Miquel Ensenyat, en una imatge d'arxiu.

Miquel Ensenyat, en una imatge d'arxiu. | Arxiu UH

dBalears31/08/15 0:00
TW
26

Guillermo Fernández Vara ha mantingut durant aquests darrers dies una agra polèmica pública. Ensenyat deia en una entrevista que «ser espanyols ens surt molt car, però molt car. Sempre ha estat així». I ho argumentava, entre altres raons, amb el dèficit de finançament de les Illes Balears, que és més greu i tot que el de Catalunya. També va comparar els mitjans de què disposen els estudiants d'Extremadura amb la precarietat en què han d'estudiar la majoria de mallorquins. Fernández Vara va respondre a Ensenyat amb la seva habitual xuleria i mala educació tot i que també va reconèixer que a Espanya «hi estan de sobra persones» com Ensenyat.

Ara Ensenyat ha escrit, al seu compte de Facebook, una «carta oberta al president d’Extremadura», que reproduïm tot seguit:

«Benvolgut president,

»Arran de les reaccions que ha suscitat una entrevista recent que m’han fet al diari El Mundo, entre les quals la seva, en què m’assenyala entre les persones que sobren en aquest país, m’agradaria dirigir-me a vostè perquè sàpiga de primera mà tant el fons com els matisos de la meva intervenció, la manera de pensar que tinc i les propostes que defenso en qualitat de president de tots els mallorquins i mallorquines, entre els quals hi ha milers d’extremenys emigrats i els seus descendents que han fet també de Mallorca la terra d’acollida que som.

»D’entrada, crec president que cal fugir de prejudicis. Prejudicis respecte dels extremenys i els pobles del sud en general (nosaltres també som sud). Prejudicis també respecte de Mallorca, que com a destinació turística és un paradís, però com a realitat social és un drama per a cada vegada més gent, amb una de les taxes de pobresa, exclusió i desigualtat més altes de tot l’estat espanyol.

»Una situació, la nostra, que és així per dos factors: per una crisi econòmica que ha resultat una estafa per a collar encara més la gent treballadora; i per un model territorial espanyol que per a alimentar-ne les oligarquies i el clientelisme polític dels grans partits perjudica els uns i beneficia els altres, cosa que poc o gens té a veure amb la solidaritat que com a persona d’esquerres defenso i defensaré aferrissadament.

»Els causants de tot plegat no són els extremenys, només faltaria! Però la realitat, per esmentar-ne sols algunes dades, és que mentre que les Illes Balears és una societat cada vegada més empobrida:

»–es manté l’aportació (inèdita per colonial) d’un 14% del nostre PIB a les arques de l’estat espanyol tot i que som la comunitat més mal finançada del sistema, cosa que paguen mallorquins i mallorquines, molts d’origen extremeny, amb una educació i sanitat pitjors. I encara més: mai no podrem ni acostar-nos a la mitjana de la sanitat o l’educació a Extremadura, Madrid o Castella i Lleó, per posar-ne sols alguns exemples (1.000 euros de despesa sanitària per càpita a les Illes Balears, respecte dels 1.300 de mitjana del conjunt de comunitats autònomes);

»–som l’última comunitat en inversió territorialitzada dels pressuposts generals de l’estat, fins ara i també l’any vinent, mentre que l’administració central es gasta milers de milions d’euros en infraestructures inútils com ara l’AVE i aeroports sense avions;

»–el govern central incompleix sistemàticament les obligacions pressupostàries previstes al nostre estatut d’autonomia amb el propòsit de pal·liar els dèficits generats per la nostra condició insular. Un estatut que suposadament és llei orgànica, com ho són les altres lleis de l’estat espanyol.

»I, finalment, prejudicis respecte de la diversitat territorial de l’estat espanyol i el dret dels pobles de decidir el seu present i el seu futur, com els expressats per vostè avui mateix quan afirma que cal reconèixer singularitats, però sense causar desigualtats… Que potser es té en compte la nostra singularitat, en aquest estat i en aquest punt? És conscient que els mallorquins i les mallorquines som ciutadans de quarta categoria en aquesta Espanya cada vegada menys gran i menys lliure?

»Crec, estimat president, que no. Que qualsevol comentari s’aprofita, en aquesta Espanya cada vegada més rància, per carregar contra la diferència, vingui d’Extremadura o de Mallorca, però amb més força encara contra els qui vivim a la perifèria.

»Mentrestant, tant vostè com jo continuarem treballant perquè els nostres pobles respectius puguin viure dignament, fent de contrapès als qui fins ara sempre havien guanyat, ja siguin grans terratinents o grans hotelers. Això sí, vostè ho tindrà molt més fàcil, i m’agradaria que es recordés de nosaltres, els mallorquins i les mallorquines, i d’aquesta anècdota, perquè totes i tots puguem complir amb èxit el nostre deure.

»Una salutació cordial,

»Miquel Ensenyat, president de Mallorca».