Davant aquesta situació, el Moviment ha reclamat que la llengua catalana tingui un “estatus digne”, una “consideració apropiada per a la llengua pròpia de la Franja i l'implement de polítiques lingüístiques que duguin a la plena normalització del català a l'escola, les institucions i els espais públics”.
L'entitat, en aquest sentit, ha ressaltat que creuen que “el fet ocorregut a Mequinensa no és casual, per molt que la DGA l'hagi atribuït a una 'errada informàtica', sinó que respon a una calculada operació de descrèdit i negació de la llengua pròpia de la Franja, el català, que té com a objectiu l'arraconament del català a les escoles i a la societat franjolina”.
El moviment ha considerat que aquesta situació “contribueix a implementar la confusió vers les aptituds adquirides en llengua pels alumnes de la Franja, ja que aquesta denominació erràtica del català deixa dubtes a les famílies durant a la convalidació, o no, dels coneixements amb la denominació oficial de la llengua catalana”.
L'entitat, en aquest sentit, ha donat suport a l'associació de pares i mares del col·legi i ha expressat públicament el seu rebuig a aquesta denominació, que titllen com a “aberrant”. L'entitat, a més, ha volgut manifestar que a la Franja “l'eterna situació de no normalització de la llengua pròpia ha esdevingut els darrers temps en un atac sistemàtic, on es nega la filiació catalana de la llengua des de les mateixes institucions, amb la denominació de “Lapao”.
El moviment, en aquest sentit, convida a totes les entitats, col·lectius i persones que defensin la llengua catalana, de la Franja i de la resta del domini lingüístic, "a denunciar aquests fets i sumar esforços per revertir la situació".
Així, un total de 30 entitats ja han donat suport al manifest, entre les quals s'hi troben Enllaçats per la Llengua, La Plataforma per la Llengua, Somescola.cat o L'STEI-i intersindical. També hi han donat suport la Plataforma Prou i Acció Cultural del País Valencià.
11 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No entenc tanta mania a tot lo català. Podria ser que algun català / na us hagués pentinat el / la novi @.
Fer-nos veure que els catalàns son els nostros enemics i que ens volen envair, és una trampa que fa trescents anys que rossega. Com que els castellàns, després de massacrar-nos tant a catalàns com a mallorquíns, encara temien que ens uníssim per derrotar-los, ens presentaren la imatge de que érem enemics. I fascistrs son els d' extrema dreta, aquí i a Catalunya, tothom nacionalista és de centre o d' esquerra.
Això no t´ho creis ni empapat "de finos".
La darrera conspiració de per Madrid és la de que punyen perque la Vall d' Aran. passi a formar part d'Aragó, que malgrat l'inflin amb terres que no son seves, no és capaç de sortir endavant sense la ajuda dels damés.
@dignitat Perquè no deis la veritat i deis que esteu agermanats per la divisió de la llengua i cultura pròpies? Que estau agermanats per folkloritzar les nostres arrels i regionalitzar-nos? Si teniu dignitat anau amb la veritat per davant.
balears, valencians, i aragonesos, sempre agermanats contra es feixisme pancatalanista
Trob que hauriem de regalar una paleta de matar mosques a n'Arruix, tan d'arruixar catalans deu estar esbravonat
Alguns catalans són autèntics repressors i exterminadors de les llibertats, entre les quals les linguístiques. Porten els gens del feixisme en les seves neurones. Els balears som demòcrates, amants de les llibertats, i necessitem llevar-nos del damunt el pancatalanisme feixista. Està molt clar i tothom ho pot entendre. Només volem sobreviure...
Molts castellans aragonesos són autèntics repressors i exterminadors de les llibertats, entre les quals les linguístiques. Porten els gens de la dictadura franquista enquistats en les seves neurones. Catalunya en vol fugir, i per això vol la independència. Som demòcrates, amants de les llibertats, i necessitem marxar d´Espanya. Està molt clar i tothom ho pot entendre. Només volem sobreviure...
En temps que jo estudiava a Barcelona, vaig coincidir amb dos companys. Em vaig pensar que devien esser de Lleida, per la pronúncia, per l'accent, pel vocabulari, fins que em varen dir que un era del Torricó i l'altre de Fraga, tots dos dins la Franja. Actualment, conec una professora a un institut de Mallorca. És de la Franja i el seu parlar no es distingeix del de la banda de Lleida. I sempre ha fet totes les classes en català.