La diada de l’Onze de Setembre és cada any, des del 2012, una demostració de força del moviment sobiranista. L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han presentat aquest dimarts una nova proposta de mobilització que serà descentralitzada, en cinc punts diferents del Principat: Lleida, Salt, Berga, Tarragona i Barcelona. Ja s’ha activat el sistema per a inscriure’s als 44 trams de la mobilització.
A Berga, la concentració es farà al passeig de la Pau; a Tarragona, a la Rambla Nova; a Lleida, a la llera del Segre; a Salt, al passeig dels Països Catalans; i a Barcelona, al passeig Lluís Companys i al passeig de Sant Joan fins a la Diagonal. Les entitats sobiranistes han volgut donar un significat a cadascun d’aquests punts de mobilització de la diada:
Salt: La república de la solidaritat i la diversitat. ‘Salt és la República de la solidaritat i de la diversitat. El país de tots, de la justícia social, del respecte a la immigració, de la convivència, de la protecció dels refugiats.’
Berga: La república de la cultura. ‘Berga és la República de la cultura i representa les arrels d’una identitat viva, diversa, en construcció permanent.’
Tarragona: La república en xarxa i de progrés. ‘Tarragona és la República en xarxa i de progrés. És futur i progrés econòmic, en contrast amb el sagnant dèficit d’infrastructures actual, sense corredor mediterrani, amb la potencialitat econòmica escapçada.’
Lleida: La república de l’equilibri territorial. ‘Lleida és la República de l’equilibri territorial. És el país amb diversitat de territoris, paisatges, necessitats, que fa present l’equilibri territorial, la pagesia.’
Barcelona: La república de les llibertats. ‘Barcelona és la República de les llibertats, la seu històrica de la nostra sobirania i la futura capital de la República Catalana, la garantia de les nostres llibertats ciutadanes.’
Els presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, han presentat els actes de la diada en una conferència de premsa a l’Arc del Triomf de Barcelona. Sànchez ha explicat que l’objectiu és que «tots els punts esdevinguin capitals del projecte de la república catalana». I ha afegit: «Serà una diada del territori cap al món.» A més, ha explicat que enguany es combinaria una diada descentralitzada amb un missatge d’unitat: «Sortirem al carrer, omplirem les viles. Tothom hi és convidat. Tothom sap que és imprescindible per a construir l’últim tram de la república catalana.»
Jordi Cuixart ha fet una crida «a tots els demòcrates catalans». Ha dit: «Les entitats sobiranistes vetllen per protegir-nos davant els greuges de l’estat. Persistim, no defallim, insistim en el dret d’autodeterminació. Tothom hi és convidat, amb alegria i fermesa.»
35 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Arruix gonelles de les nostres terres! Sempre instruïts i culturitzats, mai ignorats ni analfabets funcionals!
Mentrestant, IB3 menysprea la nostra llengua emetent una altra pel·lícula en foraster (16h 38', 29-7-2016).
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
«¿Som catalans els mallorquins? Qui el negarà, aqueix fet, en no ser un ignorant presumit? Sols una ignorància supina explica que hi hagi pogut haver un periòdic que tractàs de posar en ridícul això dels catalans de Mallorca. El malanat autor hauria fet molt bé d’estudiar una mica lo que s’atreví a ridiculitzar. (…) La nostra nacionalitat és la catalana. De Catalunya sortim, d’allà vengueren els nostres majors. No volem res amb ells? Idò som uns renegats: renegarem la nostra sang. Desgraciat del poble que en renega! Quin lloc més ignominiós li reservarà la història? (…) La nostra personalitat ètnica, si l’hem de recobrar, ha de ser amb Catalunya. Allunyar-nos de Catalunya, pretenir refermar la nostra tradició sense Catalunya, és una al·lotada, una ximplesa». Antoni Maria Alcover (1909) http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
"Cal situar-nos en el calendari a l’entorn previ al llibre de Benvingut Oliver. Com a primer punt clau de referència, cal relatar que la primera meitat del segle XIX, La Renaixença va activar la represa de la llengua i de la cultura catalana i, amb elles, l’assumpció de pertinença a la nació catalana. Cal tenir en compte que el gentilici catalans, habitual als regnes de Mallorca i de València durant els segles XIII, XIV i XV (vg. al final ANNEX 1) i, amb menys mesura el XVI i XVII, s’havia vist gairebé arraconat el s. XVIII fora del Principat a partir dels Decrets de Nova Planta. Un segle després, sobretot a partir de La Renaixença (1833), la catalanitat reviu i el gentilici es recobra i s’usa amb gran normalitat i naturalitat al llarg de la segona meitat del segle XIX a les Illes Balears i Pitiüses." http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Arruix pancatalanisme feixista de sa nostra terra. Sempre mallorquins. Mai catalans
Arruix pancatalanisme feixista de sa nostra terra. Sempre mallorquins. Mai catalans
"[...]Tot el món conegut volia confegir, me deien Ramon Llull, català mallorquí. [...] Vaig pastar la llengua amb la meva Art, vaig fer que la ciència parlàs català. [...] Abans, per un càrrec, era condició de ser català i no d'altra nació.[...]" (Guillem d’Efak, 1980)
Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda "[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]" http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252182
"Catalunya és, en quantitat i en temps, el nom més usat històricament per referir-se al conjunt de la nació. Només s'amaga o dissimula, amb espires intermitents de recobrament, en els moments de major persecució arran de les victòries militars de Felip V o de Franco i els períodes immediats subsegüents. Han estat la por i la repressió les causes que han arraconat l'ús públic del nom. Just per això, com a reparació, mereix ser recuperat i reivindicat. La documentació trobada, amb evidències clares de censura i amb proves fefaents que molts d'historiadors ho han amagat deliberadament, certifica l'ús volgut i acceptat del gentilici catalans als antics regnes de València i de Mallorca". Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" (2014) http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699