La Plataforma per la Llengua ha assegurat que les queixes que els ciutadans han fet arribar sobre l'ús del català a les administracions públiques s'han doblat, segons l'informe de queixes lingüístiques rebudes el 2015 a la Plataforma per la Llengua. En total, l'informe recull estadísticament les 426 queixes que diverses persones van adreçar, per voluntat pròpia, a la ONG del català quan es van trobar en un cas de mala praxi o de deficiències en l'ús de la llengua catalana, bé fos en l'àmbit públic o en el privat. En la majoria dels casos, la reclamació s'origina per l'absència d'ús de la llengua catalana en algun àmbit.
Creixen les queixes per hostilitats o per intencionalitat discriminatòria
El primer motiu de queixa són les mancances en l'atenció escrita o oral (33,6%), mentre que el segon es relaciona amb circumstàncies on va existir una hostilitat o una discriminació explícita vers l'ús de la llengua catalana (14,6%). En aquest grup s'han aplegat queixes de diversos tipus on hi ha hagut una hostilitat intencionada especialment greu. També cal destacar les queixes a webs i serveis en línia (13'8%), a la publicitat (13,1%), a la llengua del producte (8,2%), a la retolació comercial i senyalització (7,0%) i a l'etiquetatge i instruccions de productes o serveis (5,4%)
Més queixes a les administracions
El 2015 ha estat l’any amb més queixes lingüístiques sobre les administracions públiques des que la Plataforma per la Llengua presenta aquests informes, en una tendència a l’alça que fa que hagin crescut més del doble (fins a un 118%) respecte a l’informe del 2014 i s’hagin situat en la primera posició. Durant l’any passat se’n van rebre 120.
Cal tenir en compte, a més, que les administracions són el sector amb més queixes tot i tenir una normativa molt més acurada i estricta de respecte dels drets lingüístics. En particular, les institucions públiques que més reclamacions van rebre són l’Institut Català de la Salut i el Ministeri de l’Interior, amb 15 queixes cadascuna. En el primer cas, els usuaris han denunciat males pràctiques en la primera atenció, el fet que alguns documents d’indicacions genèriques per a pacients es trobin només en castellà i la negativa del personal a atendre pacients si no renunciaven a parlar en català. En el cas del Ministeri de l’Interior, 13 de les queixes les originen les actuacions dels cossos policials de l’Estat.
Les empreses de serveix, el sector que rep més queixes en l'àmbit privat
En l’àmbit privat es constata que, de les 306 queixes que s’han rebut, el sector dels serveis es manté com el que més en suma, 55 en total (que representen un 12,9%), seguit, un any més, pels negocis a internet (8,9%), per les empreses productores (8,2%), pel sector de la telefonia i la informàtica (8,2%) i per les grans superfícies i franquícies (7,0%).
La meitat de les queixes vers les administracions són per incompliments legals
Entre les vulneracions legals destaquen l’incompliment de la normativa sobre etiquetatge per l’article 128-1 de la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya, les mancances en la capacitació lingüística del personal de les administracions de titularitat estatal i els incompliments legals en l’atenció lingüística en la sanitat catalana. En aquest darrer àmbit cal destacar tant el nombre de queixes com la gravetat d’alguns dels casos, que han arribat fins a actituds vexatòries.
La irresponsabilitat de les administracions en el compliment de la normativa té conseqüències gravíssimes per al ciutadà
A manera de conclusió, la Plataforma per la Llengua constata que:
- Després de sis anys d’aprovació de la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya i acabats tots els terminis de compliment, l’Administració catalana permet encara la distribució de productes il·legals, sense l’etiquetatge en català. Aquest fet està afavorint un eixamplament de la desigualtat legal entre el castellà i el català i un tracte discriminatori únic en l’àmbit europeu.
- Les administracions incompleixen també la normativa que les afecta directament, tant la de l’Estat, on convindria millorar la capacitació dels treballadors públics, tal com va recomanar el Consell d’Europa en el darrer report sobre la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries, com la de la Generalitat de Catalunya, especialment en la sanitat catalana.
- Les empreses també tenen responsabilitat en el compliment de la normativa i en el respecte a les persones consumidores. Aquestes persones, així com les entitats, tenen capacitat per canviar la situació mitjançant llurs actuacions.
18 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Biodramina:Tu no opines,tu només escrius brutícia amb la que demostres la teva incultura,educació i ignorància.
15h 59', 22-6-2016: IB3, per desgràcia, emet una altra pel·lícula en foraster.
Ignorar-lo és el que li fa més mal. El pobre entra aquí perquè vol que li facin cas, malgrat sigui per insultar-lo. Tal volta si parlàssim be d´ell, com si s´hagués mort i li fecim noltros el funeral per no donar propina al capellà, s´escarrufaria i mos deixaria tranquils.
Biodramina: "Facha de mierda" m'en fot, però paisà, mai. Ni gat!
@Colobra Lo que tú quiera, bombón. Pero tú sigues siendo un facha de mierda. Paisano.
Biodramina: Ets un intrús ordinari i groller. Com la majoria dels teus paisans.
Ets un intrús ordinari i groller. Com la majoria dels teus paisans.
Demostrem, a aquests que escriuen aquí en espanyol, que la llengua inútil i innecessària, dins del nostre territori lingüístic, és la forastera i no -com ells voldrien- la catalana. Col·laborem a llur adaptació al nostre país fent-los imprescindible el català. Facem com si no entenguéssim la llengua dels seus comentaris.
Fins que els que ajuden econòmicament a que aquest diari se publiqui no se posin ferms, aquests cares-dures continuaran molestant. Pels seus fets els coneixereu, diu l´Evangeli i aquests que se mal-comporten, demostren no tenir ni educació, ni decoro,ni vergonya, ni tan sols principis.
Allò que molesta més els "trolls" (els que escriuen en foraster en aquest fòrum ho són) no és que valorin els seus comentaris en vermell o que opinin en contra d'ells -això els permet de continuar replicant-; sinó que no els facin cas. Per tant, la cosa millor que es pot fer és no respondre'ls i deixar-los la puntuació en blanc; fins i tot, no llegir les seves opinions. D'aquesta manera, la provocació que pretenien no té cap efecte.