Què en pensau de l'exhumació de la fossa de Porreres?

pocs dies TV3 va emetre un documental sobre els papers guardats a Poblet del president Josep Tarradellas. Aquest portava per títol Tarradellas, l’home que ho guardava tot. Interessant documental on s’explica una mica conegut per molts, però que fins al dia d’avui no s’havia comentat públicament. Si bé és cert que alguns ho havien publicat, sembla com si, en sortir a la televisió pública catalana, el que s’ha dit passa a ser dogma i ara finalment alguns s’ho creuen. El que subscriu aquest escrit el mateix Joan Tardà li va negar a la cara que ERC estigués tacada de sang. Que al llarg de tota la guerra civil no van assassinar a ningú. Que em podia ensenyar papers que ho demostraven. En comentar-li que ERC havia tingut una txeca al barri de Gràcia, immediatament va negar la menor, em va comentar que estava equivocat i que, ell tenia la veritat absoluta. En concret em referia a la txeca Carolines. Situada al carrer Carolines número 18, col·legi de Sant Vicent Paül. Dirigida per les patrulles de control de la secció 7a, amb milicians d’ERC i CNT. Va desaparèixer al maig de 1937. Doncs bé, Tardà es va oferir per quedar un altre dia i ensenyar-me tota aquesta “presumpta” documentació que exonerava ERC de qualsevol crim o assassinat durant la guerra civil. Aquesta reunió no es va arribar a celebrar perquè, o bé per ignorància o per ser inexistent la documentació, Tardà no podia amagar la realitat. I ja no és el fet que, entre els incontrolats -com s’explica al documentalment hagués membres d’ERC. La realitat és que mai hi va haver incontrolats. Tots ells tenien un pla ben traçat. Tenien molt clar el que s’havia de fer. L’objectiu era assassinar a totes aquelles persones contràries al pensament d’ERC i la CNT. Dit d’una altra manera, es va assassinar a militars, religiosos, catòlics, empresaris i ciutadans que no combregaven amb les idees republicanes separatistes ni amb les anarcosindicalistes. La liquidació havia de ser total per establir un nou estat net de persones indesitjables. Anomenar-los incontrolats ha estat una norma habitual des de fa temps, però sempre s’ha sabut que no ho eren. Uns incontrolats no poden ser controlats pel poder establert, i aquests estaven controlats. El fet dels “incontrolats” el podem entendre les primeres hores de la guerra, però no durant gairebé un any No podem simplificar els fets ocorreguts i atribuir-los només a incontrolats. Aquests no van existir mai. Hi va haver membres d’ERC, CNT, FAI. PSUC, POUM, Acció Catalana que van actuar sota el control de la Generalitat de Catalunya per cometre el genocidi viscut a Catalunya des de juliol de 1936 a maig de 1937. Durant aquest període es va assassinar indiscriminadament a gairebé 10.000 catalans. La xifra real, la qual molts comparteixen, és de 8.352 persones assassinades a la rereguarda catalana. La realitat és que van ser més. Alguns mai van ser reclamats, altres havien perdut als seus familiars, altres no tenien familiars, i altres formaven part de l’anonimat. Amb la crema de documents per part d’aquests no “incontrolats” es van perdre molts noms. Per culpa d’això la xifra es va quedar estancada en la que abans hem donat. Malgrat això se sap que molts cossos van desaparèixer per sempre a la cimentera Asland de Montcada i Reixach.

Mai és tard. I més davant la obvietat de que els botxíns d'aquests ciutadans assassinats, van deixar els seus descendents bén adoctrinats i, en absolut disposats a compartir la democràcia amb els descendents, familiars o només polítics, de les víctimes que deixaren a les cunetes. I si algú encara ho dubta, que miri els comentaris tan obscens, que deixen els hereus del Franquisme als diaris.Que els llegesqui tots, però que ho faci d'assegut.

MAI és tard i SEMPRE fa falta restaurar la memòria. Hi ha famílies que veuen ara com es podrà dir oficialment que els seus pares, oncles, padrins, ... foren assassinats. Les famílies ho sabien i tenien ben clar el que havia passat. Però per la resta del món simplement havien desaparegut o havien partit. Quan foren assassinats per pensar diferent per aquells que no acceptaren la democràcia. Potser arriba 40 anys tard, però ha arribat! Per les víctimes, per les seves famílies, per la democràcia, per tots nosaltres... Hem de fer MEMÒRIA