La proposta del conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Germà Gordó en el sentit que una Catalunya independent no hauria d'oblidar la nació completa i que seria lògic contemplar la possibilitat d'estendre la ciutadania catalana als ciutadans de la resta de territoris dels Països Catalans, ha generat respostes de tot tipus i ha posat damunt la taula un debat que es va obrir des del mateix moment en que es va obrir el procés cap a la independència del Principat de Catalunya.
El candidat a la presidència de la Generalitat catalana, per UDC s'ha referit així a les paraules del conseller de Justícia, Germà Gordó.
Per Espadaler, és una «obvietat» que Catalunya comparteix una «història comuna» amb València i Balears i UDC defensarà sempre la «unitat lingüística» en els territoris de parla catalana.
No obstant això, el presidenciable d'UDC opina que és als ciutadans d'aquests territoris de parla catalana a qui correspon decidir "la voluntat de ser una nació".
També el candidat del PP Xavier Garcia Albiol ha assenyalat que aquest tipus de declaracions «totalitàries» recorden «situacions que es van viure a Europa fa molt» i ha criticat que en lloc de dedicar-se «a dir aquestes barbaritats i despropòsits» s'haurien de dedicar a treballar perquè els ciutadans «visquin en millors condicions».
L'edició en paper del diari Ultima Hora recull també algunes reaccions en clau mallorquina. Així, la portaveu del PP ha dit que la proposta li sembla «una barbaritat i una vergonya». David Abril, en nom de MÉS ha declarat «que no s'ha de fer molt de cas» de la proposta. Cosme Bonet declara a Ultima Hora que la proposta «respon al típic comentari de precampanya i respon al desig dels independentistes que no compartim». Alberto Jarabo de Podem diu que «m'interessa molt més el debat sobre els drets dels ciutadans». Cristòfol Soler, de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca afirma que «si Catalunya s'independitza, Mallorca no hi ha de fer res a Espanya». Tomeu Martí, president del Grup Blanquerna diu que li sembla una idea excel·lent i lògica» i recorda que el mes d'abril de 2013, l'entitat que presideix va fer públic un document que entre d'altres reflexions i propostes deia que el nou ordenament jurídic de l'Estat Català havia de garantir «Drets dels ciutadans dels territoris catalans que quedin fora de l’àmbit territorial del nou estat català (ciutadania, atenció sanitària, accés a les universitats, descomptes dels residents a les Illes Balears...).»
Concretament, el document del Grup Blanquerna titulat «El nou Estat català i la nació catalana, una visió des de Mallorca», conté deu propostes finals que són les següents:
«La Constitució del nou Estat català i el seu corpus legislatiu han de tenir en compte que:
1 – Ha d’estar prevista i ha de quedar oberta la possibilitat de que qualsevol altre territori històric de la nació catalana pugui, en qualsevol moment, decidir de manera democràtica, afegir-se a l’Estat català o crear-ne un altre i confederar-s’hi.
2 - Participació de la resta de territoris històrics dels Països Catalans en les institucions de l’Estat lliure.
3 - Obligació de l’Estat català de protegir i promoure la llengua catalana a tots els territoris on aquesta és la llengua històrica.
4 - La simbologia històrica i tradicional catalana no pot ser d’ús exclusiu del nou Estat català.
5 - Reconeixement del dret dels habitants de la resta de territoris de la nació catalana d’identificar-se i ser acceptats com a catalans, com a espanyols o ambdues nacionalitats.
6 - Articulació de l’espai comunicatiu català, format pels mitjans de comunicació de l’Estat català i els mitjans de comunicació de la resta de territoris històrics.
7 - Drets dels ciutadans dels territoris catalans que quedin fora de l’àmbit territorial del nou estat català (ciutadania, atenció sanitària, accés a les universitats, descomptes dels residents a les Illes Balears...).
8 – Paral·lelament a la creació de les institucions del nou Estat català, creació d’una institució política formada per electes de tots els Països Catalans.
9 – L’Estat català posarà a disposició dels creadors culturals de la resta de Països Catalans els seus organismes de projecció exterior.
10 – Reconeixement de l’Estat català a totes les persones que han lluitat per la llibertat de la nostra nació siguin aquestes del Principat o de la resta dels Països Catalans.»
11 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Barco de rekilla y que no tornin
Jojojoj, estos frikies son más ridículos que el peluquín del Ximo Puig... Por cierto, ¿quién ha redactado esto? ¿Alguno de vosotros tiene la carrera terminada?
unaperaqui: Pel que veim cada dia, en hi ha molts, començant pel govern d´Espanya que ténen objeccións a lla llibertat d´elecció. Deu ser perque temen el resultats.
Per eliminar la merde pancatalanista hem de ser tots visca els pobles balears, valencians, i aragonesos, sempre agermanats contra es feixisme pancatalanista JUNTS, MILLOR
Però no seria raonable que abans de fer la truita primer tinguessim la gallina ? Després tot serà més fàcil. El 27-s ens donarà la gallina, després vindrà el que nosaltres vulguem..
Si, efectivament ho hem de decidir els ciutadans. I els illencs o ciutadans del país valencià o de qualsevol altra part de la nació històrica que volguem ser nacionalitzats catalans ho hem de poder fer, i s'han de posar els mecanismes perquè així sigui. Algú té alguna objecció a la llibertat d'elecció?
per eliminar la merde castellana hem de ser tots visca els pobles catalans JUNTS, MILLOR
Quina gentada!!! Un poco mas y no hay ni para sujetar las letras jajajajaja
Please, don't stop feeding the troll. I' m still hungry. Love all of you, bitches. Everytime & everywhere. Xxx
Balears, valencians, i aragonesos, sempre agermanats contra es feixisme pancatalanista! Som mallorquins! Mai catalufos!