L'articulat de l'esborrany de la Constitució catalana no contempla de forma explícita el dret a l'autodeterminació pels territoris amb qui comparteix llengua i cultura.
El document, que en cap moment dels seus 97 articles parla de 'països catalans' i tampoc es 'mulla' amb la seva futura relació amb l'arxipèlag. A l'article 35, on es parla dels límits geogràfics i polítics, només es diu que Catalunya “(..) Es compromet a mantenir els actuals límits territorials, sens perjudici de fomentar els especials lligams amb les terres de parla catalana sota sobirania d’altres Estats”. I en un segon punt s'estableix que “la política exterior i diplomàtica tindrà especial cura en vetllar pel respecte als drets d’autodeterminació dels pobles, exercit d’acord amb els principis democràtics i de legalitat internacional”, si bé sense cap referència directa als pobles amb què comparteix llengua i cultura.
Amb tot, el text es troba en fase d'esmenes i caldrà veure com queda el redactat final, i és que per ara és un dels articles més esmenat.
La Constitució catalana no contempla l'autodeterminació per les Illes
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
56 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Quevedo, pásame tu instagram, que no voy a llegar
Qualcú usurpa el meu nom i personalitat. Això no es escrit meu: "Entonces te voy a tener que arreglar. Saludos, zote." Jo mai amenaç.
Aquests que redacten esborranys de constitucions (?) sense tenir en compte la possibilitat d'incloure-hi la totalitat del territori, encara que sigui per a un futur més o manco llunyà, estan cometent un crim de lesa pàtria; això no serà mai La Constitució catalana, només podrà arribar a ser una constitucioneta -més bé un estatutet- regional que dóna per bona la divisió que ens han imposat, sobretot, els estats espanyol i francès.
Aquests que redacten esborranys de constitucions (?) sense tenir en compte la possibilitat d'incloure-hi la totalitat del territori, encara que sigui per a un futur més o manco llunyà, estan cometent un crim de lesa pàtria; això no serà mai La Constitució catalana; només podrà arribar a ser una constitucioneta -més bé un estatutet- regional que dóna per bona la divisió que ens han imposat, sobretot, els estats espanyol i francès.
És veritat! Dèien Espanya e islas adyacentes i hi havia gent que posava adyacente als impresos on demanaven la nacionalitat. També dèien Espanya i ses illes d'es costat i la Senyora Gea, ens dóna una oportunitat que no sabem aprofitar.
A veure, i és clar que no! És que, per més que alguns per aquí diguin que si, ells no se'ns han volgut "annexionar" mai ni gestionar els nostres afers. Alguns d'aquest foro basen la seva mania a Catalunya en això i no fan més que dir que ens volen "dominar". Doncs no, senyors, el Principat no ens vol dominar ni ens vol fer de senyor, això és Madrid que ho fa, no ens hem de confondre. Catalunya no és Espanya. Per tant, per suposat que no és la constitució catalana que ha de contemplar l'auto-determinació per les illes (Balears, supòs que vol dir). Som noltros que ens hem d'auto-determinar si volem, per això es diu auto-determinació, perquè es determina un mateix, no et "determina" un altra. Vaja disbarat! Després, un cop independents, establir si escau (i esper que escaigui) lligams (federalistes i igualitaris, no d'amo i servent/vaca a munyir com estam amb Espanya) amb Catalunya. Així que els que odiau tan els "pancas" perquè ens volen "imposar" tot això que deis vos quedau amb un bon pam de nassos. Ja veim que no va d'aquest pal Catalunya, ni de bon troç.
A pesar dels gonelles mallorquins, dels "blaveros" valencians, dels barretinaires principatins i de tots quants coincidesquin a negar la unitat i la integritat nacional: visca la reunificació i la independència de la nació catalana sencera!
Estic admirat de la flora i fauna que boten i reboten per aqui, ja es cert que en l'emigraciò venen els millors, i entre dois i pastilles, segur que en Darwin hauria perdut el seny i l'evoluciò, amb aquets fenòmens que van aflorant, hem deman si n'ha vengut algùn d'Atapuerca. @ Macià, la pregunta que fas, jo, le tenc ben clara.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya") Aquí teniu la proposta de Josep Guia: http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf