir una proposta sòlida per presentar davant la Unió Europea en relació amb la tarifa plana, atès que la part compromesa des de les Balears ja ha estat redactada i enviada a Madrid. Es tracta d’una reivindicació històrica que s’ha aconseguit desbloquejar després de mesos de feina de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat.
De la Serna ha assegurat que «tenim el compromís de tractar aquesta qüestió amb el Govern autonòmic en una reunió aquest mateix mes de gener, on està previst analitzar aquesta documentació conjuntament».
A més, la presidenta ha exigit una solució definitiva que elimini l’amenaça de reduir el descompte de residents en les tarifes de grups. Ara mateix, després de la petició del Govern, el Ministeri ha paralitzat l’aplicació de la nova normativa que havia d’entrar en vigor dia 1 de gener. Armengol ha assegurat que «tenim el compromís del Govern de l’Estat de paralitzar aquesta mesura fins al març, perquè tinguem temps d’analitzar-la conjuntament per trobar la millor solució. I aquesta solució és una persecució del frau que s’està produint, i garantir el 50 % a tots els residents. Aquest és l’objectiu».
Segons la presidenta, en aquests moments s’estan fent reunions de treball de caràcter tècnic i cada part està planejant les propostes per aconseguir aquests dos objectius.
De la Serna ha reafirmat la voluntat de trobar una solució conjunta per així mantenir el 50 % de manera definitiva i ha destacat el compromís «ferm» de subvencionar «el descompte d’aquests viatgers».
Respecte a la demanda d’una ampliació de l’habitatge social, el Govern de l’Estat assegura que vol «ajudar i donar flexibilitat a les comunitats autònomes». «Gran part de l’orientació que volem donar al pla d’habitatge per als propers anys té a veure amb l’increment de les ajudes en funció de l’eficiència energètica, ajudes directes a persones en risc de desnonament i una bateria d’ajudes a les persones més vulnerables», ha explicat De la Serna. A més, ha avançat que el seu Ministeri està obert a analitzar comunitat per comunitat el límit del lloguer social per adequar-lo a la realitat immobiliària de cada zona, tal com reclama el Govern.
D’altra banda, Armengol ha destacat la voluntat del Govern espanyol per avançar en la liquidació del conveni de carreteres, la qual cosa suposa 240 milions d’euros en tres anualitats per a les Illes Balears.
De la Serna ha informat que en la reunió mantinguda amb la presidenta s’ha tancat un compromís per tal que en les pròximes setmanes es convoqui una reunió de la Comissió Mixta per al conveni de carreteres que permeti «donar resposta als compromisos ja establerts pel Ministeri d’Hisenda». El ministre també ha confirmat que es convocarà una comissió tècnica per analitzar el desenvolupament de les infraestructures ferroviàries a les Illes.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Perquè l'estat faci ronyositats i faci el que li dóni la gana amb els nostres doblers, val més que no dóni res. Més en val una i de bona.que ser el fregall de totes les comunitats. Fíns i tot les innútils de Ceuta i de Melilla, són més que noltros, per aquesta nació tan dolenta i injusta. Ara que fuig Catalunya d'ella, tenim noltros la ocasió de fer-ho també.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc. Cadascun d'aquests és un feixista, segons en "Tià" fals.