En una entrevista concedida a Europa Press, Armengol ha asseverat que «Balears ha de fer molta pedagogia a Espanya i Catalunya» per explicar que «a l'Espanya Federal» que defensen hi caben «tots» i, ha afegit, que en ella «cal que Catalunya hi sigui perquè Balears, i moltes altres comunitats autònomes, no entendrien una Espanya sense Catalunya».
En relació al conflicte obert entre el Govern espanyol i la Generalitat, la cap dels Socialistes a Balears ha lamentat que hagi faltat «molta capacitat de diàleg entre el president del Govern, Mariano Rajoy, i el president de Catalunya, Artur Mas».
Els dos governs han preferit la bronca a l'acord i han perjudicat notablement tot el tema territorial espanyol i Mas, en concret, «als ciutadans de Catalunya», ha afegit.
Segons ha dit, «cal treballar per explicar que és possible un projecte comú, en el qual es respectin les nacionalitats i identitats que conformen Espanya, però en el qual també hi hagi un plantejament de solidaritat amb els altres territoris, és viable i possible»
A les Balears no hi ha una demanda d'independència»
Sobre la possibilitat de convocar un referèndum similar al català, Armengol ha assenyalat que «a les Balears no hi ha una demanda d'independència, no hi ha aquesta tensió territorial perquè els ciutadans no demanen partir d'Espanya». El que sí que hi ha -afegeix-, és una claríssima demanda de millor finançament, que ens tractin amb respecte i que les institucions de les Balears tinguin «més pes».
D'aquesta manera, ha dit que si el PSOE guanya les eleccions generals i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, és president d'Espanya «es podrà conformar aquest espai comú on tots puguem sentir-nos còmodes».
Així, ha dit que el PSOE proposa «una reforma de la Constitució Espanyola (CE) per avançar cap a una Espanya federal», es reformi «el Senat perquè sigui una cambra territorial on les comunitats puguin decidir i es blindin la salut i els serveis socials».
«La CE es va aprovar el 1978, jo vaig néixer el 1971, i com jo, hi ha molts ciutadans que no vam poder votar i, durant aquest temps, han canviat moltes coses», ha apuntat.
Tornar a l'Institut Ramon Llull: «Només faltaria»
Respecte a la tornada a l'Institut Ramon Llull, Armengol ha assenyalat que espera que «mai més se'n torni a sortir» i ha censurat que el PP «perd el sentit institucional» quan ha tret a la Comunitat del mateix.
Segons ha comentat, «Balears té una relació especial per qüestions lingüístiques, històriques i identitàries amb Catalunya i el PP fa mal enl'oblidar estar realitats».
Vàrem ser fundadors de l'Institut, «només faltaria que la figura de Ramon LLull fora només de Catalunya quan ha estat l'intel·lectual per excel·lència de les Balears», ha sentenciat.
68 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Balears, valencians, aragonesos, i catalans ben nascuts, sempre agermanats contra es feixisme pancatalanista
Aqui ja algu li agrada parlar de Universitat , caldria dir que a Catalunya el Sr ARTUR MAS El Govern Català de DRETES abans C.I.U. ara CONVERGENCIA . Han fet molt molt Cares las Universitats Públicas les mes Cares de tot Espanya i Europa Fem imposible hi poguin anar molts alumnes ..Parles de de una Verge . Ami la unica VERGE que vui i respecto es LA VERGE DE MONTSERRAT .. La VERGE I PATRONA dels Catalans i Catalanes LA NOSTRA ESTIMADA MORENETA . Que C.I.U. I E.R.C. I LA CUP Tenen molt abandonada al igual quel BARÇA .. Cuan EL MONASTIR DE MONTSERRAT VA SER I ES SIMBOL VIU DE LA LLuita contra el Franquisme CONTRA LA DICTADURA DE FRANCO GENT DE RESISTENCIA.......... LES ILLES BALEARS ... No crec podran ser molt Catalanes no defensara pas molt la LLENGUA CATALANA Ja que manda ELS NACIONALISTES ESPANYOLS DEL P.S.O.E. La LLengua Catalana no te molt futur en PEDRO SANCHEZ AMB EL P.S.O.E. DE MADRID ....
EL INDEPENDENTISME ES UN SENTIMENT MOLT FORT ,, No nomes un SOMNI que tambe hu es .. EL Independentisme es cuan els Catalans volem dir ADEU A ESPAÑA . .. Trencar las Cadenes ques lligan a ella fa tans anys que ens fan esclaus ...EL INDEPENDENTISME ES LLIBERTAT ES ESPERANÇA .. ES IL-LUSIÓ Per tot EL POBLE CATALÀ .. per un Petit PAIS QUE NO VOL SER MES Maltractat per ESPAÑA ... LA INDEPENDENCIA Vol que les lleis de Catalunya es faixin a BARCELONA mai mes a MADRID .. LA INDEPENDENCIA Vol el control total de catalunya que ningu de MADRID controli res de Catalunya ....EL 27-S Es podra perdre ho guanyar lo que no pasara es que se acabi EL SENTIMENT INDEPENDENTISTA ...... EL SOMNI DE LLIBERTAT Seguira viu esperant altres politics el faixin realitat . algun dia .VISCA CATALUNYA LLIURE I CATALANA MAI MES ESPANYOLA NI CASTELLANA
Es deliri pancatalanista, es Quixot el va escriure un català.., segons la II Universitat Nova Història en Jordi Bilbeny membre d'aquesta Universitat està convençut que Catalunya va descobrir Amèrica i que Santa Teresa de Jesús era abadessa de Pedralbes, per morir-se de riure... amb aquets pancas.. Barco ..fora de sa nostra Terra MANIPULADORS !!
"[...]Tot el món conegut volia confegir, me deien Ramon Llull, català mallorquí. [...] Vaig pastar la llengua amb la meva Art, vaig fer que la ciència parlàs català. [...] Abans, per un càrrec, era condició de ser català i no d'altra nació.[...]" (Guillem d’Efak, 1980)
«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699
"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981 Per anar bé necessitaríem un sol president de la Generalitat per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President de la Generalitat hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. És com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral. http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.htm
Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda "[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]" http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252182
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013): "[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
"Catalunya és, en quantitat i en temps, el nom més usat històricament per referir-se al conjunt de la nació. Només s'amaga o dissimula, amb espires intermitents de recobrament, en els moments de major persecució arran de les victòries militars de Felip V o de Franco i els períodes immediats subsegüents. Han estat la por i la repressió les causes que han arraconat l'ús públic del nom. Just per això, com a reparació, mereix ser recuperat i reivindicat. La documentació trobada, amb evidències clares de censura i amb proves fefaents que molts d'historiadors ho han amagat deliberadament, certifica l'ús volgut i acceptat del gentilici catalans als antics regnes de València i de Mallorca". Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" (2014) http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699