T.M.01/12/15 0:00
TW
9

Catalina Cladera és la consellera d'Hisenda del Govern. És Llicenciada en Economia per la UB i Màster en Gestió Pública per la UAB. Ha ocupat diversos càrrecs a l'Ajuntament de Calvià i al Govern.

Quina situació vàreu trobar a les arques de la Comunitat Autònoma?

Un elevat deute, 9.000 milions. És equivalent a sumar 2 pressupostos. A banda, hi ha una situació de dèficit. Això vol dir que els ingressos mai basten per a cobrir les despeses que generam. Ambdós temes són estructurals. El que cal és que arribi més finançament, perquè el que rebem de Madrid no és acceptable i just.

Per què ens trobam en aquesta situació si generam recursos suficients?

Esperam i confiam que el nou Govern espanyol, a partir del 20 de desembre, plantegi obrir el debat del finançament i es pugui revertir aquesta situació.

Què té de negatiu el sistema actual?

El model et fa un avançament dels ingressos i llavors ho liquida dos anys després. Per exemple, el 2016 ens pertoquen uns ingressos que no arribaran fins el 2018. D'altra banda, el nivell de solidaritat no és apropiat. Hi ha d'haver més autonomia fiscal. La clau és que el que es genera a Balears, quedi a Balears.

Hem sentit algunes declaracions alarmants sobre l'estat de les arques públiques, també provinents del Govern d'Armengol.

No estam en bancarrota perquè no estam sotmesos a la legislació mercantil, però el deute supera el 30% del PIB, i el dèficit també ho complica. Un 21% de la despesa del pressupost de 2016 va destinat a pagar deute. Això minva capacitat de fer altres actuacions i polítiques. Ens preocupa, però no haurem de tancar l'administració.

Existeix deute il·legítim?

Això és una pregunta que fa Podem, que vol saber quin deute va finançar operacions que després han estat associades a corrupció. Així i tot, il·legítim és una paraula que no està recollida dins la normativa.

Seríeu partidària de fer una auditoria?

Sí. S'ha d'analitzar el deute amb més detall, però és impossible saber on hi ha la línia vermella. Quan un banc deixa doblers, ho fa per finançar tot el pressupost.

L'expresident Soler diu que l'ONU considera un dèficit que supera el 14% del PIB fruit d'una situació colonial. Fins a quin punt es pot definir així la relació entre l'Estat espanyol i les Balears?

Jo no faria aquesta definició de 'colonial', però sí que diria que el model de finançament dels territoris del país ha de canviar. S'ha de fer una passa més i replantejar el sistema de finançament de les comunitats autònomes.

Seria bo i didàctic que es publicassin les balances fiscals?

Efectivament. Seria molt útil perquè es veiessin les diferències amb què tracta Espanya els diferents territoris.

Si haguéssiu d'explicar els pressuposts en pocs titulars, quins serien?

Són uns pressuposts que reverteixen la situació de retallades de la qual venim. Acaben amb les retallades i prioritzen les polítiques públiques en les àrees socials que més falta fan perquè la societat recuperi els pilars de l'estat de benestar tan malmenats (serveis socials, polítiques d'ocupació, educació i salut).
Aposten perquè el creixement econòmic que s'està començant a produir reverteixi a tota la societat i tots puguem sortir de la crisi amb igualtat d'oportunitats.

Eren innecessàries les retallades, vist amb perspectiva?

Està demostrat que després de les retallades, tenim un elevadíssim deute i dèficit que encara no s'ha revertit. Es podria haver plantejat d'una altra manera. Les polítiques d'austeritat no han duit bons resultats. No eren necessàries perquè han generat molta desigualtat social. Una de les coses que no va fer l'anterior Govern va ser els deures, perquè no varen lluitar per tenir més recursos per a les Balears.

Com s'elaboren els pressuposts en un Govern on hi ha més d'una força política i els criteris no només són tècnics?

No hi ha hagut cap complicació en l'àmbit polític, perquè l'equip de Govern ha tengut molt clares les prioritats d'aquests pressuposts.

Si la prioritat és el benestar per què s'entén la política cultural i lingüística com un «més a més», quan són polítiques socials essencials per afavorir la cohesió social i el benestar?

S'ha recuperat la Direcció General de Política Lingüística.

Amb dos milions, que és el mateix que es dedica a Cooperació Internacional...

Però també hi ha recursos humans que hi afegiran tasques i activitats. També he de dir que aquests són els primers pressupostos de la legislatura i són la primera passa per recuperar àrees. Jo crec que s'han fet passes i no podem oblidar la resta d'institucions, com els consells insulars, als quals es transfereixen competències. Hem retornat a l'Institut Ramon Llull. La llengua i la cultura estan agafant el paper que es mereixen.

L'ecotaxa ha de ser un impost finalista?

De fet, ja no es diu ecotaxa, perquè no és una taxa, sinó l'Impost sobre Turisme Sostenible. És un impost finalista, que pretén recaptar recursos del sector turístic d'una forma molt discreta –la tarifa que ha de pagar el turista és molt baixa–, que després es revertiran en augmentar la competitivitat (turisme, medi ambient, patrimoni). També per a corregir la petjada ecològica.

Se vos acusa d'apujar imposts

Agraesc la pregunta. Només es puja en les rendes altes a partir de 70.000 euros i de forma progressiva. És un 4% de les rendes. Per davall dels 70.000 euros, es manté la rebaixa que va fer l'anterior Govern. Pensam que això no és una pujada massiva d'imposts. El mateix passa amb la resta de figures, com l'Impost de Successions: es modifica una part del tribut a partir de 700.000 euros, que es crea progressivitat. Per tant, una herència fins a 700.000 euros queda com estava fins ara, en un 1%. El mateix passa amb l'Impost de Patrimoni, o amb el de Transmissions Patrimonials, que es crea una tarifa nova de l'11%, a partir d'operacions d'un milió d'euros, que no les fa tothom.

Aquestes pujades s'havien de fer el desembre d'enguany?

Sí. Perquè això compensa la rebaixa que es fa fins als 70.000 euros. I com que la renda que recaptam a les Balears se'n va a Madrid i torna d'aquí a dos anys, si no aplicàssim la mesura el 2015, recuperaríem massa tard els recursos.

Amb els pressupostos del Govern també es financen els Consells. Sempre hi ha hagut una tensió, lògica, que sembla que s'està atenuant.

Efectivament. S'incrementa el seu finançament un 10%, quan el pressupost augmenta només un 5%. A més, els recursos que reben deixen de ser finalistes i els Consells poden decidir a què els destinen.

Heu tengut l'oportunitat de conèixer el ministre Montoro. Com és la relació?

És una relació cordial i institucional. Tenim diferències importants. Ell representa el Govern d'Espanya i una posició d'ajudar i entendre poc els territoris, mentre que nosaltres estam a l'altra banda i reclamam un millor finançament i més marge de dèficit.

Són conscients de la situació econòmica de les Balears o viuen de la idea genèrica que fermam els cans amb botifarrons?

Pensen que tenim un bon nivell de vida, però són plenament conscients que som una comunitat mal finançada i ho han reconegut públicament. El que passa és que no hi han posat remei.

De veres pensau que si ara hi ha un canvi polític i, per exemple, hi ha un nou ministre socialista, milloraria la relació econòmica?

Millorarien moltes coses. En primer lloc, la capacitat d'entendre els territoris. Em consta que afrontar el problema del finançament seria una de les prioritats.

Permeteu-me un cert escepticisme. Fa més de 30 anys que escoltam els consellers d'Hisenda d'Economia de les Balears dient això i tornant de Madrid molt contents amb el «canvi» de finançament...

Jo no perdré la il·lusió. Pens que s'obrirà un nou temps i confiï que hi haurà millores per a Balears.

Teniu alguna opinió sobre les condicions que se li imposen a Catalunya per accedir al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA)?

Madrid abusa dels mecanismes que té per abordar el tema de Catalunya. El diàleg hauria de ser la fórmula.

Quins desitjos –realistes– teniu de cara als pressuposts de 2017?

Una de les coses que m'agradaria és tenir més recursos per poder destinar-ne més a àrees que encara ho necessiten com salut o educació. També que la situació econòmica i social es vagi revertint i es puguin destinar més recursos a inversió i canvis de model productiu. En aquest sentit, aquest pressupost ja hi posa les bases.