Jaume Font, portaveu de Proposta per les Illes. | Marc Ferrà

TW
3

El portaveu de Proposta per les Illes (PI), Jaume Font, durant la seva intervenció avui dimarts horabaixa a la cambra parlamentària, ha criticat la composició de la Mesa del Parlament com a «exemple que les coses no canviaran tan fàcilment, hi ha massa hàbits perniciosos que es resisteixen a abandonar aquesta cambra».

Font, que ha fet una de les intervencions més llargues que s’han viscut aquesta jornada, ha reclamat al nou Govern «cercar una solució a la gran assignatura pendent del nostre autogovern». El diputat del PI ha manifestat que «més de tres dècades després, la veritat és que continuam empantanats amb el problema del finançament de la nostra comunitat». Tot i reconèixer que és un dels temes més «cansats i avorrits», Font ha volgut «recordar que la gent que genera riquesa en aquesta terra també està cansada que es jugui amb ella».

Al llarg de la seva intervenció, Font ha volgut remarcar que des de la seva formació «sempre hem deixat molt clar que volem ser solidaris, que creim en la cooperació entre territoris, però aquesta solidaritat no la veim enlloc quan analitzam la gestió que fa l’Estat dels imposts que pagam a les Balears».

Pel què fa al model productiu, Font, com la resta de les formacions polítiques, ha parlat d'un canvi i ha criticat l’actual model, «el del monopoli turístic de sol i platja», advertint que amb aquest model «correm el perill de morir d’èxit. I això de morir d’èxit no és bo per ningú». En aquest sentit ha instat el nou Govern a «ser valent i a explicar quan s’aplicarà la taxa turística».

El candidat i diputat del PI també ha volgut fer una sèrie de peticions al nou Govern de les Balears: que es dicti, en el termini d’un mes, una moratòria de grans superfícies, un pacte per l’eficiència sanitària que inclogui una sanitat universal i gratuïta, la derogació explícita i total del TIL, aplicar mesures de protecció i conservació al patrimoni natural marí, començant pel no a les prospeccions. Font també ha reclamat una contenció tributària i una defensa de «la nostra personalitat col·lectiva com a poble», passant per recuperar la Llei de normalització lingüística consensuada l’any 1986 i aplicar-la en tota la seva extensió.