El diputat del Grup Parlamentari Popular Antoni Camps ha acusat el conseller d'Educació de Cultura, Martí March, de ser un «titella» en mans dels sectors «més catalanistes», el que li impedeix «governar» de manera eficaç el sistema educatiu de Comunitat.
En una pregunta parlamentària, Camps ha acusat el conseller d'Educació de incórrer en un error en reduir els horaris de llengües estrangeres a les escoles, per la qual cosa li ha demanat que rectifiqui en el seu projecte educatiu d'anglès, després de la derogació del Tractament Integrat de Llengües (TIL).
En la seva resposta, el conseller ha remarcat que el model trilingüe en què es basava el TIL, «no és adequat». «Nosaltres volem posar les bases serioses i rigoroses perquè l'educació en anglès sigui un èxit», ha dit.
«Alguns tenen enyorança del TIL o en volen fer un de nou, quan s'ha demostrat que el TIL pedagògicament no és adequat i que no és el camí real per millorar les competències en anglès», ha apuntat el titular d'Educació.
«El nostre camí és més segur i posa les condicions perquè l'ensenyament en anglès no sigui un frau», ha postil·lat.
Camps: «Els nostre fills no es mereixen la seva gestió»
«Els nostre fills no es mereixen la seva gestió», li ha dit Camps al conseller, alhora que l'ha acusat de «condemnar els alumnes de les Balears a què es quedin fora del mercat laboral de la Comunitat».
«El 70% dels llocs de feina a les Balears demanen anglès, per la qual cosa vostè està condemnant els alumnes a quedar-se fora del mercat laboral», ha insistit el del PP. «Qui pugui pagar una acadèmia privada quedarà dins el mercat laboral, qui no, anirà a la cua de l'atur», ha aprofundit sobre aquesta qüestió.
9 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sí, si...bla, bla, bla... el vostre problema és que sou més fatxes que en franco... un tros de cabró. Alceu la mà i canteu cara al sol... au...va.... no us talleu que les ganes no falten, eh?
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.
Com quedam? No diuen Stei i Uob que és tot el contrari i que aquest govern vol acabar amb el català? Qualcú diu mentides idò.
Els qui condemnau els nostres alumnes a no tenir cap avantatge laboral sou els fatxes espanyolistes en intentar eliminar el requisit de català a la feina. Els espanyolistes voleu que el darrer foraster que davalla del vaixell (o el darrer sudamericà que davalla de l'avió) es trobi en igualtat de condicions que un mallorquí de tota la vida. Els fatxes forasteres estau contra el dret dels mallorquins a trobar una feina primer que els forasters i sudamericans a casa nostra. Sou uns cínics. Au, ARRUIX DE SA NOSTRA TERRA!
Al de más abajo.- Tienes razón; faltas tú.
Reunint tots els de la foto ni encara així en farien una sola persona normal. Això és pur folklore ranci espanyol. En realitat, el que ens hauria de fer por de veres és el conseller d'Educació.
A veure si és don Antonio, que és una titella en mans d'espanyolistes.
I que saben de titelles aquesta colla de "selebros priviliequiados" i un amb calçons curts? Més els valdria fer un curs sobre xarxes socials, per no fer-se "la pixa un lio" com diuen en Castellà.
vaja guarda els de la foto. Només falta en fonteta exterrorista