Miquel Ramis (PP): «Demanar a Madrid 800 milions que sabem que no vendran, és demagògic»

Miquel Ramis és candidat pel PP al Senat. En aquesta entrevista fa balanç dels seus anys com a diputat al Congrés i ofereix la seva visió sobre el paper que hauria de tenir la Cambra alta de les Corts Generals.

Faceu-nos un balanç d'aquesta campanya. Quins imputs rebeu com a candidat?

Està sent una campanya molt interessant. És una mica atípica, perquè mai havíem tengut una previsió de participació com ara. Poden entrar en joc fins a sis partits, alguns dels quals no havien tengut mai representació nacional. Des del punt de vista política, són unes eleccions molt interessants. Tots els ciutadans ens hi jugam molt. No només elegirem qui governa, sinó el model d'Estat, si volem refundar la Constitució espanyola...

Considerau que la ciutadania respon o està una mica desmotivada?

Davant determinades actuacions que hem fet els polítics els darrers anys –no ho hem de negar– hi ha una certa distància. Però la millor manifestació que poden fer els ciutadans és que hi hagi una alta participació. Esper que sigui així.

Heu estat quatre anys diputat al Congrés. Quin balanç en feis?

És com tot. Hi ha hagut moments de tots tipus, però el balanç és positiu. Malgrat que a Espanya han estat anys difícils, d'intentar remuntar una situació molt complicada. Crec que hem començat a sortir-ne, tot i que ens queda feina al davant. Arriba el moment de gaudir de la feina que s'han fet aquests darrers quatre anys. Les Balears sempre han estat liderant Espanya i jo em sent especialment orgullós de ser mallorquí.

Heu fet quatre intervencions al plenari, heu presentat 90 preguntes per escrit i heu tengut 60 reunions de la comissió d'Educació, de la qual per cert va sortir la polèmica LOMQE. És suficient el que s'ha fet? És prou conegut per a l'electorat balear?

Ho he fet tan bé com he sabut. No és el mateix l'activitat parlamentària d'un diputat que dóna suport al Govern que un que està a l'oposició, que presenta moltíssimes més preguntes, per exemple.

Respecte de la LOMQE, pens que és una grandíssima eina de feina per aconseguir un pacte educatiu, que és molt necessari. Tal vegada aquest sigui el pecat original de la LOMQE. Però es pot millorar, n'hem de parlar. Espanya necessitava una llei educativa nova. Haver-hi participat em deixa satisfet.

Jo tenc la consciència molt tranquil·la, perquè defensar els interessos d'aquesta terra no és demanar el sol i la lluna, sinó les coses que són possibles. Demanar 500, 800 milions d'euros, que sabem que no vendran, és fer demagògia política. Nosaltres hem estat seriosos i prudents quan ho havíem de ser i reivindicatius quan tocava.

Quines són les propostes principals del PP de cara a les Balears per a les properes generals?

Ens hi jugam el model d'Estat, i això afecta les Balears. No és el mateix estar en un estat autonòmic amb competències importants o estar dins un estat federal –com proposa el PSOE– o com diu algun partit radical d'esquerres, refundar la Constitució. Tots estam d'acord que les Balears han estat infrafinançades els darrers anys, en els pressupostos generals però també en el sistema de finançament autonòmic. I ara que es comença a recuperar l'economia, és el moment de tenir un nou sistema de finançament sense les grans diferències que tenim actualment.

Fa molts anys que en parlam, de finançament. Per què aquesta vegada hauria d'anar de bon de veres?

Perquè les circumstàncies econòmiques han girat gràcies a la gestió feta. Quan no n'hi ha per repartir, podem anar a Madrid a seure a esperar a les escales del Congrés ... Perquè puguem obtenir el finançament just, la prèvia és que hi hagi per repartir. Gràcies a la gestió del PP, l'economia ha millorat i podrem anar cap a un sistema de finançament on la solidaritat estigui present, i amb unes desviacions raonables entre una comunitat i l'altra, un 10 o 15%.

Podem descartar definitivament la idea de les prospeccions petrolieres?

El que hem de fer quan una llei no ens agrada és canviar-la. Per tant, hem de canviar la norma que permet seguir demanant autoritzacions per fer prospeccions. El que és evident és que un govern, del signe que sigui, ha d'aplicar la llei i si no li agrada, canviar-la.

En aquests moments, per fer una prospecció hi ha d'haver un estudi d'impacte ambiental molt restrictiu, que ha impedit que se'n fessin. Podem tenir una relativa tranquil·litat que no es faran prospeccions, però hem de canviar la llei si volem prohibir-ho d'una manera definitiva a les zones turístiques.

El PP és un partit especialment tacat per la xacra de la corrupció. Com es pot fiar la gent que vol votar el partit ara?

Jo neg que el PP com a partit estigui afectat per la corrupció. Tots els partits de govern han estat afectats. El PP ha tengut molta responsabilitat de govern, per això ha tengut més corrupció.
Com fiar-nos? "Pels seus fets el coneixereu". La majoria de casos són de fa dues o tres legislatures, que s'estan jutjant ara. A més, hem près mesures molt contundents, com la transparència en la gestió, la regulació dels lobbies, de les donacions, etc.

El bipartidisme desapareix. Quin seria un bon resultat per al PP en el conjunt de l'Estat?

Bé, hem de veure per quin temps desapareix el bipartidisme. En totes les democràcies consolidades hi sol haver dos partits consolidats.

El PP és un partit de govern, així que aquell resultat que ens permeti conformar-lo. No té sentit parlar de majories absolutes, però. La constant en les enquestes és que el PP guanyarà les eleccions. Els pactes que venguin després, els desconec.

Podem ser més concrets per a les Balears? Seria un bon resultat 3 diputats i 2 senadors?

Això és el que tothom ens dóna. Però jo som optimista i al Senat anam a totes. Pens que seran més aviat 3 o 4. No ens hem de conformar.

Tenc la sensació que ningú sap de què serveix el Senat. Què n'hem de fer?

Prendre decisions. És cert que la gent no sap la funció del Senat i potser és perquè la funció del Senat no estan perfectament determinades. A totes les democràcies bicamerals que tenim al voltant, i aquells que tenen regions o estats descentralitzats, és la cambra de representació territorial. És a dir, allà on es discuteixen les coses que afecten a més d'una regió. Per exemple, si parlam de finançament, és la cambra de debat. En aquests moments, el Senat està sent una cambra de segona lectura, que després torna a passar pel Congrés dels Diputats. Sí que hi ha algunes competències concretes, per exemple l'aplicació del 155 de la Constitució.

Pens que s'haurien d'explicar les seves funcions i donar-li un contingut adequat per a un estat federal o no federal, però molt descentralitzada i que hi hagi debat entre comunitats d'acord amb la seva representació territorial i de població. El que no podem fer és convertir-ho en una comissió de presidents autonòmics.

Hi ha una altra proposta que és dur-lo a Barcelona. Estaríeu d'acord?

Això té poc a veure amb les seves competències, sinó amb el que fan determinats partits, de voler quedar bé amb Barcelona. A l'hora de la veritat, poc té a veure que estigui a una banda o a una altra. És una ocurrència que suposaria una despesa important.

Si resultau elegit senador, us trobareu el senyor José Ramón Bauzá.

I el president Antich, i altres presidents autonòmics. Jo tenc una bona i afectuosa amistat amb tots ells. Des de fa anys amb Antich i des de fa menys amb Bauzá, però no tindrem cap problema. Si el Senat actua com a cambra territorial, als senadors de les Balears és molt més allò que ens uneix que allò que ens separa: la nostra estima per la terra. Estic segur que serem capaços de salvar les diferències.