La Plataforma per la llengua denuncia el setge del català a la Franja

Soc d Mallorca, i aqui com bé podeu saber, ja n'esteim fins els c...ons d'ells. No em deixa jugar a n'aquest joc, peró jo estic TOTALMENT d'acord em k el CATALÀ sigui una llengua visible a dins EUROPA !! VISCA LA TERRA LLIURE !!

Més per a en Joan i altres gadellencs falsos que de vegades compareixen per ací: Dins la Crònica del rei Pere el Cerimoniós o del Punyalet, del segle XIV, es narra com ell i uns quants de cavallers fugien dels nobles de la Unió, de Saragossa, on no s'havien campat gaire bé. Travessen els Monegros (Monts Negres, en català) fins que albiren una vileta. Un dels cavallers diu al rei: "Veis, senyors, aquella Vila? Doncs de Catalunya és". El rei, referint-se a Catalunya, s'exclama: "Oh terra beneita (en català actual "beneïda"), poblada de llibertat, etc". La vila era Fraga. Però què t'he d'anar a explicar a tu, que no saps qui va esser el rei Pere el Cerimoniós, i te'n fots bé? Encara si s'hagués tractat del Fernando Tercero el Santo o de n'Alfonso el Sabio... així p'entura. Joan et alii, com diria una amiga meva valenciana "estaríeu molt més guapos amb la boqueta tancada"... i sense palpar el teclat de l'ordinador.

Joan, no siguis dolent, malintencionat i mentider. Quan estudiava a Barcelona, vaig topar dos joves que, pel parlar, vaig pensar que eren de Lleida, o d''un poc més al nord de Catalunya. Un dia, temps després de conèixer-los, em digueren que eren de la Franja, un del Torricó i l'altre de Fraga. En la seva manera de parlar no hi havia diferència amb els parlants de Lleida o de tota la banda occidental de Catalunya. Alguns dels escriptors catalans moderns han estat o són de la Franja, per exemple l'enyorat Jesús Montcada. A l'Institut del meu poble hi ha una mestra que és de la Franja i és, justament, professora de català. Parla beníssim, molt millor que certs ciutadanetxos espanyolitzats que conec, bledes fins al moll dels ossos. Per tant, Joan, prou mala fe, que les mentides tenen les cames curtes. I no faces el ridícul. Pel que fa a les relacions comercials, els habitants de la Franja les tenen, totes, amb Catalunya, com era d'esperar. Si fas el viatge de Lleiga a Saragossa per autovia, veuràs que, fins a Fraga, hi ha un contínum humà. Després ve el desert dels Monegros, amb localitats ja aragoneses, com ara Candasnos i Bujaralozde Candasnos: fa l'efecte que qualsevol moment han de comparèixer els Sioux per damunt els turons. Fins prop de Saragossa, a Pina, el paisatge no es torna humanitzar.

Compatriotes: Que no ens imposin, també en aquest fòrum, el LEPE (Lengua Española Propia de España...), conegut a l'Aragó amb el nom de LAPOLLA (Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón...) *. Deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en "la llengua cooficial distinta del català" ** i si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el foraster no és útil ni necessari o, dit d'una altra manera, no permetem que ningú -evidentment mal educat- pugui actuar com si el català fos inútil i innecessari en el territori on és l'única llengua pròpia. *S'ha d'advertir que aquestes denominacions no són una burla cap a la llengua castellana ni tampoc cap als espanyols en general, sinó un "homenatge" adreçat només als espanyols que, avui (16-3-2015), continuen menyspreant el català i entre els quals hi ha aquells qui l'anomenen -i això no és broma- LAPAO (segons ells: Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental). **Un altre "homenatge", aquest pic a en Rafel Bosch que va utilitzar una frase equivalent per tal d'amagar el nom de la nostra llengua.

En la franja JAMAS se ha hablado el catalán. No hay que faltar al respeto a los aragoneses. En Aragon se hablan dos lenguas el aragonés oriental y el occidental. En algunos pueblos se les denomina como chapurriao. Cuanta ignorancia y catetismo.

La Fraja és catalana, els franjolíns se senten catalàns i a més, están maltractats per Aragó. Per tant aquesta regió ha de tornar a Catalunya, d' on un dictador la va arrebassar per pura destructivitat.

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Arruix colonitzadors españols, anau-vos des Països Catalans. La Castellana vos crida, anau-hi.

Balears, valencians, i aragonesos, sempre agermanats contra es feixisme pancatalanista