La Conselleria de Participació, Transparència i Cultura recupera enguany el programa Art Jove, al qual es destina un pressupost de 98.000 euros que es repartiran entre: Arts Visuals, Música Jove Contemporània, Creació Teatral Jove, Fotografia CooperArt, Reportatges Breus 'cròniques del Sud', Disseny Gràfic, Literatura 'Dones i Homes escriuen en lila', Curtmetratges i Arquitectura Jove. També s'inclou el certamen de Disseny, que es va convocar abans que acabàs el 2015.
Tots aquests certàmens s'organitzen en col·laboració amb diverses entitats i l'Institut Balear de la Joventut. Entre els organismes públics que hi col·laboren hi ha el Col·legi Oficial d'Arquitectes, la Direcció General de Cooperació, l'Institut Balear de la Dona, l'Institut d'Estudis Baleàrics o l'Ajuntament de Palma. S'intenta que en tots els casos, els premis generin activitat artística i cultural, i no sigui només una dotació econòmica.
Cal destacar que de tots aquests programes, es recupera el d'Arts Visuals, que la passada legislatura es va eliminar. El director de IBJove, Joan Ferrà, ha mantingut diverses converses amb l'Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears, amb la qual s'han apropat postures per consensuar les noves bases. De la mateixa manera, Ferrà s'ha reunit amb altres col·lectius per adaptar les bases dels certàmens restants a la nova realitat social del jovent.
Les inscripcions dels certàmens s'obren el pròxim 29 de febrer fins al 15 d’abril de 2016. De les novetats que presenten els nous certàmens, cal destacar:
Novetats per tal de fomentar la participació i la identificació dels joves amb el programa Art Jove:
-
S’amplia l’edat d’inscripció fins als 35 anys en el cas de certàmens on s’admet la inscripció de grups. A Arquitectura, fins a 40.
-
S’amplia la participació a joves nascuts a les Balears (no només residents).
-
La inscripció de totes les modalitats es farà telemàticament (encara que existeix l'opció d’apuntar-se presencialment).
-
La comunicació i el diàleg amb els joves participants es farà sobre tot a través de les xarxes socials.
-
Es cercaran noves maneres de convocar i de celebrar els certàmens, més en sintonia amb el tarannà i les necessitats i les preferències dels joves.
-
Es reforçaran tots els vincles i col·laboracions amb d’altres entitats i institucions i es crearan noves línies de col·laboració i de convocatòries conjuntes.
Novetats per tal de minvar la problemàtica de la insularitat:
-
La inscripció de totes les modalitats es farà telemàticament, encara que existeix la opció d’apuntar-se presencialment.
-
Quan qualsevol esdeveniment programat per l’Art Jove es celebri fora de l’Illa de residència del participant, aquest té cobert el desplaçament i l’allotjament. A més, si la final es fa a la seva illa de residència però el participant està residint fora (perquè és nascut però no resident o perquè està estudiant fora) també li queda cobert el desplaçament fins a 150 euros anada i tornada.
-
Es programaran com a mínim una final o una semifinal a Menorca, Eivissa i Formentera amb independència del nombre de participants nascuts o residents en aquestes illes.
Novetats per tal de professionalitzar al jove participant:
En tots els certàmens allà on es possible, la part del premi en metàl·lic és com a màxim la meitat de la dotació econòmica total. La resta es destina a pagaments per actuacions o encàrrecs professionals dels guanyadors i els finalistes.
Novetats per tal d’esperonar i fomentar la reflexió i la conscienciació juvenil sobre problemàtiques com l’ajuda a la cooperació, la recerca de la igualtat de gèneres, el paper de l’artista en els canvis i moviments socials...
El certamen d’Arts Visuals, surt dels museus per ocupar els carrers, concretament el barri del Terreno que l’Ajuntament de Palma considera com un dels territoris sensibles dins el pla territorial de Ponent. Es pretén fomentar la complicitat entre els artistes i els veïnats del barri i la possible col·laboració entre aquest certamen i el d’Arquitectura.
Al certamen d’Arquitectura es pretén també esperonar la reflexió dels participants sobre problemàtiques urbanes concretes i recollir les seves propostes que puguin ser útils a d’altres institucions com l’Ajuntament de Palma.
Es dona un nou títol a un certamen que es va convocar per primera vegada l’any passat, conjuntament amb la Direcció General de Cooperació. Al 2014 es deia Relats Breus Solidaris i ara es dirà Cròniques des del Sud, i adquirirà una vessant més periodística i personal.
Es convoca un nou certamen amb l’Institut Balear de la dona amb el títol: “Dones i homes escriuen en lila”.
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ell menyspreu per la Cultura i l´Arts del PP, passarà a la Història.
Molt be Marga i Foner Vermell .. en tot es morro .. i sense resposta ..hahaha ..no tenen arguments, son mafia panca sempre son es mateixos, Biel, transcriptor, arg.. etc etc copi and paste ¿Quins eren aquests membres que, cinc anys abans que s'aprovàs s'Estatut d'Autonomia de 1983 que va sancionar es català com sa llengua de Balears, varen esser designats per assessorar es polítics d'UCD en qüestions lingüístiques i que, naturalment, marcaren ses pautes a seguir de s'història lingüística més recent des nostro arxipèlag? Ets elegits varen esser Aina Moll, s'eivissenc Bernat Joan (ERC), Josep Lluís Carod-Rovira (ERC) i Miquel Pueyo (polític d'ERC que arribà a esser Secretari General de Política Lingüística a la Generalitat de Catalunya). Això sí que explica moltes coses, moltes més que sa discutible repoblació catalana de Mallorca. PANCATALANISME = LLADRES de SA NOSTRA CULTURA BALEAR ARRUIX .. LLADRES..,!! ARRUIX CATALANISTES BALEARS.. SOBRE TOT ETS MALLORQUINS TRAÏDORS ...de SA VOSTRA TERRA...!!
@Foner Vermell: Tots aquests són "lladres i assassins de sa cultura dets altres" ? "1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.
Pet IIII .. En pancademocrata I si sa separació de filologia i política és impossible quan xerram de definir amb precisió ses fronteres lingüístiques entre llengües veïnades geogràficament, ¿què podem dir de sa decisió de denominar-les d'una determinada manera? ¿És ciència o és política? ¿És ciència o és política decidir si s'article baleàric s'ha d'emprar o no a IB3? Noltros no tenim dret a decidir...? Això es pancatalanisme .. Lladres i assassins de sa cultura dets altres
Parlam de cultura. Agafa aquesta brutor d´escrit, i te la endús al teu Siluro.
¿Quins eren aquests membres que, cinc anys abans que s'aprovàs s'Estatut d'Autonomia de 1983 que va sancionar es català com sa llengua de Balears, varen esser designats per assessorar es polítics d'UCD en qüestions lingüístiques i que, naturalment, marcaren ses pautes a seguir de s'història lingüística més recent des nostro arxipèlag? Ets elegits varen esser Aina Moll, s'eivissenc Bernat Joan (ERC), Josep Lluís Carod-Rovira (ERC) i Miquel Pueyo (polític d'ERC que arribà a esser Secretari General de Política Lingüística a la Generalitat de Catalunya). Això sí que explica moltes coses, moltes més que sa discutible repoblació catalana de Mallorca. PANCATALANISME = LLADRES de SA NOSTRA CULTURA BALEAR ARRUIX .. LLADRES..,!! ARRUIX CATALANISTES BALEARS.. SOBRE TOT ETS MALLORQUINS TRAÏDORS ...de SA VOSTRA TERRA...!!