Experts en psicologia social creuen que la jornada de reflexió, prèvia a unes eleccions, ha deixat de ser clau per decidir el vot. | dBalears

TW
4

Experts en psicologia social creuen que la jornada de reflexió, prèvia a unes eleccions, ha deixat de ser clau per decidir el vot i que les campanyes electorals tampoc no són ja determinants per a la majoria dels ciutadans i, fins i tot, que poden ser contraproduents davant una situació de desconfiança.

Aquesta és l'opinió que han mostrat alguns especialistes consultats per l'agència de notícies Efe, quan falta una setmana per a les eleccions municipals i autonòmiques, sobre els factors que influeixen en els ciutadans a l'hora de votar.

És possible que fa «molts anys» les campanyes electorals tradicionals fossin fonamentals per a la majoria dels ciutadans per decidir el vot, segons assenyala Manuel Nevado, vicepresident de Psicòlegs Sense Fronteres.

Però ara per ara —apunta— no és així per la gran quantitat d'informació que tenim de tots els partits: «Estem en l'era de les noves tecnologies, en què la propaganda de les idees es fa a través de les xarxes socials i els mètodes més tradicionals no serveixen a la societat actual», argumenta.

I aquest bagatge informatiu amb el qual compten de forma immediata des de fa temps els ciutadans fa que «la immensa majoria tingui ja decidit el vot abans de la jornada de reflexió i fins i tot de la mateixa campanya», segons Nevado.

Les campanyes tradicionals «serveixen» actualment per a les persones més majors, perquè els nous electors, tal com explica, «tenen una altra forma de confrontar les seves idees i opinions»; per aquest motiu les xarxes socials «s'estan convertint en elements decisius».

Però, fins i tot, de vegades, aquestes campanyes «de grans mítings» poden resultar perjudicials, segons Jorge Juan Collantes Núñez, psicòleg clínic i membre de Saluspot, la comunitat interactiva de salut formada per metges professionals i usuaris.

Contraproduents
Poden ser contraproduents, a parer seu, perquè «el votant, que ja té unes idees preconcebudes amb la informació rebuda, es troba amb noves propostes i es pot preguntar per què no ho van fer abans o quan van governar?, i llavors el que fan és qüestionar-ho».

De la mateixa opinió és Nevat, perquè a vegades les campanyes poden «servir per perdre vots perquè els candidats poden dir alguna cosa inadequada o que no es pugui complir».

«La societat ara aguanta més poc, està molt més alerta amb qualsevol element polític que hi hagi i fins i tot amb els nous partits, malgrat la il·lusió que van despertar al principi, i això és conseqüència que s'ha generat una desconfiança envers tot allò relacionat amb la política», argumenta el psicòleg social.

No obstant això, alguns especialistes, com Beatriz Pacheco, de Psicologia Clínica de la Salut, creuen que les campanyes  que poden «motivar en certa mesura els votants més desinformats», encara que també matisa que ara «són pocs els que analitzen un programa que els arriba a casa de manera detallada, fil per randa».

Aquesta situació, segons Pacheco, l'ha generada «la crisi i la mala imatge que han donat molts polítics amb el tema de la corrupció»; per aquest motiu en l'actual campanya s'està aprofundint a donar «una imatge més propera i accessible dels candidats per generar un vincle de familiaritat, no tant polític, i així guanyar confiança en la identificació».

Per això, segons Nevado, en la campanya, els líders ben valorats i consolidats s'estan allunyant dels partits. «Estan fent una campanya més a l'americana, en la qual el partit ja no importa tant, sinó la persona que es presenta, i això aixeca odis i passions», apunta.

En certs perfils poblacionals, aquesta «imatge treballada de proximitat pot funcionar», segons Pacheco, però en aquestes eleccions en molts votants dubtosos, indecisos tindrà un paper important «el factor impulsiu».

«Probablement optin per un partit o un altre, dins d'una ideologia determinada, ja en el col·legi electoral. És el vot d'última hora, per impuls i emoció», segons Nevado.